• Predicació

Escolta el sermó (punxa aquí)

“A LES MANS DEL BON METGE DIVÍ”

0 INTRODUCCIÓ

Parlant de “sanar” les imatges de Déu a la Bíblia, ens podem apropar a una imatge que ha estat als darrers temps ferida. És la imatge del Déu terapèutic.

La comunitat que perdia els seus nens

El Phil Yancey, al seu llibre “Desil·lusionats amb Déu” parlava d’un grup als EUA que per la seva creença ferma en la sanitat divina deixava morir els nens sense dur-los al metge, tot animant-se a creure que la fe i la pregària els guaririen. La realitat era que aquella comunitat tenia unes xifres de mortalitat infantil més semblants a les d’un país subdesenvolupat que no pas a la primera potència del món. Els pares, imagino jo, quedaven amb una ferida emocional i espiritual difícil de reparar, potser en un punt equidistant entre “ha estat la voluntat de Déu” i “no he tingut prou fe per a que es guarís”. Tot això és terrible, com també ho és que, a nivell de comunitat o societat, dubto que el testimoni d’aquell grup pogués interpel·lar els seus veïns i conciutadans.

El fibló de la malaltia

Per als que heu hagut de fer front a malalties difícils o heu patit la mort de sers estimats per aquest causa, sabeu que no és fàcil aquest tema ni es pot simplificar.

La malaltia greu continua sent un estigma, una xacra que no volem admetre, que no volem que se sàpiga. És un cop dur per a la persona el sentir-se malalta, el ser diagnosticada, el passar per un quiròfan o el haver de sotmetre’s a un tractament. Avui sobre tot ho notem amb el càncer. Fa trenta anys ho sentíem amb la sida. I demà serà una altra malaltia la que semblarà que ens estigmatitzarà i voldrem tapar i amagar.

La malaltia al context oriental

En el context oriental en que es mou Jesús i la societat palestinenca del seu temps, la valoració de la malaltia és una valoració religiosa, per lo que el malalt és sospitós de ser pecador i té una vida limitada i indigna a ulls de la seva societat. Les relacions entre pecat i malaltia estaven comunament acceptades en aquelles cultures. Per això a l’evangeli el segueixen els miracles. Perquè el malat és algú que ha ofès Déu.

Això comportava a més de la càrrega de la malaltia, el rebuig social i religiós de la persona que estava malalta.

Propòsit

1 LA PREOCUPACIÓ DE DÉU PER LA PERSONA DE FORMA INTREGAL

“Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom.

   2 Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis mai dels seus favors.

   3 Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia;

   4 rescata de la mort la teva vida i et corona d’amor entranyable;

   5 et sacia dels béns que desitjaves, i tu et rejoveneixes com una àguila.” (Sal 103, 1-5)

Els salms ens mostren sovint la idea que el salmista té sobre com Déu actua de forma integral sobre la vida del creient, o del seu poble. Aquest referit a David ens mostra com tots els beneficis del Senyor es donen als diferents nivells que la vida necessita: et perdona i guareix, et fa sentir rescatat i estimat, et dona el que et cal i et sembla rejovenir-te.

David reconeix en un altre salm que el pecat i les seves culpes han colpejat també la seva pròpia salut, mostrant aquesta relació que ja des de l’antic testament hi ha entre malaltia i pecat que dèiem abans:

   “Mentre jo callava la culpa, se’m consumien les forces de tant cridar tot el dia;

   4 nit i dia la teva mà pesava damunt meu, s’eixugava el meu vigor com en les secades d’estiu”   (Sal 32, 3-4)

Hi ha una teòloga que explica al seu comentari sobre la guarició de la sogra de Pere, com el principal problema que té aquesta és un problema familiar i social que l’ha fet emmalaltir.

Cercant la salut integral

Avui dia ja es comencen a tractar la salut i la malaltia des de punts de vista més integradors i multidisciplinars perquè es considera que son molts els factors que intervenen en aquesta.

Nosaltres creiem hem de cercar també aquesta visió integradora. La preocupació per la salvació de Déu és una preocupació a tots els nivells de la persona. La salvació és una salvació que es viu en l’esperit però també en el físic. Déu vol fer-nos sentir salvats i sentir sanats.

Des d’aquest punt de vista crec que també hi ha una cosa interessant a considerar: quan la vida no funciona tendim a emmalaltir. No podem separar la salut de la resta d’àrees de la nostra vida.

Aquesta setmana no hem sentia bé en un determinat moment. Hi tenia més a veure amb àrees de la meva vida “alienes” en principi a la salut que a una malaltia específica.

Quan parlem i pensem que Déu vol guarir-nos, hem de pensar que ens  vol guarir a tots els nivells, i que moltes vegades allò que ens fa sentir malalts té la seva raó de ser en les tensions i els conflictes interiors que suportem en el dia a dia.

2 EL TREBALL DE JESÚS PER TRENCAR ELS PREJUDICIS SOBRE EL MALALT

“Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d’ell i li deia: –Senyor, si vols, em pots purificar. Jesús va estendre la mà i el tocà dient: –Ho vull, queda pur. A l’instant quedà pur de la lepra. Jesús li digué: –Vigila de no dir-ho a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l’ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.” (Mt 8,1-4)

Jesús i el leprós

Quan pensem en Jesús guarint les persones l’hem de mirar de recuperar amb el que això significa pel seu context. El malat està sota el estigma del pecat, de la separació religiosa i la impuresa ritual. És més que una dolència, enfronta el rebuig i la vergonya.

Això es pot veure clarament amb els pidolaires que sovint eren cecs, coixos o incapacitats per alguna malaltia o molt clarament, com en aquest cas, amb els leprosos que vivien en llocs apartats preparats per ells.

La lepra està gairebé eradicada a Occident, tot i que per exemple hi ha alguns casos a Espanya. Però avui encara hi ha països del món que la pateixen. Es calcula que hi ha més de mig milió d’afectats al món l’any 2005. És una malaltia horrible, que acaba amb la vida si no es tracta però que afecta la persona d’una manera molt excloent.

Doncs fixeu-vos: Jesús toca el leprós per guarir-lo. Es deixa tocar per algun altre leprós en altra ocasió. I trenca així la por dels seus compatriotes a la malaltia i la por a la impuresa ritual.

Jesús trenca els prejudicis sobre el malalt

L’actuació de Jesús vers els malats, la seva proximitat, la seva interacció, el contacte, la seva preocupació, trenca amb els prejudicis del seu entorn sobre aquelles persones. El malalt per a jesús i per als deixebles que el segueixen passa de ser un personatge sospitós de pecador a una persona receptora de la misericòrdia divina.

La Ximena

Aquest divendres als passadissos d’urgències em vaig trobar la Ximena. Em va sobtar i ens vam posar a parlar. És una treballadora molt agradable de l’hospital. Em va explicar la seva lluita amb la fibromialgia i entre el que m’explicava em deia com al principi, quan li van diagnosticar, ningú la creia, ni tan sols a casa, perquè era una malaltia tan desconeguda i d’uns efectes tan variats.

Prejudicis

Com en el seu cas, les nostres societats i nosaltres com a persones continuem tenint pors i prejudicis vers el malalt. Tenim els nostres propis plantejaments. La mateixa malaltia es mirada amb ulls diferents depenent de qui la pateixi.

La nostra responsabilitat com a creients és trencar amb aquests prejudicis. Mirar d’estendre les mans de la misericòrdia cap al qui pateix.

Nosaltres podem ser els quatre amics que carreguen el llit del paralític i obren el sostre de la casa per portar-lo a Jesús. Avui podem carregar el nostre germà malalt.

3 ELS LIMITS DE DÉU EN LA SALUT

Quan Jesús diu als seus deixebles: “Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova. i feliç aquell qui no em rebutjarà!”  (Lc 7,22s).

Està pensant en els profetes.

Gerard Lohfink exclamarà sobre aquestes guaricions que “els seus portents i senyals són senyals de la proximitat del regne. aquest és el sentit originari … allà on irromp el regne de Déu la malaltia desapareix per necessitat.[i]

La guarició divina és un signe de l’acció de Déu a l’evangeli. Per això al llibre dels Fets la predicació va acompanyada de les guaricions dels malalts.

Això també és el que prediquen molts dels nostres germans pentecostals o carismàtics.

Però la realitat és que aquestes guaricions no s’observen sovint a les nostres comunitats, tampoc a aquestes que jo us esmento. No són tan freqüents. Hem d’anar al metge i en més ocasions de les que voldríem passem pel tràngol de la malaltia.

Hi ha una dificultat difícil de abordar en aquest punt.

Phil Yancey, en el llibre que abans us citava, arriba a la conclusió que en el temps de l’apoteosi de l’acció de Déu, l’èxode, tot allò tampoc serveix per a fer creients, i tot el poble acaba morint per manca de fe al desert. Jesús també és abandonat a la creu, morint gairebé sol, a pesar de totes les coses que havia fet.

Ens recordem de les paraules de Pau: “els jueus busquen senyals i els grecs saviesa, però nosaltres prediquem a Crist ressuscitat”.

La força del missatge de Jesús està en la seva capacitat per a donar-nos vida més enllà de les circumstàncies, fins i tot en mig de la malaltia.

La guarició és un senyal que les tenebres han estat vençudes i que el Regne de Déu està arribant, però el senyal més definitiu són les persones ressuscitades a una nova vida, la vida de Déu, la vida espiritual. I aquesta nova vida fins i tot dona noves possibilitats a qui està patint una malaltia o una situació desesperada.

4 CONCLUSIONS

Com ens prendrem la salut i la malaltia des d’un punt de vista cristià?

Avui podem mirar-la la salut des d’un punt de vista integrador. Déu és el nostre guaridor i per això vol treballar en nosaltres d’una manera integral. No serveix que li demani per la meva malaltia si no faig atenció a la resta d’àrees de la meva vida. Ell ens vol portar pau i sanitat a totes les àrees perquè moltes vegades emmalaltim per l’estress de la vida.

Com a cristians estem convidats a trencar els prejudicis sobre la malaltia i tractar el qui la pateix des de la misericòrdia i la compassió ben entesa. Jesús ens crida a donar la ma i reintegrar a la vida el qui pateix. Nosaltres podem ser dels que carreguem el malalt davant Jesús.

Pensar en el Déu que guareix és pensar en la lluita que Jesús ha guanyat a la creu. El bé s’ha imposat al mal. Cada vegada que preguem per un malalt estem demanant que aquesta victòria sigui efectiva. Tanmateix descobrim que en moltes ocasions no sembla que passi res i el malalt continua en el seu estat. Em d’agafar forces i no defallir. La nostra esperança és que un dia tots ressuscitarem.