• Predicació

Diumenge 3 de Juny de 2018

ELS VALORS D’AARON

Presentació de Aaron Pratto Rodríguez

INTRODUCCIÓ

Escollir nom pel nadó no és una tasca fàcil. A no ser que ho tinguis molt clar de principi, comença un viatge de recerca del nom ideal pel fill.

“Com sonarà?” –ens preguntem, i aleshores el pronunciem, escoltem la seva sonoritat, i anem cercant fins trobar l’ideal. Pot ser ens passa el tenir un nom, l’adequat, el desitjat, però, ves per on… l’ecografia te’l canvia, perquè tu esperaves un nen o nena i serà el contrari.

I desprès ens preguntem “a qui ens recorda?”. Per maco que sigui gairebé ningú li posa Judas al seu fill, o Jezabel a la nena, tot i que en conec una a la feina.

Per últim, i no menys important… “que significa?” De fet a internet podeu trobar innumerables pàgines que parlen dels noms i que ens expliquen el seu significat, la qual cosa ens demostra que, tot i que no ho penseu, és una preocupació pels futurs pares.

Dons deixeu-me dir, Derick i Judit, que heu escollit un nom molt maco per al vostre fill. Aaron a més de tenir una sonoritat molt maca i estar poc emprat, en hebreu significa “mestre” o “excels”, i quan parlem d’ell ens recorda a un Aaron, el germà de Moisés a la Bíblia.

Propòsit

Avui m’agradaria compartir-vos tres valors que trobo en aquell Aaron i que tan de bo cada cop que mirem al petit Aaron ens ho pugui recordar i que tan de bo siguin també valors que el defineixin. Acompanyeu-me doncs a conèixer l’Aaron de la bíblia.

1 EL VALOR DE L’ALTRUISME

La ma dreta de Moisés

10 Moisès va dir al Senyor: -Senyor, et demano que m’excusis. Jo no sé parlar. No n’he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules. (…) 13 Moisès va insistir: -T’ho suplico, Senyor, envia-hi algú altre.

14 El Senyor, irritat contra Moisès, li va dir: -¿No tens el teu germà Aaron, el levita? Jo sé que ell parla bé. Mira, ara mateix et ve a trobar i s’alegrarà sincerament de veure’t. 15 Parla amb ell i explica-li què ha de dir. Jo seré amb tu i amb ell quan parlareu i us ensenyaré què heu de fer. 16 Ell parlarà al poble en lloc teu … (Exode 4,10-16)

 

Aaron és la inestimable ajuda que tothom necessita per dur endavant la vida i les fites que en ella ens proposem. No hi ha victòries tot sol.

Això bé ho va aprendre Moisés. El gran profeta i referència de l’Israel del antic testament és un home tartamut i poruc, que no sap com connectarà amb el poble al que ha d’alliberar. Entre les seves excuses, al final argüeix que no sap parlar, cosa a la que Déu li ofereix l’ajut del seu germà gran Aaron.

Al llarg del Pentateuc trobem en diverses ocasions com l’ajut i el suport de Aaron són vitals per a que la missió de Moisés arribi a bon port.

Tots necessitem algú al costat

Aaron ens recorda que tots necessitem algú al costat. Que els nostres projectes no surten sols. Que ningú som autosuficients en aquest món interconnectat i interdependent.  El Cohelet, poeta i filòsof, exclamarà al seus escrits:

9 “Més val ser dos que no pas un, perquè així el treball rendeix més. 10 I si l’un cau, l’altre l’aixeca. (…) Igualment, si dos dormen junts, s’escalfen; (…)  I si un de sol pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: «Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.»” (Coh 4,9-12)

En aquesta societat cada cop més individualista Aaron ens recorda que els projectes que més valen la pena es porten a terme amb l’ajut d’altres, al costat de més persones.

Ens recorda també l’altruisme de persones com ell que fan que el món funcioni, que les coses succeeixin, que no pensen en sí mateixos. Clar que no sempre va ser fàcil, algun cop se’ns descriu com va sentir gels de Moisés, el protagonista principal de la història. Però en general ell va saber llegir molt bé quin era el seu paper i com d’important era.

Semblant a Joan el Baptista quan exclama sobre Jesús: “jo sóc l’amic del nuvi, que es posa content a la seva boda. Ara és necessari que ell creixi i jo em faci petit”.

Donem gràcies a Déu pels Aaron que ens envolten. Quan els Aarons no estan, els Moisés no poden fer res.

2 EL VALOR DELS QUI ENS AJUDEN A DINAMITZAR L’ESPIRITUALITAT

“D’entre els israelites, fes venir al teu costat el teu germà Aaron i el seus fills Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar, per fer-los els meus sacerdots.” (Ex 28,1)

L’Exode, a part de narrar la sortida miraculosa dels esclaus hebreus en temps del faraó Ramsés II d’Egipte, té un part molt més tediosa on se’ns presenta com aquell nou poble construït de retalls, s’organitza social i religiosament. De fet l’organització religiosa és el centre de la seva organització social.

La figura religiosa més important serà Aaron, constituït “gran sacerdot” i la seva família, la família sacerdotal, d’aquells que estaran al servei de la tenda de trobament, on es viuen les pràctiques religioses del poble.

Un personatge a prop de Déu

Mirat des de la nostra perspectiva Aaron ens recorda a aquells que estan a prop de Déu. Al seu servei. Aaron agafa l’encàrrec de gestionar la vida religiosa d’aquell nou poble.

L’espiritualitat és l’eix que ordena les seves vides, i Aaron serà el mestre, el cap visible, el gestor, el dinamitzador d’aquella espiritualitat naixent, encara amb moltes foscors, molt desestructurada.

Aaron ens recorda la importància de cultivar l’espiritualitat a les nostres vides. No era un guerrer, molt evocats a l’antigor. No era el cabdill com Moisés o Josuè, però tenia la gran tasca de dinamitzar la vida espiritual d’aquell col·lectiu.

Per aquells que estan familiaritzats amb la Bíblia o l’església, quan parlem d’Aaron ràpidament ens recordem del eu paper com a sacerdot.

Necessitem Aarons que moguin la nostra espiritualitat

I crec que avui dia necessitem molts Aarons, no em refereixo a sacerdots o pastors, que es dediquin exclusivament a aquest servei. Em refereixo a homes i dones que siguin dinamitzadors de l’espiritualitat, persones que ens ajudin a descobrir-la, a treballar-la, a integrar-la a les nostres vides. Perquè la necessitat espiritual existeix en tots nosaltres, només que quan no trobem bons companys de viatge que ens ajudin a treballar-la, acabem trobant vies d’escapament per on anar fent camí.

3 EL VALOR DE SER HUMANS

“El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d’Aaron i li digué: -Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet. Aaron els respongué: -Traieu les arracades d’or de les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles i porteu-me-les. Aleshores tot el poble es va treure les arracades d’or de les orelles i les van portar a Aaron. Ell va recollir l’or que li presentaven i en va fer un vedell de fosa, que modelà amb el cisell. Ells exclamaren: -Aquests són els teus déus, Israel, que t’han tret del país d’Egipte! Aaron, veient això, va aixecar un altar davant l’estàtua i proclamà: -Demà serà dia de festa en honor del Senyor!”

Quan es parla d’Aaron gairebé sempre apareix aquest costat més fosc. Un dia de la història on perd els papers, i mogut per la gentada i la por que Moisés no torni, es deixa convèncer per fer un ídol. Aaron queda malament aquell dia, i això l’acompanyarà tota la vida.

És probable que aquest text sigui molt més un avís per a navegants a les futures generacions perquè la devoció per Javé no era compatible amb altres devocions i els jueus no sempre ho havien tingut molt clar això. Però deixeu-me però fer una altra lectura en positiu d’aquesta escena.

Humans versus ideals

Tendim a idealitzar les persones. Moisés és un clar exemple. “Mai es va aixecar un profeta com ell” ens dirà el text. Abram, David també estan idealitzats, perdent de vista que al darrere de cada persona hi ha una humanitat que batega entre llums i ombres. Rara vegada algú és totalment bo o totalment dolent. La majoria de nosaltres tenim parcel·les bones i d’altres millorables a la vida.

I si ens quedem amb l’ideal, amb allò idealitzat que volem trobar en les persones, amb facilitat ens desencantarem dels que ens envolten, perquè aquí tots som imperfectes.

Moises és ell personatge que te una relació tan bona amb Déu que fins i tot el rostre se l’il·lumina. Pots competir amb això? J En canvi Aaron és un gran servent de Déu, que també s’equivoca. Però que amb tot, és admirat pels seus amics.

De fet, el dia que morí l’Aaron de la bíblia, tota la comunitat el va plorar trenta dies (Nm 20,29), signe de l’estima profunda que li tenien.

CONCLUSIÓ

Altruisme, espiritualitat i humanitat, tres valors que aquest “mestre” Aaron viu en ell mateix. Tres valors que són un desig pel nostre petit Aaron. Tant de bo es reconegui d’ell la seva generositat, la seva fe i la seva capacitat humana. Tant de bo també avui nosaltres, en apropar-nos a aquest personatge, reconeguem la necessitat d’interioritzar millor aquests valors a les nostres vides per a que abundin més.