Gènesis 50:15-21
15 Un cop mort el seu pare, els germans de Josep es deien entre ells: «Potser ara Josep ens perseguirà i ens tornarà tot el mal que li vam fer.» 16 I van enviar a Josep aquest missatge:
–El teu pare, abans de morir, va donar aquesta ordre: 17 «Parleu a Josep i digueu-li: Digna’t perdonar el crim i l’ofensa dels teus germans. Et vam fer molt de mal, però ara digna’t perdonar el nostre crim, ja que som servidors del Déu del teu pare.»
Josep plorava mentre escoltava aquestes paraules.
18 Després els seus germans van anar personalment a trobar Josep. Se li van tirar als peus i li digueren:
–Som els teus esclaus.
19 Però Josep els va respondre:
–No tingueu por. ¿És que m’haig de posar al lloc de Déu? 20 Cert que vosaltres em volíeu fer mal, però Déu n’ha volgut treure un bé. Déu es proposava de salvar la vida d’un poble nombrós, i avui ho compleix. 21 Per tant, no tingueu cap por: jo us mantindré a vosaltres i mantindré els vostres fills.
Els va consolar i els parlava al cor.
Introducció
Créixer espiritualment sans és un viatge a les profunditats de la nostra realitat. Un viatge que ens vol enfortir sent el que Déu vol que siguem. Conèixer-nos per poder conèixer a Déu és una fita de tota una vida. Per conèixer-nos hem d’estimar el que Déu ha posat en nosaltres (personalitat, dons, anhels, habilitats) però també hem de fer les paus amb experiències, circumstàncies i fins i tot adversitats que esdevenen una realitat inseparable de la nostra historia vital.
Quan ens coneixem més honestament, quan acceptem les nostres armes per enfrontar als nostres gegants, estem avançant. Però paradoxalment, sovint per avançar cal retrocedir. Cal reconèixer l’origen de la nostra identitat, la historia de les nostres pors, de les nostres angoixes per poder alliberar-nos de la seva força paralitzadora.
La núvia (Mis Havisham) que quan es preparava pel seu casament va rebre la noticia que el futur marit no es presentaria. Acte seguit va aturar tots el rellotges de la casa a l’hora que va rebre la tràgica noticia, i ja no es va treure el vestit de núvia que s’havia posat, no va gosar ni tan sols d’acabar de calçar-se i durant la resta de la seva vida va caminar amb una sola sabata, doncs era la que tenia posada en el moment que la seva vida es va paralitzar.
“Grandes Esperanzas” de Charles Dickens
Josep va néixer en una família complexa, el pare, Jacob vivia amb dues esposes i dues concubines. Totes elles van donar tenir fills amb Jacob i Josep era el petit de 13 germans (12+Dina), nascut de Raquel l’esposa preferida de Jacob, que havia estat estèril i “gelosa” gran part de la seva vida.
Gen 37 comença a explicar-nos com s’irritaven els germans amb Josep, pel fet que era el preferit del pare, fins al punt de voler-lo matar llençant-lo a un pou d’aigua. Josep no va morir pq el pou estava sec, però van pensar que era millor idea vendre a Josep a una caravana de comerciants ismaelites que anaven a Egipte. Aquest va ser l’inic de les calamitats de Josep: Menyspreat, intent d’assassinat, venut com esclau, posat a servir a una casa noble, acusat falsament d’intent de violació, empresonat durant més de 10 anys, oblidat pel cap dels copers.
Lectura
A les portes dels 30 anys Josep era un home amb una vida molt traumàtica que no el va destruir, més aviat el va alliberar gracies a tres moviments de calat (per viatjar cap a la profund). RECONEIX EL PASSAT FAMLIAR, EL QUE DÉU POT FER i EL DISCIPULAT DE DÉU
1 RECONEIX EL PASSAT FAMLIAR
Gènesis 42:6 i 24
6 Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front.
24 Josep es va retirar una estona perquè no es podia aguantar el plor.
Gènesis 45:1-2
1 Josep no pogué dominar més l’emoció davant tots els qui l’envoltaven i va cridar:
–Feu sortir tothom del meu davant.
Així, en el moment en què es va fer conèixer als seus germans, no hi havia cap dels seus assistents. 2 Josep es posà a plorar tan fort, que els egipcis ho van sentir i se’n va assabentar fins la cort del faraó.
Josep reconeix el seu iceberg ocult, la historia familiar “que pesa sobre ell”, podem mirar el seu genograma i pensar en les condicions genètiques que ha heretat, però també en les pautes de comportament, de resposta davant de les situacions de la vida, els patrons de relació, les lluites de poder…
El Dr. Dídac ens donarà una mica de llum (metge de família i estudiós de la genètica …)
La vida amb Jesús és el naixement a una nova vida, però això no vol dir que s’esborri el nostre passat. La herència de la nostra família (2-4 generacions), els patrons de conducta i resposta que, com tot, està afectat pel pecat, els podem “portar a la creu” i deixar-los influir per la identitat del creador: som desitjables, estimats, valuosos, perdonats i necessaris …. i mica en mica anar deslliurant-nos de les cadenes que ens poden paralitzar … i fer-ho per transmetre-ho a les generacions futures.
A la vida de Josep i havien patrons nocius… a totes les famílies hi ha patrons de comportament i regles escrites a foc… 10 manaments…
Lectura
Josep va posar al seu fill primer, Manases (el que fa oblidar) Efraim (fructífer en terra de patiment). Josep recupera la seva historia familiar i al fer-lo plora ostensiblement! El dolor és un peatge de l’alliberament. Igual que Josep hem de mirar amb llàgrimes als ulls, si cal, la nostra historia per poder avançar.
2 RECONEIX EL QUE DÉU POT FER
Gènesis 50:18-19
18 Després els seus germans van anar personalment a trobar Josep. Se li van tirar als peus i li digueren:
–Som els teus esclaus.
19 Però Josep els va respondre:
–No tingueu por. ¿És que m’haig de posar al lloc de Déu?
Jeremies 29:11
11 Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo us donaré un futur i una esperança. Ho dic jo, el Senyor.
Romans 8:28
28 Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha decidit cridar;
Josep reconeix el que Déu pot fer mitjançant i a pesar de la teva família. Gen 50:20 està al darrer capítol del Gen, podria ser el resum del llibre de Genesis. Llegim-ho Gen 50:20) … posa-ho en negreta, memoritza´l és el resum del missatge de salvació, de l’evangeli, de la redempció de la teva vida. Enmig de la calamitat, de les dinàmiques disfuncionals… està Déu treballant a l’ombra, sense saber com Déu va fent la seva obra en nosaltres amb i a pesar de les circunstancies. Rom 8:28.
v.18 els germans es veuen com esclaus perque estan atenaçats per l’ansietat, la culpa i la por. No veuen res del que Déu està fent.
La setmana pasada vam cnatar “Déu treballa” recordant que Jesús afirma això del pare i de si mateix. Jesús va morir i ressuscitar i a hores d’ara està redimint al mon.., això vol dir que espera que portis les teves ferides, cicatrius, limitacions, pecats als seus peus.. perquè ell et vol deslliurar i ensenyar-te a viure una nova vida, que té de ser lliure.
Igual que Déu va portar a Josep a Egipte per ser de benedicció a d’altres, quan Déu ens consola en les nostre mancances, nosaltres podem consolar a d’altres… testimoni de Rosa i Miguel consolen amb el consol rebut i voldrien no haver pasat per això però confien en Déu i no es deixen lligar amb les cadenes de l’adversitat o l’herència familiar…
Jeremies 29:11
Això és part de la pedagogia de Déu…
3 RECONEIX EL DISCIPULAT DE DÉU
Gènesis 50:20-21
20 Cert que vosaltres em volíeu fer mal, però Déu n’ha volgut treure un bé. Déu es proposava de salvar la vida d’un poble nombrós, i avui ho compleix. 21 Per tant, no tingueu cap por: jo us mantindré a vosaltres i mantindré els vostres fills.
Els va consolar i els parlava al cor.
Fets 7:9-10
9 »Els patriarques, engelosits de Josep, el van vendre perquè se l’emportessin a Egipte. Però Déu era al seu costat 10 i, després d’alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s’hagué de presentar davant el faraó, rei d’Egipte. El faraó el va nomenar governador d’Egipte i de tota la casa reial.
Som seguidors de Déu, deixebles de Jesús persones en camí, alumnes eterns…
Josep amb 17 anys va ser separat de la seva llar, venut com esclau, més de 10 anys a la pressó, escollit per Faraó va viure els 7 anys d’abundància i abans de que acabessin els darrers 7 anys de fam, es retroba amb la família (més de 22 anys després….) Les seves ferides, sentiments i emocions estan vives plora, fa un pla per presentar-se a la família, posa de relleu el mal que li van voler fer, però ell es va fixar més en Déu que en els actors humans. I és capaç de consolar
Josep esdevé en “salvador” de la família. El discipulat de Deu no ens vol deixar en que siguem uns bons fills obedients. Vol convertir-nos en pares… en persones que responen com Déu respondria… per això la “venjança” de Josep és la cura i la misericòrdia.
El model de Josep va inspirar a l’esglèsia naixent.., FETS 7:9-10 pq la vida de l’església també ha de viure episodis traumàtics, patir pèrdues i persecucions, desgast i traïdories… que Déu disposa per a bé. Aquesta cita de Fets… forma part del discurs d’Esteve, just abans de pagar amb la vida la seva fidelitat.
La nostra vida és un continu aprenentatge… voldríem viure com deixebles en vacances d’estiu… entre dos cursos… sense pes i pressió… però som deixebles, vivim en el camí i podem anar assolint victòries d’aquelles àrees amagades i heretades que ens volen “vèncer” sembla difícil, però es pot superar. I quan això passa et converteixes en referència, en germà responsable. Algú que pot discipular ho fa del discipulat que Déu fa amb ell.
Conclusió
Podem veure la superació de les nostres herències com un viatge impossible, com una barrera infranquejable, a on ens podem inspirar que trencar la barrera sempre s’ha vist un impossible.
La historia ens dona nombrosos exemples de barreres trencades:
Baixar de 10 en 100 m llisos
Baixar de 4 min en la milla
Pujar l’Everest…
Saltar amb pertiga per sobre de 6 metres
Aconseguir volar, després trencar al barrera del so, o arribar a la lluna.
Totes aquestes coses avui semblen fàcils pq van haver-hi pioners…
Encara hi ha reptes:
Marató per sota de 2hores…
O conèixer les profunditats de l’oceà…
Hi ha qui no para d’intentar-ho
Nosaltres som pioners en la vida que tenim, ningú viurà a teva vida…
Reconeixem la nostra historia familiar
Reconeixem que Déu pot transformar dificultats per oportunitats.
Reconeixem que Déu hi està treballant i fent servir les coses per a bé.
Nosaltres podem ser còmplices de Déu en l’herencia que rebran les següents generacions.
MEDITEM EN EL SALM 23:
“Em guia per camins segurs, per amor del seu nom”