Fil 1:6 Estic segur d’una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres una obra tan excel·lent, l’anirà duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist. 

Introducció 

Des de la presó de Roma, Pau va escriure la carta als efesis, als Filipencs, als colossencs i la preciosa carta a Filèmon. 

Pau estava privat de llibertat. A les presons hi ha molt de temps per pensar i per sobre-pensar. Es poden instal·lar  pensaments positius o sospites. Joan el Baptista quan estava a la presó va dubtar si Jesús era el Messies, se li estava fent llarg i envia a dos deixebles a preguntar a Jesús. Pau escriu a les esglésies per donar consells adients als germans. Pensa en els demés. 

Pau vol posar el cor dels cristians de Filip a un lloc segur!!! I ho fa alimentant la seva  confiança en Déu.  

Déu està treballant en tu! 

Lectura Fil 1:6 

Déu comença l’obra en tu, es fa tot i els nostres somnis trencats i l’obra de Déu en nosaltres reforça al germà. 

Déu comença una obra en tu. 

Filip era una ciutat grega, portava el nom del pare d’Alejandro Magne, Filippo i els cristians que conformen l’església son majoritàriament d’origen pagà i cultura grega. A l’any 50 Pau i Timoteu van visitar, evangelitzar i fundar la comunitat de Filip. Al voltant de 10 anys després Pau escriu la carta dels filipencs per agrair l’ofrena que l’han fet arribar els germans mitjançant Epafrodit, qui els portarà la carta de Filipencs.  

Les nostres vides no som fruit de l’atzar, una errada dels nostres pares, no som només el fruit de l’amor… som creació de Déu. Quan creiem en Jesús i deixem treballar a Déu en nosaltres comença una obra que vol portar-nos a polir el caràcter i formar el Crist en nosaltres.  

Efesis 2:10 Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres que ell mateix havia preparat perquè visquéssim practicant-les. 

La nostra vida no és la baixada d’un tobogan, no és inèrcia, no s’explica només per les circumstàncies.  

Això és així tot i que els nostres somnis es trenquen. 

Déu obra fins i tot amb els nostres somnis trencats. 

No sabem quines coses estrenyien a la comunitat de Filip però son exhortats a la unitat, a l’amor, al servei sacrificat, a la humilitat i reiteradament es fa referencia a la joia. Poder estaven desil·lusionats, portaven 10 anys convivint i ja es coneixien tots, les coses no anaven com volien i arribaven a conclusions abans de temps, poder estaven regulant l’esforç i s’havia apagat l’amor fraternal. 

Crec que la vida quan avança, pren forma i ens va limitant les opcions, pot necessitar aquest tipus d’exhortacions.Com molts de nosaltres hi hauria més d’un que s’haurà d’haver vist amb les frustracions, el desgast de les relacions, la decepció i les pèrdues… 

Tres arbres que somiaven (que tenien un somni) 

cofre bagul tallat que guardi tresors 

vaixell creuer que solca les mars 

Arbre recte, Magnifico que apunta al cel i fa pensar en Déu. 

Arriben els llenyataires i els tallen, convertint-los en: 

Caixa per posar la palla que mengen els animals. 

En barca de pesca d’un llac. 

Bigues de fusta a un magatzem 

Fins que un dia, després de molts anys, quan ja ni se’n recordaven dels seus somnis… 

Una parella diposita al seu nadó anomenat jesús a la menjadora. Acull el tresor més gran de la humanitat 

Un home es posa dormir a l’interior de la barca mentre els seus amics estan espantats de la tempesta…  i Jesús calma la tempesta: porta al rei de reis i Senyor de Senyors. 

Les bigues transf en instr de tortura, es converteixen en la creu de Crist que fins l’eternitat permetrà que els homes, no mirin, si no que accedeixin al mateix Pare del cel. 

Sovint pensem que els nostres somnis trencats son la darrera paraula, tanquem conclusions, busquem culpables i ens enfonsem en la decepció… però el Senyor és un expert en refer somnis trencats i en transformar derrotes en victòries. 

Isaïes 55: 8 «Les meves intencions no són les vostres, i els vostres camins no són els meus. Ho dic jo, el Senyor. 9 Estan tan lluny els meus camins dels vostres, les vostres intencions de les meves, com el cel és lluny de la terra. 

Necessitem descobrir a un Déu que és digne de confiança, tot i que les coses no vagin per a on no esperàvem. 

L’obra de Déu en tu, reforça al germà. 

Pau va experimentar en pròpia carn el que està escrivint. Creu en l’obra de Déu en ell, tot i estar a la presó. No dubta de l’obra de Déu amb ell, mitjançant ell. Per benefici dels altres.  

Pau ha patit acusacions de propis i estranys, ha viscut escassedat, abundància, ha arriscat la vida (2 Corintis) està a la presó, però està pensant en els demés i confia plenament en Déu..  vol reforçar la confiança en Déu dels seus germans.  

Gal 4:19 Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres. 

Estic segur d’una cosa / Estic persuadit (convençut)  

Pau no lluita, té les barreres abaixades, no fa resistència. Creu fermament que Déu treballa en els seus germans. Pau escriu això al filipencs perquè ells també estiguin convençuts, persuadits de que Déu està treballant a les seves vides. 

Quan el patiment té sentit, fa menys mal. El patiment sense sentit, és un patiment més dur. Estem cridats a ser consol i orientació… som persuadits per persuadir.  

Conclusió 

Déu farà camins a on sembla que no hi ha. És el missatge que asserena el nostre cor quan caminem pel “bulevar de los sueños rotos”. 

Tenim somnis fràgils … ens arriba un divorci, emigració forçada, l’enfermetat, l’atur, la ruina, … se’ns trenquen els somnis… necessitem confiar que Déu fa les coses a la seva manera no a la nostra…. 

Hem de deixar de mirar al fracàs, als vidres trencats, al càncer a la fibro,  a l’atur, a la guerra, a la depressió i mirar al Déu que ens agafa de la mà i ens porta en braços i ens diu: Les meves intencions no són les vostres, i els vostres camins no són els meus. 

Hem de mirar al Déu que ens crida quan pensàvem que estàvem descartats… quan pensàvem que sent una menjadora, una barca o uns taulons,  ja no serviríem per res, el Senyor ens posa a la seva mà i compta amb nosaltres pel seu designi gloriós. 

Déu ha començat l’obra en tu, tot i les decepcions que tenim, Déu està obrant i en som testimoni per que els demés així ho creguin també i recuperem la joia, la humilitat, el servei esforçat que ens fa ser un en el Senyor.