• Predicació

L’església en construcció. Efesis 4:10-16

Introducció

“En construcció” és el que et trobes quan vols entrar a una pàgina web i no està disponible perquè l’estan mantenint o redissenyant. Aquest estiu van reformar un supermercat al costat de casa en unes poques setmanes, el temps que va durar l’obra no el vam poder fer servir. El mateix passaamb les cases i obres, quan es construeix no es pot fer servir, però el que vindrà després serà millor que el que hi havia abans.

Una idea semblant la trobem al NT, especialment serà Pau qui faci servir la figura de l’edifici en construcció, per parlar de l’església, dels seguidors de Jesús, però amb una salvetat l’església en construcció té les portes obertes i funciona, aspirant a funcionar cada dia millor.

Lectura: Efesis 4:10-16

10 El qui va baixar és el mateix que després ha pujat més amunt de tots els cels, per dur a plenitud totes les coses. 11 I és ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelitzadors, a d’altres el de ser pastors i mestres; 12 i així ha preparat els qui formen el poble sant perquè exerceixin el ministeri d’edificar el cos de Crist, 13 fins que tots plegats arribem a la unitat en la fe i en el coneixement del Fill de Déu, a formar l’home perfecte, a la talla pròpia de la plenitud del Crist.

14 Així ja no serem més com infants, moguts d’ací d’allà i portats a la deriva pel vent de qualsevol doctrina, a mercè de tothom i víctimes de l’astúcia que encamina a l’error. 15 Més aviat, mantenint-nos en la veritat i en l’amor, creixerem en tot fins que arribem a Crist, que és el cap. 16 Per ell, tot el cos es manté unit harmoniosament gràcies a tota mena de juntures que el sostenen; així, d’acord amb l’energia distribuïda segons la mesura de cada membre, tot el cos va creixent i edificant-se en l’amor.

Jesucrist ha baixat i ha pujat per dur a plenitud totes les coses, ha proporcionat els diferents dons (evangelistes, pastors, mestres, etc) per fer el ministeri d’edificar el cos de Crist.

Fins que: objectius que fan una església madura: Unitat, Coneixement i Plenitud.

Unitat en la fe.

Unitat en la fe per no ser com infants… Portats a la deriva per qualsevol doctrina que porta a l’error (V.14)

Efes era una de les ciutats gregues més importants, cultura que donava vàlua a la saviesa com objectiu de la vida i que alimentava la fe en diverses figures divines, a Efes destacava el temple d’Artemis (Diana pels romans) la deessa de la fertilitat, l’edifici era considerada la bellesa més gran del món (un important escriptor de la època deia que el sol en el seu recorregut no trobava res tan bell com el temple de Diana.

Pau va arribar a Efes en el seu 3 viatge missioner (Fets 19) i allà va estar predicant a la sinagoga primer i després a una escola (possiblement de retòrica). Quan arriba hi ha creients que no han escoltat parlar de l’ES, es converteixen persones que practicaven la màgia  (que ells mateixos van cremar els seus llibres, en senyal de rebuig). El politeisme, la superstició i la màgia, juntament amb la inquietud per la saviesa, feia de la cultura d’Efes un autèntic laberint conceptual sobre la idea de déu.

Les doctrines, les idees son importants, per saber discernir les idees que son dolentes, que ens fan errar i que ens fan mal. Son l’estructura sòlidaper tenir el cor segur i esperançat, sense por i desesperació. Per idees errònies, sectes han fet suïcidis col·lectius, persones han protagonitzat assassinats, països i pobles han fet la guerra amb els seus germans i per idees mantenim enemistat a on hauria d’haver unitat.

La unitat pot tolerar certa diversitat i pot generar espais de llibertat a on hi ha diferencies d’opinió i de mentalitat (una església pot ajuntar persones que han nascut al llarg de 100 anys, com no vols que hi hagin mentalitats diferents?

Coneixement          

“…i en el coneixement del Fill de Déu” Estudi i experiència.

La Paraula de Déu ens parla del fill de Déu, de Jesucrist i el NT és testimoni de com els seguidors de Jesús van rellegir l’AT, especialment als profetes per veure el rastre del Crist, del Messies en les profecies pel poble de Déu.

Pau no va llegir sobre Jesús, el va conèixer per pura experiència (Fets 9:5 Ell preguntà: –Qui ets, Senyor? Li respongué: –Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes.)

Els primers cristians no tenien el NT, l’església va trigar varis segles en tancar el cànon.

Tenim accés a la informació bíblica que no tenien els grans creients de Déu. El ministeri de la predicació, l’escola dominical és un privilegi, poder conèixer els grans ensenyaments de les Escriptures des de nens és un luxe. La formació té de conduir a l’experiència que transforma la persona. Conèixer al Fill de Déu no és tenir informació d’ell, és tenir una experiència de trobada personal amb ell.

Plenitud

L’església que son les persones, està en construcció, però ben viva, com un cos en construcció que tot batega i va creixent… fins a la persona perfecta (madura) que s’omple de la plenitud del Crist en les seves particularitats (talla pròpia).

Un dels ingredients de la maduresa és l’equilibri de mantenir-se en la veritat i l’amor. La assemblea dels seguidors de Jesús és una comunitat d’amor, és una expressió d’unitat funcional i també en la fe, en les idees i doctrines que veiem en la revelació de Déu.

Maons de fang i palla equival al formigó armat… el fang i el ciment son bons materials, però necessiten estructura interna, per guanyar consistència.

Nosaltres ens mantenim en la veritat i en l’amor i és el Crist, el cap del cos, qui és l’artífex de la unitat harmoniosa de tots els membres del cos. Buscar la plenitud del Crist porta a l’harmonia a l’església.

L’església naixent a Efes tenia la llavor del evangeli, però no havien comprés la profunditat i l’abast de la fe en Jesús per les seves vides. Tenien la riquesa  a l’abats i no ho sabien.

S’explica l historia d’una parella que va a un hotel a passar una setmana de vacances i com la carta de preus la veuen cara, decideixen gastar el mínim, de manera que únicament van al restaurant pel matí i esmorzen com a únic menjar per tot el dia…. el dia de la sortida de l’hotel la recepcionista els hi diu “desitjo que hagin disfrutat molt del seu pack “tot inclòs” en el nostre hotel…. Tenien Tot inclòs i no ho sabien! tenien de sobres i es van quedar amb gana….

La vida cristiana pot ser una vida tot inclòs i pot ser una vida famèlica(amb gana). L’experiència de la fe en el Crist és per aspirar a la seva plenitud a les nostres vides.

Conclusió

L’església és un cos i el Senyor és el cap, l’església en la seva expressió més petita i jove és cos de Crist, l’església més potent i experimentada, és església en construcció. La dinàmica de l’església és créixer. No parar d’edificar l cos de Crist amb els diferents dons apuntant sempre a la unitat del a fe en Jesús, el coneixement de la Paraula i la relació personal amb Jesús i creixent en l plenitud del Crist a la nostra vida.

Hem de ser inconformistes, sempre podem anar una mica més a dalt, una mica més a fons, una mica mes plens.

L’Escola dominical és estructura i fonament per la nostra fe, unitat i amor. Que Déu ens permeti seguir edificant-nos com a cos de Crist.