• Predicació

El Regne que transforma

Lluc 13:20-21

Introducció

Ens trobem en l’espai de reflexió bíblica del nostre culte dominical.

Avui reflexionem sobre un text que es complementa amb els versets que vam comentar la setmana passada.

Lluc 13:20 I digué encara:

–A què compararé el Regne de Déu? 21 És com el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

La paràbola anterior ens descriu el Regne com una llavor que fa un esclat de vida i esdevé un arbre. Avui tenim un segon exemple per descriure el Regne, el del llevat que fermenta la massa completament. Si la llavor feta arbre és una explosió de la vida, la massa fermentada és una implosió, una onada de vida que ho abasta tot, irremeiablement. Transforma des de dins.

Com funciona la fermentació del llevat? La massa mare (diferent del llevat), són “organismes” que colonitzen la massa, que avança per capil·laritat, en entrar en contacte la porció fermentada amb la massa nova, el temps, la temperatura i la humitat fan possible la fermentació de la massa sencera.

Destaquem al text d’avui una metàfora del Regne que ens mostra com és el Regnat de Déu:

Ocult, Interior i Transformador.

El Regne de Déu és Ocult   (Amagat)

La feina de la dona no barreja ni ajunta ingredients, sinó que “amaga” (intenció de Lluc) subratllant que el Regne és un àmbit que sovint vol quedar fora de la vista, desapercebut als sentits. El Regne vol procedir del misteri i l’evangeli sovint ens ensenya a un Jesús que calla, confon, demana silenci privacitat. Com la llavor de mostassa, el llevat sabem que hi és tot, que no destaca, i que és menor que el medi que l’envolta.

Jesús al sermó de la muntanya, fa benaurats als pobres, als malalts, als petits, als marginats, etc. Pau destaca que Déu escull a l’humil i al feble, que també estan ocults, invisibles pels valors del món. 1Cor 1: 26 Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n’hi ha gaires de savis a la manera d’aquest món ni gaires d’influents o de bona família. 27 Ben al contrari, Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món. 28 Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. 29 Així ningú no es pot gloriar davant de Déu.

Interior (Dins 3 mesures de farina)

La massa mare que fermenta en origen és una quarta part, el 25% de la massa, tot i que la massa es barreja i és inseparable, la narració ens destaca que està en minoria, que en altres de la vida la minoria cedeix a la majoria, com el blat que pot ser ofegat pel jull.

Sense saber exactament que és llevat i que és farina observem la massa del pa i sabem que el procés està iniciat. Amb el Regne de Déu passa el mateix, mirem el món i no sabem a on és el Regne i a on és el mal, sovint no sabem si la persona ve bé o va malament, sovint no veiem el fruit del Regne. Però hi és.

Això és molt important pels pares i mestres que no podem veure quan és farina i quan és llevat, però confiem que el procés està engegat  i passa de portes endins. Hem de saber aguantar el vertigen i respectar la llibertat i els temps dels nostres “educands”.

La meva mare va ser la primera que hem va parlar de l’Evangeli…

Transformador (tota la massa va fermentar)

Finalment, quan el procés ja és visible (volum, aire i olor) no queda farina, ni massa, o sí, però tot està fermentat i tota la farina s’ha transformat, tot és massa, tot és llevat. El Regne amagat tendeix que tot sigui Regne, tendeix a la plenitud del Regne.

1Cor. 15:24 Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota mena de potència, d’autoritat i de poder i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. 25 Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus. 26 El darrer enemic destituït serà la mort,

Si la llavor ens parla de l’extraversió del Regne, el llevat ens parla de la seva introversió, si un ens apunta a l’explosió de vida des del valor del petit, aquest ens parla de la potència que implosions a dins i transforma tot el que toca.

El Regne és l’àmbit de Déu, el RD es mou en els paràmetres de la vida que acull la llavor i la fa créixer, en els paràmetres del llevat que transforma a l’interior i en silenci, però d’una manera imparable.

Rom 14:7 Que el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig de l’Esperit Sant. 

Joan 3: 3 Jesús li respongué:

–T’ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.

El Regne de Déu, és posar la mirada a dalt i els peus a baix;  és justícia, pau i goig, en ferment. Poder no ho veiem però està passant. Hem  de tenir fe i esperança que el Regne ple arribarà.

La demografia del món l’any 1 era d’uns 250 milions de persones (avui x30),  a l’imperi romà uns 60 milions, 6 milions de jueus sent generosos i una fracció petita (uns quants milers, unes desenes d’esglésies) els cristians del segle 1, ni una mil·lèsima part de la població mundial.  Avui més de 2,5  milions, 1/3 de la població mundial. Això són els números que es poden comptar.

La Pau i la justícia també han crescut al món.

Tots hem de córrer la distància que ens separa de la Paraula de Déu, allà a on es llegeixi la Bíblia és bo.

El Regne de Déu és anunciat per l’advent.

Avui comencem l’advent quan comencem a pensar i celebrar que el Nadal existeix, que ens ha visitat la salvació i que el Regne a començat. L’advent pretén ser un camí cap a Nadal, cap al Crist, cap al naixement de l’esperança al món. Nadal és el Déu amb nosaltres.

Tot i l’oposició a Jesús, tot i les dificultats de les petites esglésies del primer segle, el Regne de Déu creix i transforma imparablement. El Regne de Déu és una realitat transformadora, des de dins que actua, sovint, sense notorietat.

Fa 500 anys es va obrir la primera església protestant a Europa… La Paraula de Déu s’ha escampat pel món…. La reforma a Espanya no va poder ser ofegada… Les missions comencen amb un degoteig, que fertilitza.

Conclusió

L’advent vol sensibilitzar la nostra mirada per veure en el naixement de Jesús, la llum del món, per veure en la vulnerabilitat al Crist que reconcilia totes les coses, per esperar la plenitud del seu regne i reconèixer que el procés ha començat la llavor és oberta i la farina fermenta.

L’Advent ens vol endinsar en l’àmbit de Déu i durant els diumenges que falten m’agradaria que ens inspirin les persones que van haver de “creure” en Nadal i que van ser mogudes a moure’s a l’àmbit de Déu enmig de la seva realitat. Com van ser Zacaries, Elisabet, Maria i Simeó i Anna, la profetessa.

Joan 3:3 Jesús li respongué:

–T’ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.