• Predicació

El Majordom Sagaç.   Els diners i la fidelitat

Lluc 16:1-8

Introducció

Canviem de capítol… L’avantatge de fer l’estudi expositiu d’un llibre (o part d’un llibre) de la Bíblia, és que has de tractar els textos difícils i perceps millor l’estructura del llibre. Avui toca una paràbola de Jesús, de les més difícils.

Jesús passa d’estar parlant/contestant als fariseus al capítol 15, quan l’assenyalen per seure i menjar amb pecadors i publicans, a dirigir-se als deixebles, en una situació de públic divers. Jesús parla a uns, però escolten tots! V. 14 els fariseus sentien tot això i reien.

El capítol 16 ens vol agitar, vol remoure les motivacions de la vida, allò que tira de nosaltres i parla dels diners, adverteix que es poden adorar, que podem “utilitzar” a Déu i que a la fi hem de resoldre les nostres lluites de “fidelitat”

Els primers versets ens explica la història del majordom espavilat (sagaç, infidel, …) que actua com un exemple de contrast per l’ètica dels deixebles. Avui ens centrarem en aquesta primera història, una de les paràboles més difícils de Jesús. De manera que apel·lo a la vostra misericòrdia i us convido, com sempre a una escolta reflexiva i dialogant.

Es predica poc, jo sento per primera vegada un podcast de Marcos Dodrill

Lectura:

16 Paràbola de l’administrador astut

1 Jesús deia també als seus deixebles:

–Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. 2 Ell el cridà i li digué:

»–Què és això que sento a dir de tu? Dona’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.

3 »L’administrador va pensar: «Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. 4 Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració.»

5 »Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:

»–Quant deus al meu amo? 6 »Li respongué: »–Cent gerres d’oli. »Ell li digué: »–Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta. 7 »A un altre li digué: »–I tu, quant deus? »Li respongué: »–Cent sacs de blat. »Ell li diu: »–Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.

8 I el Senyor va lloar l’administrador dels diners, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:

–Els homes d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. 

Podem apreciar tres moments en la paràbola: l’acomiadament, l’alternativa i la lloança del senyor/amo de la casa.

L’acomiadament.

Un home ric (també en 16:19 Ric i Llàtzer). Té molt de patrimoni i necessita un administrador en la seva finca.

Majordom: el servent principal de la casa (domus) en grec oikonomos. És l’administrador: paga, cobra, supervisa i rendeix comptes al senyor de la casa.

És acusat de malversar (dissipar) els seus béns.  Alguns l’han denunciat a l’amo, és una acusació, que sembla assumir el majordom. L’han enxampat beneficiant-se o malgastant el patrimoni del propietari.

És citat a donar comptes i advertit que està acomiadat.  És una història de corrupció, d’abús de confiança, de delinqüents, diners (US SONA, AIXÒ?) i conseqüències, (no sempre passa això).

               Recordo l’administrador d’una empresa (100 mil empleats) que en pagar les nòmines, ingressava les quantitats sense els cèntims.

L’alternativa.

L’administrador s’espavila i pensa en un pla. “Ja sé què faré” doncs No vull cavar i tampoc captar. Perquè el rebin a casa, va cridant un per un els deutors.

Aplica descomptes als deutors. A on es pot interpretar de diferents maneres (dificultat):

Redueix cobraments excessius en concepte de comissió com feien els publicans?

Li torna a fer una jugada al jefe, fent descomptes a costa dels diners que deuen a l’amo?        

L’oli: un “bat” (o efa) tenia uns 21 litres, li perdona els 50 bats (1050 litres)

EL blat: un “cor” (o homer) mesurava 210 litres, li perdona 20 cors (4200 quilos de blat)

Probablement representen una quantitat equivalent de diners (500 denaris, segon Joachim Jeremies)

Al marge del que no queda clar en aquesta paràbola, el raonament de l’administrador és el següent:

Deixa de percebre diners per obtenir influencia futura, amics que el rebin a cas i li donin feina i sustent. Canvia diners per amics!

És un actuar amb picardia, és un moviment deshonest, però el punt d’aprenentatge és que els diners acumulats no serveixen, s’han de fer servir amb intel·ligència.

La lloança del senyor de la casa.  (desconcertant)

Al verset 8 acaba la paràbola (8a) i a continuació es desenvolupa els aprenentatges que es deriven.

IBEC:  8 I l’amo va elogiar l’acció de l’administrador deslleial, per l’habilitat que havia tingut. Perquè els fills d’aquest món són més astuts amb la mateixa gent que no pas els fills de la llum.

Aquí tenim una sorpresa: l’amo el lloa, l’amo de la casa lloa el que ha fet o lloa com ho ha fet?

Poder amb la rebaixa que ha fet el majordom també ha propiciat que la puguin pagar el deute més facilment, poder tindran en millor consideració a l’amo… es pot parlar, però és un text difícil.

El que sí es veu clar, és que es reconeix el com ho ha fet…

La demostració d’astúcia, d’inversió d’intel·ligència per fer servir els diners per guanyar amics! Això es destacable, doncs si féssim servir la mateixa intel·ligència per les coses bones i transcendents el Regne de Déu es beneficiaria.

Aquest és el punt crucial. Ens fixem en un exemple negatiu i aprenem per contrast.

Conclusió

Has vist com ha invertit diners, no per la butxaca, sinó per guanyar influencia, per provocar oportunitats?

Els homes d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.

“Només ens podrem emportar allò que hem donat” Anónim

2Cor. 9:6-15 6 Tingueu present que qui sembra escassament collirà en escassesa; i qui sembra abundosament collirà en abundància.

Lluc dirigeix aquesta paràbola als deixebles, a l’església primitiva, als homes i dones que han d’exercir la majordomia dels seus diners i recursos per el que és transcendent (participant en col·lectes solidàries, assumint despeses de pastors i missioners, sufragant viatges missioners, fent àpats per parlar de l’evangeli, donant menjar al que té gana…

Els cristians ens podem acomodar, actuar amb rutina i no veure que convé “generar situacions favorables”

L’exemple de sagacitat d’aquest majordom ens ha d’estimular a ser intel·ligents per allò bó. Provocant avenços estratègics.

Recordem l’escena de l’evangeli que presenten a Jesús a un paralític perquè el curés a la llar de la sogra de Pere? Ho fan despenjant-lo pel sostre!! Això és sagacitat Jesús el guareix “per la d’ells” dirà el text.

Siguem llestos i bategem pel Regne, aprendrem de tota situació i sapiguem que els diners serveixen si es fan servir.