• Predicació

L’infant creixia. Lluc 2:39-40

39 Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. 40 L’infant creixia i s’enfortia, ple d’enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.

Joan el B Lluc 1:80 creixia… 80 L’infant creixia i s’enfortia en l’Esperit, i va viure al desert fins al dia que es manifestà a Israel.

Introducció

Hem parlat d’alguns protagonistes del Nadal, Zacaries, Elisabet, Maria, Simeó i Anna. Avui parlarem de Jesús i de nosaltres…

Del nen Jesús al Jesús adult, en sabem poquet, el que ens diu lluc en aquests versets i quan als dotze anys Jesús queda a Jerusalem i els pares marxen  i han de tornar.  El mateix passa amb Joan el Baptista, hi ha un salt de la infància a la vida adulta.

Els evangelis no son una biografia a l’ús, no abasten els detalls que ens agradaria tenir avui de la vida de Jesús, tot i així en coneixem l’abast de la bona nova. Que el Fill de Déu s’ha encarnat i ha vingut a salvar. Havent sigut en un procés que no deixar de sorprendre’ns: ha escollit fer-se home des de la concepció. Tot i així avui farem una mirada reflexiva sobre el fet que Jesús va créixer

Jesús creixia, Jesús és un home que creix! És un pensament molt estimulant per no deixar de renovar les nostres expectatives de millora, en qualsevol etapa de la vida.

Observarem tres àmbits de creixement en la vida, inspirats per la vida de Jesús.

De nen a adult. (quantitat i qualitat)

Quan Déu (etern, omnipotent i perfecte) s’encarna en un home, no ho fa en un superhome, ho fa en un home que te de créixer. Ser home implica néixer immadur i anar creixent, madurant i formant-se.

Simeó i Anna veuen al Messies i parlen d’ell, quan és un nadó amb 40 dies. Jesús va haver d’aprendre a caminar, a mastegar, llegir, a estudiar, a treballar (probablement, amb trenta anys ja va haver de treballar Mt 13:55 “fuster”). No va néixer amb tot això aprés.

“Creixia i s’enfortia”  v. 40 i 52.  El nen que s’alletava del pit de Maria, va haver de créixer i formar-se. Déu escull aquest camí! També Joan el Baptista, va créixer fins que va madurar. D’ell se’ns diu que vivia en el desert, etc  Joan era un home radical esseni amb el vot dels “nazareos” (no es tallaven els cabell i no es casaven, menjar auster).

A Jesús Déu li dona el favor i Joan s’omple de l’esperit… Son gent que ha crescut en quantitat i en qualitat. Créixer és viure amb allò essencial, en equilibri entre quantitat i qualitat. La nostra societat ha distorsionat el creixement i pensem que creixem quan acumulem (bens, coneixement, experiències…) ens cal decréixer per recuperar la centralitat de les coses importants. No hem de dimitir mai de l’expectativa de créixer i voler ser millors persones. Afegim quantitat i qualitat.

De fill únic a germà. (comunió i consciencia de l’altre)

Jesús va tenir germans Mt 13:55  Jaume (jacob/santiago), Josep Simó, Judes i les germanes (almenys dues que no sabem els noms…) No el creien  Jn 7:5 5 “De fet, ni els seus germans no creien en ell.”. La incomprensió de la família de Jesús passa a una implicació  compromesa veient el cas de Jaume, líder de l’església de Jerusalem.

(en el creixement hi a patiment: La distancia entre el que vivim i comprenem, molt sovint és el que defineix el nostre patiment, depèn del sentit a la vida, les motivacions i metes.)

Jesús va ser fill i va ser germà és un altre àmbit de creixement. Tenir germans, es deixar de ser l’únic, és compartir, els pares, la llar, la habitació, la roba, etc. La relació fraternal és donar i rebre, però sobretot és basa en l’amor i la pertinença. Jesús igual que va aprendre a caminar, llegir o escriure, segurament va haver d’aprendre a conviure i a entendre als seus germans.

La fraternitat és un dels pilars de la fe. És la vida compartida, és la vida comunitària, és l’existència col·lectiva, no individualista. Però també és alteritat, en la vida compartida trobem allò comú i allò diferent. La relació fraternal ens situa a dos desconeguts, sota el mateix sostre, en el mateix projecte i es donen diferencies i conflictes. A Jesús ni el van comprendre els germans…. A Jesús el van anar entenent segons va avançar la vida i el seu ministeri.

Hem de créixer amb altres, no creixem nosaltres sols o aïllats. Necessitem als altres per créixer i els altres, la relació amb els altres ens fa créixer.

De desconegut a proclamat (missió i generositat).

El tercer àmbit de creixement va ser el de la seva funció, el de la seva vocació o missió. Joan el Baptista a companya a Jesús en els quatre evangelis com el que prepara el camí de Jesús.

Antigament quan algú era important no es presentava de sobte, primer venien emissaris, encarregats de preparar l’arribada de l’autoritat en qüestió. Joan el Baptista és que prepara el camí de Jesús, és qui parla de la importància del que ve a darrera.

La encarnació de Jesús està sota el signe de la missió, de la seva obra redemptora, del seu ministeri, de la fundació d’un nou paradigma espiritual per la humanitat en el que anirem de la llei a la gracia.

Quant sabia Jesús d’això?, és la gran pregunta teològica, sobre la consciencia messiànica de Jesús… però també quant sabien els deixebles o fins i tot els germans i família…L’evangeli ens presenta a Maria, que anava guardant les coses en el cor fins fer-se discipul.la de Jesús al peu de la creu. Però també sabem que els germans de Jesús van abraçar la missió de l’evangeli i que Jaume va ser el líder de l’església de Jerusalem.

Jesús va créixer en la seva missió, dels 40 dies d’edat de Jesús, el tornem a trobar al temple als dotze anys aprenent la Torà i després silenci, fins als trenta anys que és reconegut com fuster i que ha hagut de fer el seu procés de vida fins que floreix el seu ministeri, fins vèncer la mort passant per ella.

La nostra creixença es dona també en l’àmbit de la missió, del compromís, de la nostra vocació. Estem cridats  a ser els que anunciem al Crist i a semblar-nos cada cop més a Crist.

Conclusió

Creixem i tenim el favor de Déu… Hem de créixer en quantitat i en qualitat i saber decréixer per trobar allò essencial. Créixer és canvi i és fidelitat. Moltes persones que s’enfronten a un canvi de feina, a la malaltia, a la viduïtat, etc experimenten que poden créixer enmig d’aquesta situació fatal

No creixem sols… ho fem en fraternitat… creixem amb altres!

No creixem per nosaltres únicament… ho fem per la missió. A on deixarem petjada?

Això és el que passa després del Nadal…quan no queden ornaments, quan ha desaparegut la inèrcia… estem cridats a creixer amb la llum de l’evangeli, que és el que ens va portar el primer Nadal.

2Pere 3:18 Creixeu en la gràcia i en el coneixement del nostre Senyor i salvador Jesucrist. A ell sigui donada la glòria, ara i fins al dia de l’eternitat. Amén.