(Sèrie 4ª de 2023 que atén el propòsit de servir.) 

Vivim a una societat, que transmet l’ideal de treballar el just per tenir seguretat i fruir de la vida. Això fa que alguns treballin poc perquè tenen poques ambicions i altres treballin fins a l’extenuació perquè volen una mica més de seguretat o de plans d’oci. Al món desenvolupat, no és difícil trobar a persones frustrades o insatisfetes quan tenen les seves necessitats bàsiques perfectament cobertes, però no arriben a realitzar les seves expectatives lúdiques o d’oci. Crec que un dels motius importants, és que tenim instal·lada la idea que la felicitat resideix lluny de les responsabilitats.  

Quan el Senyor va crear tot el que coneixem, va concloure la seva obra amb un dia de descans. El descans forma part de les necessitats de la vida, però no és el propòsit de la vida. El descans proporciona espai per aturar-se, contemplar, meditar i poder redreçar el que cal.  

La perspectiva bíblica de l’ideal humà no és la de progressar en una escalada lúdica i lluny de les pressions de les responsabilitats i compromisos. Déu forma un poble, que funciona en comunitats, es desenvolupa en famílies i interpel·la a cada persona perquè en tingui una funció. 

La imatge del cos i de l’edifici al NT expliquen la interdependència que tenim els uns dels altres per tirar endavant el projecte del Regne de Déu. Cada ésser humà té capacitats necessàries, cada creient té dons espirituals que s’han de posar a treballar perquè el cos funcioni bé o perquè l’edifici creixi robust i ben fonamentat. 

Les persones no som un “homo ludicus” som part d’un poble i necessitem comprendre quin és el meu propòsit en aquest món i quin  és el sentit de la vida, del meu treball i del meu descans. 

Amb aquesta nova sèrie de predicacions, volem recordar que les grans orientacions de la nostra vida no es poden improvisar i presentarem 4 reflexions que ens ajudaran a posar-nos ENFORMA per servir a Déu: acceptant la nostra assignació, comprenem la nostra constitució, posant a servir els nostres dons i alimentant la mentalitat de servent. Espero i desitjo que Déu beneeixi la seva Paraula en nosaltres.  

Pr. Xavi G 

Accepta la teva assignació 

Compren la teva FORMA 

Fes servir el do de Déu. 

Alimenta la mentalitat de servent.  

El Redemptor, 24 de setembre de 2023 

Accepta la teva assignació Efesis 2:10 

Efesis 2:10 Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres que ell mateix havia preparat perquè visquéssim practicant-les. 

Joan 17:4 Jo t’he glorificat a la terra, duent a terme l’obra que m’havies encomanat; 

Introducció 

Déu ens ha creat, ens proveeix i ens encarrega majordomia… Estem fets per desenvolupar una funció en aquesta terra. No ens convé ser consumidors, espectadors, això ens fa mal. Som creats per servir a Déu i a les persones, de múltiples maneres. 

Un genoll quiet fa adherències, un múscul inactiu s’atrofia 

Creat, salvat i cridat per servir a Déu 

Quan servim a les persones estem servint a Déu i estem sent fidels a un dels propòsits que tenim en aquesta vida (la setmana vinent veurem com Déu ens forma per aquest propòsit). Has arribat a aquest món per complir una assignació especial!!! 

L’obra de redempció de Jesús fructifica en nosaltres produint obres bones (ministeri, servei) Col. 3:23-24. 3 Sigui quin sigui el vostre treball, feu-lo de cor, pel Senyor i no pels homes, 24 sabent que el Senyor us donarà en recompensa l’herència del cel. L’amo a qui serviu és el Crist.  No som salvat a causa de les nostres bones obres, però la salvació produeix en nosaltres bones obres i estima dels uns cap als altres.  

Estàs cridat a servir, tens un ministeri a fer, tens una missió a complir. No només els pastors, missioners o mestres… tots estem al ministeri i som obrers de Déu a temps complet allà a on siguis. 1Pere 2:9 9 Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè proclameu la lloança d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable. 

Esglésies que donen la benvinguda als nous creients dient: “ara Jesús té dos nous ulls per veure, noves oïdes per escoltar, dues noves mans per servir i un cor més per estimar” 

No hi ha servei petit ni insignificant a l’església, tothom té la seva funció i és necessària perquè funcioni bé. Com en un cos que si una petita part no funciona bé, afecta tot el cos i a la qualitat de vida. 

Servir a Déu és un imperatiu 

Quan tenia 26 anys vaig tenir un accident de moto que em va produir moltes lesions al genoll dret, que m’acompanyaran per sempre. Menys els primers dies de trauma agut a on s’ha d’immobilitzar, la millor teràpia pel meu genoll és l’activitat. Igual que el nostre cos que si no s’activa es deteriora, també les nostres vides si no es donen s’empobreixen. 

Gàlates 5:13-14 13 Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l’amor, feu-vos servents els uns dels altres. 14 En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol precepte: Estima els altres com a tu mateix. 

Mateu 20:28 (feu-vos servents-esclaus) com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom. 

Servir a Déu, als altres és condicionar la pròpia vida, és invertir el temps, és desgastar-se, és donar diners o deixar de guanyar-los, però és el que dona sentit a la vida. No hi ha saviesa si no serveix per a la vida: el coneixement sense ètica pràctica no transforma la vida. Ens podem impressionar/emocionar amb les coses, però si no expressem/ens impliquem ens fem mal, generem distorsió en la nostra harmonia. 

Servir és un imperatiu, Déu ens mana servir, perquè és el millor que ens pot passar, estar-nos quiets, inactius, fent només per nosaltres de forma egoista, no és bo per tu, per mi, per nosaltres. 

Servir a Déu és etern. 

Quan el Senyor ens cridi i partim d’aquesta vida tal com la coneixem, tot el que hem edificat es quedarà aquí, tot el que és material canviarà de mans o desapareixerà. Però el sentit de la nostra vida es posarà de manifest: 

1Corintis 3:13-14 

13 i ja es veurà què val l’obra de cadascú: el dia del judici la posarà en evidència, perquè es manifestarà acompanyat de foc, i el foc comprovarà el valor de cada obra. 14 Si l’obra resisteix, el qui l’ha construïda en rebrà la recompensa, 15 mentre que, si crema, en sofrirà la pèrdua, tot i que ell se salvarà, però com qui s’escapa just del foc. 

Ap 14:13 «Feliços els qui des d’ara moren en el Senyor! Sí, diu l’Esperit, que reposin del seu esforç, perquè les seves obres els acompanyen.» 

Realment el més important no és quant de temps vivim, sinó com vivim (persones grans que han allunyat a la família, persones riques que viuen en l’amargura de l’egoisme). 

La vida va de debò, i la paradoxa de Jesús es compleix “qui vol salvar la vida, la perd i qui la perd/la dona, la salva”  

El gran enemic és el “no vull”, però un altre enemic és el “no puc” jo no serveixo… soc poca cosa, tinc defectes, impotència… Déu ha fet servir als seus plans a tothom que se li ha posat al servei: La jove d’Amman que amb una petita frase va mostrar la glòria de Déu als poderosos, i des de l’inici de la història de la salvació a gent amb mancances: 

Abraham era vell, Jacob insegur i mentider, Lea sense atractiu, Josep va patir maltractament, Moisés tartamut, Gedeó era pobre, Sanson codependent, Rahab una immoral, David un adúlter i assassí, Jeremies era un profeta depressiu, Jonàs era rebel, Noemí era vídua, Joan el Baptista un excèntric, Pere impulsiu, Marta angoixada per tot, la samaritana acumulava fracassos amorosos, Tomàs tenia dubtes Pau una salut febles, Timoteu era tímid. 

No importa tant que ets tu! El que realment importa és qui és el Déu que et crida. 

El poble d’Israel va rebre la promesa que rebria l’assignació d’una terra fèrtil i rica a on créixer com a poble. Josuè va haver de lluitar desenes de batalles per fer realitat la seva assignació. Es va haver d’enfrontar a l’heteo, al filisteu, al jebuseu, al cananeu…. per finalment abraçar la terra promesa. 

Conclusió 

Igualment que el poble d’Israel nosaltres tenim una assignació a la vida, servir a Déu, ser còmplices, col·laboradors de Déu en la seva obra en nosaltres i al món…. això vol dir que hem d’estar disposats a lliurar desenes de batalles que ens poden allunyar de la nostra assignació…  el servei a Déu, el servei a les persones en el nom de Déu, la materialització de l’amor a Déu i al proïsme… 

La meva pregària és que pugui dir amb Jesús: 

Joan 17:4 Jo t’he glorificat a la terra, duent a terme l’obra que m’havies encomanat; 

Següents reflexions de la sèrie “ENFORMA” 

Compren la teva FORMA 

Fes servir el do de Déu. 

Alimenta la mentalitat de servent.