Rom 15:14, Germans meus, estic ben convençut que esteu plens de bondat, que posseïu un coneixement perfecte i que sou capaços d’instruir-vos els uns als altres.
Col 3:16. Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa; moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit.
Jaume 4:11; Germans, no malparleu els uns dels altres. El qui malparla d’un germà o el judica, malparla de la Llei i judica la Llei. I si tu judiques la Llei, en comptes de ser-ne complidor te’n fas jutge.
Heb 3:13; Més aviat, mentre duri la proclamació d’aquell «avui», exhorteu-vos els uns als altres dia rere dia perquè la seducció del pecat no endureixi ningú.
Heb. 10:24 Vetllem els uns pels altres per animar-nos a l’amor fratern i a les bones obres.
Introducció
Roboam, (1 Reis 12:6-20) fill successor del rei Salomó, agafa la direcció d’una nació que ha estat molt exigida per les obres que s’havien fet. Demana el consell dels ancians que li recomanen que abaixi impostos i se’ls guanyi en el seu inici com a rei. Seguidament, demana el consell als joves i li recomanen que pugi el nivell, que els estrenyi encara més perquè així farà valer la seva autoritat. Roboam seguiria el consell de la mà dura i es va equivocar perquè 10 de les 12 tribus es van dividir.
Aprenem diverses coses amb aquesta història, el consell es demana, el consell és divers i amb el consell està la llibertat d’acció.
El llibre dels proverbis no es cansa de repetir-nos que en l’abundància del consell està la saviesa (11:14; 15:22), l’encert, la victòria o la salvació. Fins i tot ens recorda que la manca del consell és el que fa que una persona sigui nècia o idiota.
Isaïes va ser un profeta conseller de tres reis d’Israel diferents, com ell la figura del conseller era privilegi d’unes quantes persones de la societat.
Estar obert al consell és una pràctica mil·lenària que agafa una nova dimensió en el NT, perquè el fet de donar i rebre consell es democratitza i passa a ser una pràctica que ens l’hem de procurar els uns als altres. L’església, la família de Déu escolta a Jesucrist, el conseller admirable, el príncep de pau i en la seva saviesa ens acompanyem els uns als altres.
El NT no té una sola manera de recomanar-nos que ens aconsellem, ens diu que cal: Instruir, amonestar, encaminar, exhortar, vetllar, animar, no malparlar/ jutjar.
L’orientació que ens podem oferir els uns als altres resideix en la saviesa de la Paraula i en la llum de la figura de Jesús i dona per fet que tots la necessitem! Lectura Rom 15:14
El consell mira allò buit, allò nou i acompanya per créixer.
Les tres capes del bon aconsellament.
Aconsellar és mirar allò buit.
Necessitem un consell quan ens manca alguna cosa. Per desconeixement, impulsivitat o manca d’habilitats… fem coses malament, tenim idees errònies, ens excedim, ens quedem curts, fem omissions…
Normalment som indulgents i comprensius amb nosaltres (a vegades ignorants) i elevem el llistó amb els altres. No ens costa veure una petita taca en un full de paper.
Rom 15:14, Germans meus, estic ben convençut que esteu plens de bondat, que posseïu un coneixement perfecte i que sou capaços d’instruir-vos els uns als altres.
Tothom veu les faltes dels altres la qüestió és que fem amb això: Necessitem bondat i coneixement per aconsellar, necessitem veure això per obrir-nos i mostrar la nostra vulnerabilitat.
Tenim un pacte de germans: Ens mirem des de l’amor i ens ajudem a superar les faltes.
No hi ha relacions significatives que no estiguin disposades a tenir converses difícils.
Estem disposats a mostrar la nostra vulnerabilitat per superar-la?
Cal generar un espai de respecte per mostrar la vulnerabilitat, però també cal una expectativa…
Aconsellar és mirar allò nou. (ensenyar, veure la falta mirant el que li pots aportar)
Si observar el buit pot generar la cura o la critica, perquè passi el que és primer, la cura hem de saber veure què necessita el meu germà.
Quedar-se en la falta no ajuda, necessitem apuntar a allò que pot construir una nova realitat.
L’amonestació, la instrucció, necessita acompanyar a la font de la saviesa, els coneixements i els valors que cal no perdre de vista.
Col 3:16. Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa.
2 Corintis 5:18 I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació.
Necessitem mirar-nos i tenir amics que ens mirin veient el que podem ser, no únicament el que som.
La reconciliació és alliberament del pecat, dels jous (diria Isaïes). El missatge del NT és d’alliberament meu i del meu germà. La reconciliació en Crist ens ajuda a conquerir la llibertat veritable.
La llibertat és la capacitat d’escollir, el consell ens permet encertar.
Estem disposats a enfrontar-nos a allò nou per alliberar-nos?
Aconsellar és acompanyar per créixer.
Aconsellar (amonestar, instruir…) no comença en mi, comença en l’altre. És un impuls que no neix de la meva autoritat, la meva incomoditat o la meva llum. Comença en la inquietud de voler aprendre, millorar, créixer. Quan això es dona el consell cau en terra fèrtil. El consell és compromís que el meu germà sigui millor cada dia. Vetllem per animar.
Jaume 4:11; Germans, no malparleu els uns dels altres. El qui malparla d’un germà o el judica, malparla de la Llei i judica la Llei. I si tu judiques la Llei, en comptes de ser-ne complidor te’n fas jutge.
Heb. 10:24 Vetllem els uns pels altres per animar-nos a l’amor fratern i a les bones obres.
El púlpit, la conversa privada, els missatges de WhatsApp no són un lloc a on descarregar-se i donar la baralla. Ens hem d’encarregar del germà tort, feble o erràtic. Crist ens recorda que s’ho mereix. Jesucrist és l’admirable conseller
La llibertat és una part de la realitat en la convivència, l’altra part és la responsabilitat. Victor Frankl, deia que els EEUU tenen l’estàtua de la llibertat a la costa est, i que calia construir l’estàtua de la responsabilitat a la costa oest.
Estem disposats a responsabilitzar-nos del nostre germà?
Conclusió
El Senyor ha fet la seva església. Una comunitat d’homes i dones creients i amants, de Déu de les persones. El creient té Déu i té germans… aquest és el medi a on es concreta la nostra espiritualitat. Seguim a Jesús que és l’admirable conseller i convivim amb els germans perquè volem créixer a la manera de Jesús. Observant el buit, apuntant a allò nou i encarregant-nos del germà. Així estarem més a prop del que Déu vol de nosaltres.
Estem disposats a mostrar la nostra vulnerabilitat per superar-la?
Estem disposats a enfrontar-nos a allò nou per alliberar-nos?
Estem disposats a responsabilitzar-nos del nostre germà?
Isaïes 6:5 Perquè ens ha nascut un infant,
ens ha estat donat un fill
que porta a l’espatlla
la insígnia de sobirà.
Aquest és el seu nom:
«Conseller prodigiós», «Déu heroi»,
«Pare per sempre»,
«Príncep de pau».
6 Estendrà arreu la sobirania,
i la pau no tindrà fi.
Assegut al tron de David,
establirà i refermarà el seu regne
sobre el dret i la justícia,
des d’ara i per sempre.
Això és el que farà
l’amor ardent del Senyor de l’univers.