• Predicació

L’Evangeli a les autoritats.

Fets 26:24-32 

Introducció 

Quan Pau finalitza el seu tercer viatge a Jerusalem, Pau pateix un avalot per part dels jueus, intervenen els soldats romans i comença un periple de declaracions, davant les autoritats religioses i civils que ocupen els capítols 21-26 del llibre dels fets. 

Parla als soldats, al poble, al sanedrí, al governador de Cesarea (Fèlix) i a la seva dona Drusila, al seu successor Festus, i l’escena culmina amb una audiència a on està el rei Herodes Agripa II, la germana Berenice, Festus i totes les persones importants. 

Pau es troba davant les autoritats, a on apareixen tots els estaments: poder polític, religiós i militar. Però també apareix la pressió que pot fer el poble que s’avalota i les argúcies, oportunitats polítiques i fins i tot un complot per matar a Pau. Davant la inseguretat, pau apel·la a la seva condició de ciutadà romà i el dret d’apel·lar al cèsar, cosa que redobla els esforços de l’autoritat romana per preservar la seva vida. 

En aquest episodi Pau parla del seu testimoni de conversió, de Jesús com el Messies i no perd oportunitat per persuadir els oients perquè siguin receptius al missatge de l’Evangeli. I en l’audiència final que  el posa en conversa amb el governador romà i Festus i el rei Agripa, es produeix el que descriu la lectura d’avui. 

Fets 26:24-32  Lectura 

La passió expressada per Pau genera la burla de Festus: “estàs boig” i la persuasió cap al rei Agripa, coneixedor de la tradició profètica, revela el seu escepticisme: “quasi em convences de fer-me cristià”. La contesta que Pau ofereix a continuació 26:29 condensa tot l’esforç del testimoniatge que ha fet Pau en unes frases que veurem en detall i així identificar 3 principis que no podem obviar si volem comunicar l’evangeli a les autoritats: Interès per la persona, transparentar a Jesús i trencar cadenats, per apropar l’evangeli als llocs de poder. 

Interès per la persona per apropar l’evangeli als llocs de poder 

Bilbo Bolson, (El senyor dels anells) va experimentar la seducció del poder en el seu propòsit de custodiar l’anell que podia destruir el creixent poder maligne de Mordor. En aquesta faula de Tolkien apreciem l’eterna veritat que el poder corrompeix i que el poder absolut corrompeix absolutament. Però no podem oblidar que darrere dels llocs de poder hi ha persones. 

Els pagà Festus i el descregut Agripa, darrere del seu poder (sobre la vida i la mort de Pau, fins i tot) eren persones amb un cor recuperable, a ulls de Pau. 

Davant la ironia “quasi em convences…” Pau respon tant de bo, tard o d’hora tu i tots els d’aquí us feu com jo (cristians). 

Eren representants del poder, però eren persones que com ell necessitaven conèixer el que Jesús ha fet per ells. Paul Tournier en el seu llibre “el personatge i la persona” aborda la realitat de les nostres dissonàncies. No només el polític té ambivalències i divergències entre el que és i el que representa, també el ciutadà normal i corrent és personatge/persona. 

A Espanya tenim una idea nociva dels polítics i dels empresaris… es desconfia, moltes vegades de manera gratuïta… he conegut empresaris que han tractat als empleats amb molta cura (prestant diners, donant regals de bon cor i fins i tot mantenint a algú perdent diners) també he conegut polítics, o gestors públics que han preferit la carrera pública a la privada perdent diners i que assumeixen la gestió publica per vocació no tots són corruptes… 

Si volem apropar l’evangeli a les autoritats, no només hem de pregar per ells com ens ensenya la Paraula. Hem de mirar-los com persones que tenir els mateixos anhels de justícia i bondat que podem tenir nosaltres. 

Pau en l’audiència que fa vol salvar el coll, però vol apropar els cors a Crist…  A vegades els evangèlics com tantes minories aspirem a la influència, ja que no tenim poder.  Una influència per dominar o prestigiar al qui l’obté, però que només es legitima si serveix per mostrar a Jesús. Cal apropar-se a les autoritats: Com puc apropar-lo a Jesús? 

 Transparentar a Jesús per apropar l’evangeli als llocs de poder 

Pau li diu a Agripa tant de bo et facis com jo… no diu et facis Cristià… es posa com a model de la fe en Jesús. Em pregunto si tots els que ens diem cristians podríem dir-los als nostres interlocutors. Has de creure en Jesús… fes-te com jo!!! 

“Sigueu imitadors meus, com jo ho soc de Crist.” Fil 11:1  Pau vol ser com Crist. Som imitables en la mesura que es veu a Crist en nosaltres. De manera que transparentar a Jesús és requisit indispensable per evangelitzar el poder. 

En la nostra ànsia de poder, sovint passa al contrari, en lloc de guanyar en el poderós a un amic per Crist, el poderós alimenta la seva força  utilitzant als creients. 

Al poc de començar la guerra a Gaza, Netanyahu donava gràcies als seus amics brasilers (amb relació a l’evangelicalisme sionista). Hem vist figures religioses, pastors i líders cristians a prop de polítics que “ostenten” la seva religió per captar el vot de consciència.  

L’església a vegades creu en “miratges”/il·lusions:  creu que si som més serem millors, si tenim més recursos l’església creixerà i si tenim més influència i poder l’Evangeli creixerà. 

Hem d’apropar l’evangeli a les persones (no oblidant que tothom té debilitat i força) sense desfigurar a Jesús. No només representant a Jesús amb les nostres paraules, sinó amb les nostres vides. 

La vida social de l’església és una manera de transparentar a Jesús: Obra social evangèlica 2022 … Dades  (1,8 M d’usuaris; 83 M€;  Hospital Evangèlic que creix i millora…  

L’ordre Sant Joan de Déu… Espanya té 80 equipaments; 17k prof 36k donants i voluntaris, han atès a 2,7 milions de persones… son 178 religiosos (fa poc eren 180).  Joao Cidade 1495, conversió 1539, mort 1550… l’ordre es funda al 1572 

Transparentem a Jesús quan canviem el tauler de les estratègies de poder pel cubell i la tovallola  del servei… llavors podem dir “tant de bo fossis com jo”. 

Trencar cadenats per apropar l’evangeli als llocs de poder. 

“Com jo, però sense les cadenes que porto.” 

El tercer element que apreciem en Pau portant l’evangeli al poder, és que és una proposta alliberadora. L’evangeli no genera cadenats, les trenca. Pau està disposat a patir les cadenes i tants altres sacrificis per promoure l’evangeli en un món trencat i acotat de poder que es defensa amb violència, estratègia i complots. El poder a la defensiva agredeix, manipula, enganya, destrueix. L’evangeli vol alliberar,  alliberar al botxí de les seves estratègies i oferir-li les estratègies de l’anyell. 

Pau declara i es defensa en més de 8 vegades (capítols 21-26), pateix procés de més de dos anys… implicarà un viatge a Roma, etc.  A punt de morir en el viatge.

Desitja que els que venen a darrere no les hagin de patir. Els que anunciem a Jesús aplanem el camí com el baptista… la tasca del cristià és la transformació a través de l’evangeli, i això inclou la redempció de totes les coses… la transformació social és la nostra missió…  

Avui també hi ha poderosos socials (influenciadors, esportistes, etc…)  ens hem de mirar a nosaltres mateixos com a persones que ostentem una quota de poder… tenim a algú a les nostres mans… 

… L’evangeli ens dona consciència de llibertat!  Trencant cadenes:  Presons, addiccions, crisi existencial….  

Conclusió  

Jesús allibera, cristians exemplars van influir poderosament en els poders de l’època fent com Pau 

Luter va alliberar cadenes, Joan de Déu va viure per alliberar als malalts… 

Mirant a la persona que hi ha darrere del personatge  

Transparentant la gràcia i amor de Jesús. 

Alliberant de cadenes (injustícia, violència, desigualtat…)