• Predicació

Saber ser lliures.

Gàlates 5:1

Gàlates 5:1 Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Així, doncs, manteniu-vos ferms i no us deixeu sotmetre altra vegada al jou de l’esclavatge!

Introducció

Quan estem malament, pensem que hem de fer alguna cosa de més… a vegades el que cal és fer de menys…

Aquest canvi de paradigma es va veure trencat amb l’arribada de Jesús i la bona notícia de l’evangeli de Jesús: van passar de la llei a la gràcia i això no era gens fàcil… La llei et permetia buscar una raó per les coses dolentes que et passaven, sempre podies donar un Consell del fet que es millorés en algun aspecte de la llei que no s’estava observant i fins i tot es podia ser més estricte en l’observança de la llei per si de cas!!!!

Els que quedaven marginats per causa de la llei, pagans, cecs, invàlids, pobres, malalts, dones nens, van tenir una especial vinculació amb Jesús i van veure un camí de claror que els va fer recuperar una vida. En canvi, d’entre els jueus que van creure l’evangeli els suposava un camí buit d’obres i basat en mèrits humans… la gràcia de Déu se’n emportava tot el mèrit. El deixeble de Jesús rep el regal de la llibertat i es troba davant del goig de viure en llibertat i el gran repte de saber-ho fer…

Les tensions més importants del cristianisme primitiu van ser amb els cristians judaïtzants: Jesús + Llei!!!

El camí de Jesús és un camí CAP a la llibertat. Ens allibera i ens ensenya a ser lliures.

Saber ser lliures implica conèixer, aprendre i proclamar la llibertat.

Conèixer la llibertat

Joan 8: 31-32;    31 Jesús digué als jueus que havien cregut en ell:

–Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; 32 coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.

La veritat i la llibertat van agafats de la mà, la veritat és una descoberta, la llibertat també ho és. Sovint vivim una il·lusió, creiem coses, tenim veritats que solucionen coses a mitges i vivim il·lusions de llibertat. Ens veiem escollint sobre allò que ens imposen!, com “quan li dones a escollir al nen petit entre les dues opcions que tu has escollit”.

Els jueus que van sentir aquest verset de Jn 8:31-32, de seguida van contestar que ells eren fills d’Abraham i que mai havien sigut esclaus de ningú.  Això, el mateix Jesús els hi va desmuntar mostrant que tothom era esclau del pecat i que la llei era un camí insuficient per alliberar-se del pecat. El veritable alliberament només es pot fer mitjançant Jesús.

Llibertat esclavatge (son oli i aigua) Aquest és el missatge del verset d’avui Gal 5:1   Crist ens ha alliberat per “VIURE” com persones lliures!!!   Sabem?

Alguns cristians de seguida van trobar a faltar que havien de complir preceptes de la llei jueva i així ho ensenyaven als cristians pagans. Però això era un retrocés un pas enrere. Era tornar a l’esclavatge.

Nelson Mandela, en el moment de ser alliberat després de 27 anys empresonat injustament. Va trobar una multitud que el va rebre a la sortida de la presó. Aquell moment va ser televisat i es va veure arreu del món. Les càmeres van captar com el rostre de Nelson Mandela expressava un profund enuig i ira, també captaren com de seguida va continuar somrient. Anys més tard quan ja era president de Sud-àfrica i Bill Clinton era president dels EUA. Aquest li va fer saber que havia vist per televisió el dia del seu alliberament i li va preguntar per l’expressió d’ira que les càmeres van captar. Mandela va respondre això: “Quan estava empresonat el fill d’un guardià va oferir un estudi de la Bíblia i vaig assistir-hi; i aquell dia quan vaig sortir de la presó i vaig veure a la gent un rampell d’ira em va assaltar per la idea que m’havien robat 27 anys de la meva vida. Llavors l’Esperit de Jesús em va dir: “Nelson, quan estaves a la presó eres lliure, ara que ets lliure no et converteixis en el seu presoner”

La llibertat existeix, ens reclama, la podem obtenir i la podem perdre. Jesús és camí, veritat i vida, és alliberament i camí alliberador. Però tenim moments en els quals podem tornar a l’esclavatge/presó.

 A on ens cal recuperar llibertat?

Aprendre la llibertat

            La llibertat s’ha d’aprendre, en cada situació de la vida hi haurà condicionants que no hem decidit, però, així i tot, sempre hi ha una actitud que la podem escollir. Sovint li donem a les persones i a les circumstàncies tot el protagonisme. Però podem decidir lliurement enmig dels nostres condicionants.

Gal 5:1 diu una cosa molt evident, però revolucionària. Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures/ perquè visquem en llibertat, perquè exercim la llibertat!! Molt sovint alimentem la dependència de les persones en lloc de la llibertat.

Els gàlates eren naturals de l’actual Turquia, de la zona del nord, descendents dels celtes i altres tribus paganes tenien creences en diferents divinitats i ritus extàtics, alguns els defineixen com gent variable i ruda. Els cristians de Galàcia, havien descobert la gràcia gratuïta de Jesús, desproveïts d’esforços humans i ara s’estaven deixant convèncer pels cristians que els deien que si no se circumcidaven, guardaven festes, etc. no podrien ser salvats. Estaven malvenent la gràcia i tornant a l’esclavatge. Calia que aprenguessin a viure lliures!

Viure la coherència de la llibertat cristiana no és fàcil. El natural és la lògica del mèrit.  També els cristians primers van veure “castigada” la seva llibertat per persecucions i detencions que van condicionar-los… molts van sentir-se lliures enmig de les “cadenes”.

“Victor Frankl parlarà d’aquells que estant en un camp de concentració es van moure amb llibertat enmig dels condicionants del tancament. Alguns (eren pocs) escollien anar pels barracons per parlar, animar i compartir amb els malalts i desanimats un tros de pa i una estona de caliu”

Sovint “endiosem” les circumstàncies: el súmmum és la loteria i la desgràcia és la pèrdua (la que sigui més important). Fons i tot el nostre concepte de Déu bé definit per les circumstàncies si fruïm Déu és bo i si patim dubtem de Déu.

Déu ens vol fer persones lliures en tota circumstància i és més fàcil ser-ho sabent que Déu no és aliè a les nostres circumstàncies, ens acompanya perquè siguem més humils en l’abundància i més joiosos en el patiment.

La mostra més gran d’haver après la llibertat és quan som capaços de renunciar a ella per amor!!! Les persones més lliures solen ser generoses!

Sabem renunciar a la llibertat?

Proclamar la llibertat.

               Lluc 4:18 18 L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, 19 a proclamar l’any de gràcia del Senyor.

Jesús va proclamar l’alliberament, l’any de gràcia. Els cristians judaïtzants predicaven que calia tornar a l’esclavatge dels preceptes legals. Els cristians d’avui també els podríem dividir entre els que saben viure la gràcia i els que volen fer mèrits.

Anunciar al Crist, la bona nova, l’alliberament dels captius, és fer aliança amb el missatge de la llibertat i ensenyar a viure com persones lliures. L’església del Senyor hauria de ser una factoria de llibertat, no de legalismes.

Som agents de seducció pel Regne de Déu un lloc de pau,  justícia i goig.

El goig i la força davant de la tirania de l’entreteniment i el materialisme, que desconnecta a les persones de si mateixes i dels altres.

Parlem prou de la llibertat, el goig i la força?

Conclusió

La llibertat s’ha de viure, … compromisos escollits lliurement …  llibertat compartida com a camí de realització, goig i força!!

A on ens cal recuperar llibertat?

Sabem renunciar a la llibertat?

Parlem prou de la llibertat, el goig i la força?