• Predicació

El Redemptor, 11 de novembre de 2018

Vull veure. De la necessitat al desig

Marc 10, 46-52

Guarició del cec Bartimeu

(Mt 20,29-34; Lc 18,35-43)

46 Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut vora el camí. 47 Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:

–Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!

48 Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:

–Fill de David, tingues pietat de mi!

49 Jesús s’aturà i digué:

–Crideu-lo.

Ells van cridar el cec dient-li:

–Coratge! Aixeca’t, que et crida.

50 Ell llançà el mantell, es posà dret d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús. 51 Jesús li preguntà:

–Què vols que faci per tu?

El cec respongué:

–Rabuni, fes que hi vegi.

52 Jesús li digué:

–Vés, la teva fe t’ha salvat.

A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.

Introducció

Jesús acompanyat dels deixebles i d’una gran gentada sortia de la ciutat de Jericó, probablement el dia abans de l’entrada triomfal a Jerusalem. Jericó estava a uns 25 km  de Jerusalem, una jornada de camí. A Jericó Jesús va anar varies vegades i era la segona ciutat més gran de l’ època, a més en aquesta ciutat vivien molts dels milers de sacerdots i levites que oficiaven al temple de Jerusalem, per tant era territori de la religió jueva més significada. En aquesta ciutat Jesús va tenir la trobada amb Zaqueu,  probablement també va parlar amb mestres de la llei i va protagonitzar senyals i miracles. Jesús era conegut, Jesús va arrossegar a una gentada de la gran ciutat i en acabar la jornada, sortia de la ciutat. Llavors va ser quan es produeix aquesta trobada amb el cec Bartimeu, una escena de l’evangeli que si més no, ens ofereix tres histories en una.

La historia d’una necessitat, la historia d’un miracle i la historia d’un deixeble. Anem a mirar-les amb una mica de detall.

La historia d’una necessitat.

Ens arriba el seu nom, segurament era conegut a aquella part de la ciutat. Va perdre la vista, no era cec de naixement (IBEC vull tornar a veure). La ferida d’algú que ha perdut la vista es molt profunda i més en aquella època. Deixar de veure (amargura, dol), L’estigma de la infermetat (perquè Déu m’ha tret la vista), vivia a la marginació (a la vora del camí) i la seva subsistència depenia de la caritat d’altres (pidolava). La seva necessitat el va fer saltar, deixar el mantell i cridar-li a Jesús per que el sentís per sobre de les altres persones i de les altres veus. Jesús l’escolta i li demanava què vol, ell ho te clar, «vull veure, vull tornar a veure…»

La historia de Bartimeu és la de tots aquells que reconeixem que Jesús pot fer alguna cosa per nosaltres. Tots els febles, mancats, dolguts, depenents, enfonsats que creiem que Jesús ens pot ajudar, estem disposats a saltar i deixar el nostre “status quo”, la nostra manera de viure.

La historia d’un miracle.

Bartimeu sent que Jesús passaria a prop seu, pel camí, i veu una oportunitat única per recuperar la vista, crida a Jesús i fa una de les primeres afirmacions messiàniques a l’evangeli “Fill de David” no veia amb els ulls, però veia amb la fe, amb el cor. Demanant  pietat.

Jesús que sent els crits, demana que el deixin apropar-se… i davant la pregunta de Jesús: Que vols que faci per tu? el fill de Timeu ho té clar vull veure, vull tornar a veure.

El cec recupera la vista a l’instant i abans li diu que “la teva fe t’ha salvat”.

La fe ens apropa a Déu, ens fa tenir esperança quan ens envolta la pèrdua i el desànim. Ens fa aixecar la veu quan ens volen silenciar. Ens fa demanar al Senyor amb la convicció de que el Senyor ens ho concedirà. La fe ens salva, la fe ens ajuda a superar-nos, la fe ens fa mirar a Jesús.

La historia d’un deixeble.

Abans de Bartimeu, al capítol 8 el Senyor torna la vista a un altre cec, aquell que li posa saliva i primer veu bultos i després veu nítidament, però d’una manera progressiva. Els exegetes consideren que la guarició dels cecs és un missatge que il·lustra com els deixebles de Jesús anaven veient amb claredat el paper messiànic de Jesús, cosa que els va arribar a poc a poc.

Bartimeu amb la vista recuperada, no ho va dubtar i va seguir a Jesús, va passar de ser un captaire a ser un deixeble, que el seguia pel camí. El camí, als evangelis, representa l’itinerari que va fer Jesús de Galilea a Jerusalem, anunciant el Regne i culminant-lo  a Jerusalem amb la seva mort i resurrecció.

Per tant els que desitgen seguir a Jesús pel camí son els que també assumeixen la seva missió i el seu destí, i aquesta gent s’anomenen deixebles. El cec escull convertir-se en un deixeble, perquè ha recuperat la vista i ha augmentat la visió del seu paper al món.

Conclusió.

Qui és Jesús a la teva vida? Qui ets tú al projecte de Jesús? Fins a on veus?

El text d’avui ens recorda que les nostres mancances ens fan necessitar a Jesús, la fe ens fa buscar a Jesús i quan el veiem actuar a la nostra vida ens inunda el desig de ser un dels seus deixebles i seguir-ho pel camí.

Voler veure és arriscat, doncs si veiem, poder no ens podrem estar asseguts i el nostre cor es revoluciona.