Adoració que transforma. Gàlates 5:1; 13-25
La sèrie: Adoradors autèntics; El culte inspirador; Fem-ho bé amb enteniment, idoneïtat i inspiració. Avui, Una adoració que transforma. Si l’autenticitat vol trobar-nos recognoscibles quan expressem la nostra fe, avui apel·lem a la transformació que Déu vol fer en nosaltres, perquè el Crist sigui recognoscible en nosaltres.
Introducció.
Quan era un nen teníem afició per criar cucs de seda. Els teníem a una capsa de sabates aforadada i els alimentàvem amb fulles de morera. Els manteníem a una temperatura estable, els netejàvem i érem testimonis de com iniciaven la metamorfosi. Teixien un capoll amb fils de seda, per passat el temps veure sortir una papallona. Aquell animalet lent i predictible acabava sent un ésser volador sense haver practicat.
Aquest procés de transformació, la metamorfosi, explica com poques coses, el que Déu fa en nosaltres. Passar pel mantell de Crist ens transforma!
Un error clàssic és confondre el creixement cristià amb les activitats cristianes. Ens aboquem a fer moltes accions bones i ens passa desapercebuda la formació del caràcter de Crist en nosaltres. Podem tenir pastors irascibles, diaques rancorosos i adorables germans ancians que no han acumulat saviesa…
Quan parlem d’una adoració que transforma, volem dir que entenem l’ adoració com una vida que s’ofereix, es posa a disposició del Senyor, que vol fer la seva voluntat i es deixa influir per Déu.
L’adoració requereix que fem coses realment dignes per Ell; des del culte a qualsevol cosa que fem en el seu nom. Però mirem un detall: quan Jesús està amb la samaritana no li diu que busca adoració, o adoracions. Li diu que busca adoradors que adorin… Persones que adorin, però sobretot que ho facin en Esperit i en veritat, persones que connectin amb l’Esperit i la Veritat i es deixen influir, es comprometin amb ella. L’adoració sense obediència no pot ser.
Pensa en una parella que s’estanca. Quan s’han palanquejat ens parla “d’un grau de dimissió” en el compromís de créixer junts i voler ser una millor persona per l’altre millor persona per l’altre. Una parella té de ser “obedient” al compromís que lliurement a fet.
Galates 5:1 i 13-25
1 Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Així, doncs, manteniu-vos ferms i no us deixeu sotmetre altra vegada al jou de l’esclavatge!
13 Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l’amor, feu-vos servents els uns dels altres. 14 En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol precepte: Estima els altres com a tu mateix. 15 Perquè, si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos.
16 Ara, doncs, jo us dic: comporteu-vos d’acord amb l’Esperit i no satisfareu els desigs terrenals. 17 Perquè els desigs terrenals són contraris a l’Esperit, i l’Esperit és contrari als desigs terrenals. Hi ha una lluita entre ells, i per això no feu el que voldríeu. 18 Però si us deixeu guiar per l’Esperit no esteu sota la Llei. 19 Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: relacions il·legítimes, impuresa, llibertinatge, 20 idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes, 21 enveges, borratxeres, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que els qui obren així no posseiran en herència el Regne de Déu. 22 En canvi, els fruits de l’Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, 23 dolcesa i domini d’un mateix. La Llei no és contrària a res d’això. 24 Els qui són de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i tots els desigs terrenals. 25 Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit!
La transformació del creient comença amb l’alliberament de Crist, es manté resistint al jou de l’esclavatge i creix servint-nos els uns als altres.
La transformació del creient comença amb l’alliberament de Crist.
1.Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures / 13Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat
Crist no ha mort per captar-nos, condicionar-nos. No ha mort per tallar-nos les ales, Crist ens posa les ales. Ens allibera i vol que siguem lliures. Romans és una carta que desenvolupa l’alliberadora justificació per la fe amb l’únic mèrit necessari: l’obra de Crist. És el nucli, la bomba de l’Evangeli. Has passat de cuc a papallona i el capoll de seda és El Crist i la seva obra redemptora.
Els gàlates, els romans… els sabadellencs, tothom podem “perdre’ns la llibertat a la que estem cridats. Podem viure com si seguim sent esclaus.
La transformació del creient es manté resistint al jou de l’esclavatge.
Sabem que la discussió teològica que hi ha en el rerefons d’aquesta carta de Pau, és el paper de la llei. Quanta llei hem de complir per gaudir del Crist plenament? Aquesta necessitat d’afegir coses a la creu de Crist, volent mantenir la circumcisió, les lleis alimentàries, etc. Pau situa la inèrcia de la llei com un impuls en l’ordre dels desigs terrenals. 13. … Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Uns desitjos que porten a unes conseqüències: 19 Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: relacions il·legítimes, impuresa, llibertinatge, 20 idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes, 21 enveges, borratxeres, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que els qui obren així no posseiran en herència el Regne de Déu. Totes aquestes conductes son nocives per a la persona, però sobretot per a la convivència. Atempten contra la vida del cos de Crist que és l’església. Pau proposa una manera de no caure novament en l’esclavatge del que ens ha alliberat el Crist i no és legislar contra cada conducta. Proposa un “ordago” (una jugada per guanyar la partida): 16 Ara, doncs, jo us dic: comporteu-vos d’acord amb l’Esperit i no satisfareu els desigs terrenals. Prefereix posar un reactiu en positiu omplir-nos de l’Esperit i dels seus fruits per no caure en l’esclavatge novament 22 En canvi, els fruits de l’Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, 23 dolcesa i domini d’un mateix. La Llei no és contrària a res d’això.
Déu ens ha donat ales, però podem arrossegar-nos pels desitjos terrenals que destrueixen la vida comunitària i redueixen la vida a allò que ens podem procurar pels sentits.
Les ales que ens dona el Senyor son el seu Esperit (pneuma/alè-respiració). Ens elevem quan deixem fructificar l’Esperit en nosaltres i llavors el jou de l’esclavatge, l’àmbit dels desitjos terrenals queda superat.
Perquè arrossegar-me si Déu m’ha donat ales?
Alimenta l’Esperit, quedat amb qui et parli de les teves ales.
Alimentar el fruit de l’Esperit és la millor manera de conservar la llibertat que el Crist ens ha donat.
La transformació del creient creix servint-nos els uns als altres.
El fruit de l’Esperit succeeix en el caràcter de la persona i es veu en la vida compartida en les relacions. Si la llibertat no té de ser pretext pels desitjos terrenals, pel que sí ens ha de servir la llibertat és per escollir servir-nos els uns als altres. 13… Més aviat, per l’amor, feu-vos servents els uns dels altres. 14 En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol precepte: Estima els altres com a tu mateix. 15 Perquè, si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos.
La veritat de l’amor, el compliment de la llei troba plenitud en l’amor al germà que es concreta en el meu servei cap a ell. Si volem ser millors adoradors, hem d’estimar servint als meus germans. No és possible adorar sense compromís fratern. Les ales que Déu ens dona no son per fer maco, per fer piruetes o estalviar energies en els desplaçaments, son per arribar a les necessitats del meu germà.
Per fer com diu Txarango “compta amb mi fins que se’t curin les ales” hem de canviar les excuses per motius.
La psicòloga Teresa Terol ha posat de moda (entre alguns psicòlegs) una expressió que encara no està ala RAE (enciclopèdia.cat) “esqueisme” tendència a posar excuses per justificar-nos.
Vivim en una societat que troba excuses per lo bo i lo dolent. Els cristians no tenim excuses per no obeir la crida al compromís en exercici de la llibertat que ens ha donat.
Conclusió
Senyor ajuda’ns a veure i moure les ales que ens has donat, dona’ns la generositat de parlar al germà de les seves ales. Tu ens has fet lliures permet que siguem millors adoradors creixent en el fruit de l’ES i complint amb la paraula d’estimar-nos servint-nos.
El Crist en ha alliberat.
L’Esperit ens enforteix les ales.
Arribem a les necessitats de l’altre.
Perquè arrossegar-me si Déu m’ha donat ales?
Adorar a Déu és créixer en l’Esperit i servir als demés, això ens transforma!
Les ales que Déu ens dona son per arribar a les necessitats del meu germà.
L’escala d’abstracció:
Estima a l’altre com a tu mateix.
Serveix als altres
Fes aquesta setmana:
Prega per un germà.
Truca a un germà.
Convida a una conversa al teu germà.
Fes un favor al teu germà.
https://fundacionbeca.net/sindrome-de-esqueismo-cuando-las-excusas-dominan-tu-mente/
https://www.lupaprotestante.com/romanos-829-para-el-cristiano-de-a-pie-david-jackson/
Adoracions èpiques a la Bíblia.
El rei “Josafat” adorava i Déu li donava la victòria. 2Croniques 20:15-20
A Jericó, van adorar i les muralles van caure. Josuè cap 6 (sacerdots, trompetes, poble, silenci i crits)
Pere i Siles van adorar a la presó i les portes es van obrir. Fets 16:25
L’adoració: Lloança que adora intencionalment… la vida que persevera en els fruits de l’Esperit i no es cansa, no es contrau, no minva… transforma
L’ adoració requereix de la nostra obediència.
La primer vegada que apareix la paraula “adoració” a la Bíblia és quan Abraham es disposa a oferir en sacrifici a Isaac i finalment Déu proveeix d’un xai.
Déu busca adoradors. En primer terme Déu busca persones que l’adorin, que l’obeeixin, que es posin a la seva disposició. Els actes d’adoració és secundari, ve després.
Som casa de l’E.S i porta del cel!
Hebreus 4:14-16
14 Així, doncs, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que ha travessat els cels.
15 No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. 16 Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu, perquè es compadeixi de nosaltres, ens mostri el seu favor i ens concedeixi, quan sigui l’hora, l’ajuda que necessitem.
1Corintis 2:9
9 Però, tal com diu l’Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l’home somia allò que Déu té preparat per als qui l’estimen. 10 A nosaltres, però, Déu ens ho ha revelat per mitjà de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu.
Tots tenim motius per mantenir les nostres reserves (es que…)
Les actituds, tòxiques, xenòfobes, abusives… també tenen les seves raons
Les nostres omissions … també tenen els seus motius…
Les nostres implicacions necessiten el seu argumentari!!
“esqueisme”… vivim en una societat que s’esforça molt en buscar excuses i raons… “es que..”