• Predicació

COM FUNCIONA DÉU?

  • Introducció 

COM FUNCIONA DÉU?

Guauuuu!!!!, quina pregunta, algú ho sap?….. pregunta oberta (ara que està de moda interaccionar).

Al Pacino no sé si sabia com funcionava Déu, però potser si que sabia com NO funcionava!!!!

  • La gran pregunta que us plantejo aquest matí, es COM CREIEM QUE FUNCIONA DÉU?, o altrament dit, potser seria, QUINA CREC QUE ES LA VOLUNTAT DE DÉU, PER MÍ (Qué vol el Senyor?)?, preguntes totes interessants per tal de RELACIONARME correctament amb Déu.

 Saber el que vol el Senyor de nosaltres sembla important (Efesis 5:15-20)

  15 Mireu, doncs, atentament, com us heu de comportar: no sigueu insensats, sinó assenyats. 16 Procureu de treure partit del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. * 17 No sigueu irreflexius: mireu de comprendre què vol el Senyor. * 18 No us embriagueu de vi, que això porta a la disbauxa: * ompliu-vos més aviat de l’Esperit. 19 Digueu tots junts salms, himnes i càntics de l’Esperit, cantant al Senyor i lloant-lo en el vostre cor. * 20 Doneu sempre gràcies per tot a Déu Pare en nom de nostre Senyor Jesucrist. *

*******  “17 No sigueu irreflexius: mireu de comprendre què vol el Senyor”

**** (Això és un primer toc d’alerta per tal de canviar la nostra manera de pensar i d’actuar)

La nostra societat no és “reflexiva”, quan volem una cosa, la volem instantàniament, estem a la societat de la informació i la comunicació instantània (Internet, xarxes socials, etc.), ens agrada més fer que pensar.

Aleshores, segurament cadascú de nosaltres té una interpretació a aquesta pregunta, una resposta feta a la nostra mida, doncs tots tenim tendència a fer-nos un Déu a la nostra mida.

  • Tot això pot sonar molt interessant, però és molt generalista, i correm el risc d’acabar parlant del “sexe dels àngels”.

Concretem:

Tornem al que diu el nostre protagonista:

  • Vaig demanar una cosa (una bicicleta), una cosa que volia (potser no la necessitava, però segur que la volia), (VA FER UNA ORACIÓ (PETICIÓ) “PIDULAIRE”, PEL SEU INTERÉS)

****** Quan fem oració (la nostra manera de relacionar-nos amb Déu), normalment és “Per demanar quelcom”, sigui per nosaltres, per d’altres, per demanar perdó, ajut, etc. Però en general sempre és per demanar (a vegades es per donar gràcies. No sempre és “pidolaire”)

***** Qui no ho ha fet alguna vegada (de manera “egoista”), potser fins hi tot amb bona intenció.

  • Això de demanar coses que m’interessen, i pel meu interès, potser sona egoista, i segurament a Déu no li semblarà bé. (SEMBLA UNA BONA CONCLUSIÓ)

Alguna cosa sabia o intuïa aquest home del caràcter, o “del funcionament” de Déu. (ACERTADAMENT), pensant que aquesta petició “No colaria”.

Però el problema, és que, com el protagonista, volem aconseguir coses de Déu, i moltes vegades li mirem de “capgirar la situació”, per justificar-nos davant Déu. (potser mirant de fer “una mica de trampa”.

***** Quan quelcom ens interessa, no tenim la tendència a “posar-ho bonic, per tal de justificar-ho, i mirar d’aconseguir-ho”?

Aleshores què fa el protagonista “FA TRAMPA”, aprofitant una de les característiques de “COM FUNCIONA DÉU”, és a dir la seva capacitat d’estimar al pecador (ell ho sap), i per tant de perdonar-lo!!!!!

Vinga doncs ja tenim la “trampa” preparada, “Robem la Bici”, i ho arreglem demanat perdó (potser al confessionari!!!) Y TOT ARRECLAT!!!!

Ja sé que tots entenem que això no està ben fet, perquè potser està portat a l’exageració, però tenim tendència a fer això, potser d’una manera més “sibil·lina”, segurament perquè no tenim clar quina és la voluntat del Senyor per nosaltres, ni realment sabem “COM FUNCIONA” per tal de relacionar-nos amb ell correctament.

CONCLUSIÓ:

Tornem a l’origen del problema:

Com funciona Déu”, o “Com fer el que ell vol”  –à complir la seva voluntat, doncs sinó segur que anirem errats, i ho farem malament.

No tinc masses respostes, perquè és un tema complicat de tractar, aleshores busquem a les escriptures algunes respostes:

Què diuen les escriptures:

Romans 12:2 (BCI)

No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.

Sembla que una de les primeres premisses es no emmotllar-se al funcionament del món (no siguem irreflexius, no busquem aconseguir immediatament allò que volem, no siguem egoistes… no robem la bicicleta,.)

1 Joan 5:14 (BCI)

I aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ell ens escolta.

Posar per davant la voluntat del Senyor, amb el que demanem, és a dir no demanar coses egoistament, o només pel nostre benefici, contra algú, etc… etc. Sinó pels altres, demanar el seu ajut, el seu perdó, etc.

*** Preguntem-nos sempre “Que voldria el Senyor en aquesta situació?, Quina seria la seva voluntat?

Si el nostre “protagonista” hagués necessitat la bicicleta per algun motiu d’acord amb la voluntat del Senyor, potser el Senyor haguera proveït que tingués una bicicleta.

I finalment, fent referència a unes predicacions sobre “el bon Samarità” que ens va fer el nostre pastor, la pregunta del Crist

Lluc 10:36-37

36» Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?

37 Ell respongué:

El qui el va tractar amb amor.

Llavors Jesús li digué:

– Vés, i tu fes igual.

Això és el que cal fer, per saber quina és la voluntat de Déu (COM FUNCIONA, en paraules del nostre exemple), i oblidar-nos d’intentar fer un Déu a la nostra mida, o intentar “fer trampa” a l’hora de relacionar-nos amb ell.

Segur que Déu té plans diferents per cadascú de nosaltres (en funció dels nostres talents), aleshores ens cal sempre pensar “QUÉ VOL DÉU DE MÍ, QUINA ES LA SEVA VOLUNTAT?

Aleshores ENS ESCOLTARÁ….  (1 Joan 5:14).