• Predicació

Aprofitar l’oportunitat

Lluc 12:54-59

Lluc 12:54 I deia també a la gent:

–Quan veieu pujar un núvol cap a ponent, dieu tot seguit: «Ve pluja», i la pluja arriba. 55 I quan bufa el vent de migjorn, dieu: «Farà calor», i en fa. 56 Hipòcrites! Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

57 »Per què no discerniu vosaltres mateixos allò que convé fer? 58 Mentre vas a presentar-te al magistrat amb el qui et vol denunciar, procura d’arribar a un acord amb ell, no sigui cas que et porti per força davant el jutge, i el jutge et posi en mans de l’oficial, i l’oficial et tanqui a la presó. 59 T’asseguro que, un cop allà, no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.

Introducció.

Aquest estiu vam passar una setmana a Pobeña, l’últim poble de Biscaia direcció Santander, al costat de la platja. Vam tenir sol, calor, pluja i fresqueta, en ocasions, tot el mateix dia! Un dia fent una caminada per un tram del “Camino de Santiago” es van trobar dos amics i amb el cel tot ennuvolat un li pregunta a l’altre: “Qué lloverà?” responent l’altre: “Llover? No!”, mirant al cel i no es va equivocar. Sabia els senyals del clima de la seva terra.

Aquesta capacitat d’entendre el clima, s’aconsegueix entre d’altres coses observant durant anys i recollint l’aprenentatge dels pagesos o pastors que han observat abans que tu.

En una societat d’agricultors i pastors es mou Jesús i en el text d’avui es dirigeix de nou a la multitud del capítol 12 i els segueix apuntant que alguna cosa està canviant.

(Jesús ha parlat del sentit de la vida, de l’engany de la hipocresia i la cobdícia, els hi ha parlat de l’esperança en el Senyor que vindrà i no sabem l’hora, de la necessitat de vetllar, d’estar preparats, d’assumir els valors del Regne i anar contra corrent. Aquest és el rovell de l’ou pels deixebles, però de la multitud encara hi ha gent que no ho ha captat i com l’home del començament del capítol, les preocupacions son materials i accessòries, com el cas de l’herència o la preocupació del ric insensat.

A aquestes persones adreça Lluc 12:54-49 per que vegin l’oportunitat d’actuar sense dilacions!

LECTURA

Jesús convida a mirar el Regne i entendre que el Regne és oportunitat i acceptar que també és temps per actuar.

Jesús convida a mirar el Regne

Les indicacions meteorològiques per preveure pluja o calor es comprenen quan es coneix el medi i es dedueix els seus significats. És com trobar un camí al bosc i una ruta al desert! Aixó vol dir discernir

Avui mirem i percebem el món que vivim i veiem motius per la decepció i per l’esperança, sempre hi ha blat i jull… Hi ha gent que lluita per la justícia i la pau i gent que s’aprofita dels altres.

Aconseguim avenços, però podríem estar molt millor… La majoria de països del mon han crescut en desenvolupament i esperança de vida, també els països pobres. El que és feridor és la diferencia entre nacions i entre classes d’una nació, quan els diners marquen si vius o mors!

En un altre ordre de coses a les nostres vides personals veiem venir perills i oportunitats, sentim seguretat i por, esperem més o menys com serà l’endemà, però les darreres crisis ens fan “no saber” com vindrà l’endemà!… Ens hem de fer la pregunta  a on hi és el més important de la vida?

La multitud mirava a Jesús i no el veia igual que el veien els deixebles, la fe, la mirada ho canvia tot. L’església a la que escriu lluc és una església vituperada i amb desgasts, després de 50 anys “vetllant” i havent sofert persecució i disputes. Probablement lluc està escrivint a creients cansats i desesperançats, que coincideixen amb els incrèduls en han deixat d’esperar, de vetllar, ja no esperen res!

Jesús convida a discernir, a mirar amb esperit de cerca, de “busqueda”! En temps de Jesús esperaven un Messies que els alliberés dels romans en temps de l’escriptor lluc, l’imperi i la religió jueva perseguia a l’església.

Jesús convida a entendre el temps d’oportunitat.

La pregunta que adreça als “hipòcrites” i que els interroga pel temps en el que viuen. És una pregunta als seguidors dels fariseus (hipòcrites), que era la religió popular, és una pregunta als que estan en la rutina i tenen vides que no canvien gaire. L’església a la que escriu lluc és una església en temps de prova. Avui estem en temps de prova, volem millorar però ens costa vèncer la dificultat.

D’entre els jueus hi havia un grup familiar que tenien habilitat en entendre els temps. 1Croniques 12:33  Dels descendents d’Issacar, dos-cents caps amb tots els parents que tenien a les seves ordres. Eren homes experts a conèixer les ocasions propícies i discernir quina decisió havia de prendre Israel. 

La paraula grega que traduim per Temps és “Kairós”  Els grecs tenien varies paraules “Kronos”: el temps lineal, que es pot comptar i identificar per dates o el “kairós”, que és un temps en el que pasen coses, és una fracció de temps que canvia tot el que ve després. La repressió romana i destrucció del temple a Jerusalem va ser un “kairós” de crisi. Veure en Jesús la vinguda del Regne és un “kairós” d’oprtunitat. El missatge del NT és que estem en un temps/oportunitat de salvació. És quan enmig de la nostra rutina un segon ho canvia tot. És el segon que canvia una vida, la decisió que modifica el rumb del teu “Kronos”, de la teva vida.  El “kairós” és oportunitat per fer! L’església no es queda mirant la crisi, la pandèmia, la por, veu que és temps d’ancorar-nos en el Senyor i de fer més real el Regne de Déu.

Jesús convida a actuar sense dilacions

El text (57-59) ens parla de l’antesala d’un judici, connecta amb la reclamació de l’herència del jove que trobem a l’inici del capítol. Situacions de disputes humanes. A on cadascú pensa que la culpa és de l’altre. Es recomana un acord extrajudicial, perquè és molt possible que el jutge reparteixi culpes. No som únicament víctimes, sovint tenim part de responsabilitat en el que pensem que no funciona.

Si la pluja la podem esbrinar, també hem de poder conèixer que hi ha turmentes en les que nosaltres som els protagonistes… som part del problema i per tant també som part de la solució.

Trobar el camí d’aprofitar l’oportunitat per actuar, per reconciliar-te amb Déu, amb la vocació, amb el Regne… per mirar d’una altra manera els problemes de sempre.

Deia Balzac (escriptor francès) que “encara que res canviïsi jo canviotot canvia.

Conclusió

La vida la podem comptar en temps o en oportunitats. Disposem de més de 30 milions de segons a l’any i només uns quants segons de la nostra vida condicionen, donant o traient sentit a tota la resta.

Un petó que dura uns segons, pot canviar la vida d’aquella parella que comença a caminar junts.

L’abraçada que reconcilia, son uns segons que canvia una relació.

Rebre un somriure, et pot canviar la jornada de feina o fins i tot et pot fer decidir de canviar de treball.

Pensar que Déu no hi és et gela enmig de la dificultat. Quan lligues caps i perceps que Déu hi és, que Déu t’estima! enmig de l’adversitat, son segons que canvien una vida.

La nostra vida és una línia de temps, en la que ens movem per hores i dates. Hem de identificar que en aquest “kronos”, trobem oportunitats per canviar el sentit de tot el que vindrà després.

Rom 13:11 Més encara, vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe. 12 La nit és avançada i el dia ja s’acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l’armadura de la llum. 13 Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges. 14 Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us preocupeu de satisfer els desigs terrenals.