• Predicació

UN BON PARE I UNA BONA MARE

Mt 7,7-11            Presentació del Biel López (Diumenge 23 de setembre de 2018)

INTRODUCCIÓ

“Un bona pare és millor que cent mestres” deia una dia el Luis Rojas Marcos en una entrevista.

Una responsabilitat sobre l’espatlles

El Marc i l’Elena ja són repetidors, reincidents, en això dels fills. No els enganxa de nou l’experiència de ser pares, perquè ja l’han viscut amb l’Abril.

Tot i això, amb cada nou fill tornem a sentir el pes i la responsabilitat de fer-ho bé. De ser uns bons progenitors. Carreguem sobre nosaltres el pes de saber que aquestes criatures, encara indefenses, ens necessiten per poder sortir endavant. I ens diem… “vull ser un bon pare i una bona mare”.

Avui m’agradaria reflexionar sobre aquesta bona paternitat i maternitat des de la perspectiva d’un text de la Bíblia. Acompanyeu-me si us plau:

“Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren. ¿Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? 10 O bé, si li demana peix, li donarà una serp? 11 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen” (Mt 7,7-11)

Jo diria “vosaltres que sou imperfectes”. Però el text és molt gràfic. Si fins i tot gent imperfecta com nosaltres, gent que també combat mals sentiments, vetllem pels fills, com no ho farà Déu per nosaltres. Deixeu-me compartir 3 breus idees:

1 CADASCÚ DE NOSALTRES VOL SER EL MILLOR PARE I MARE

Cadascú de nosaltres vol ser un bon pare i una bona mare quan es planteja el fet de tenir fills. No conec ningú que de base vulgui ser un despreocupat, un mal exemple o un progenitor absent. Com a mínim l’ideal que ens dibuixem de la paternitat és quelcom bo i positiu.

Desprès ve la realitat: som imperfectes. Hem heretat valors, però també vicis, de les nostres famílies. Un dia la teva parella et diu “cada vez te pareces más a tu padre-madre”. Y saps que no està lloant les millors virtuts d’aquest-a.

La nostra societat ha posat un excés de responsabilitat a les espatlles dels pares i mares d’aquest segle. Potser m’equivoco, però no recordo als meus pares tan preocupats si havien de treballar o si nosaltres havíem d’estar amb els avis. Però avui la hiperpaternitat de la que parla Eva Millet en un llibre d’identic títol, posa un pes molt gran sobre les expectatives dels pares sobre els fills i també una gran responsabilitat, fent d’aquesta experiència un projecte personal de gran envergadura, fruit també de grans tensions, estrès i frustracions.

De fet el mercat està ple, com mai abans, de llibres que ens conviden a pensar que tot és possible si eduquem bé als nostres fills i que ens sotmetran al judici de la nostra consciència quan alguna cosa surti malament.

L’absurd d’aquesta estupidesa és una societat tan avançada com la Noruega. Uns amics que viuen allà, en mig d’una tarda de dimarts en que els fill estaven molt pesats, entraren a una tenda de llaminadures. La dona de la tenda els diu “no és el dia ni la hora per a que els nens mengin llaminadures”, i no els hi va vendre. I allà tens uns pares gairebé atemorits amb la cura dels fills.

Relax! Tots volem ser bons pares i bones mares. No hi ha un model perfecte. Cerqueu el vostre. La Bíblia no en parla gaire però ens diu que els bons pares i mares són aquells que saben educar, instruir i estimar els petits per a que siguin gent de bé. Sota aquests valors hi ha molt on treballar i molts estils per implementar.

2 LA PATERNITAT I MATERNITAT DE DÉU ENS FAN VEURE’L AMB UNS ALTRES ULLS

Ara bé, per què em criden l’atenció aquestes paraules de Jesús? Sovint s’ha abusat molt de Déu. També en l’àmbit de la paternitat. Si Déu havia de ser pare a l’estil d’aquells progenitors severs, poc compassius, no ajudava res a mirar a Déu obertament, sense recels.

La fe cristiana i els homes i dones que l’han professada han fet pel progrés molt més de bo que de dolent. Però ai!, allò de dolent ha ferit la imatge d’aquest Déu que vol ser una bon pare i una bona mare. Una ferida difícil de guarir en aquesta generació nostra que tan desconfia de l’església.

Però mireu, des que sóc pare, he descobert una nova perspectiva de Déu. Jo ja sabia que ell era com una pare, ja em dirigia a ell com a tal. O que era com una mare que em consola, que m’estima, tal com diu el profeta Isaïes.

Però quan jo he passat a ser el pare, és aleshores que veig que només puc entendre a Déu com un pare que desitja el bo i millor per a la meva vida. Que vetlla per mi, que es desperta quan pateixo, que m’abraça quan estic trist, o que obre els braços quan torno a casa, com aquell fill pròdig que penedit torna a casa seva.

No hi ha per mi millor imatge de Déu a la Bíblia que la d’aquell pare, sortint a mirar fins que vegi tornar el fill a casa, per abraçar-lo i estimar-lo sense condicions ni preguntes.

Déu és aquell pare i mare que està donant als que demanen, que dona respostes als que les busquen, que obre la porta als qui truquen. És un Déu que desitja donar el bo i millor a aquells que, ni que sigui entre molts dubtes i dificultats, s’obren a ell.

Taula familiar

És com aquella mare i pare que el dia que tornes a casa prepara un dinar especial, deixa la taula a punt, enllestida, te cura dels detalls, prepara les begudes al congelador, ha anat a la millor pastisseria de la ciutat per comprar les postres. I quan entres a casa et pregunta com et va, abraça els nets, t’escolta amb sinceritat, s’alegra de tenir a casa de nou, de saber que la vida et va bé, o de plorar si et va malament. Així és aquest Déu que és el millor pare i la millor mare.

3 LA PATERNITAT I MATERNITAT DE DÉU INSPIREN LA NOSTRA

I això em retorna a la pregunta original: volem ser bons pares i bones mares. Però quin model implementarem?

Tot i que aquest text que hem llegit parla de les bondats de Déu i de com ell està obert a aquells que el busquen, crec que avui ens encoratja i desafia a nosaltres com a pares.

Jo vull ser un pare en el que els meus fills trobin aquells suport que necessiten per la vida. Un pare bo que els proveeixi dels bens materials, de les eines emocionals i fins i tot de les espirituals per a que puguin tenir vides més complertes i felices. Vull ser un pare que s’identifiqui amb el model d’aquest pare bo.

Com puc descobrir-lo? Doncs per a mi la millor descoberta d’aquest pare és a través de la vida i les accions del fill. De Jesús.

Un Jesús solidari, generós, acollidor, ple d’amor pels altres, perdonador, defensor dels febles… el caràcter, les paraules, els fets, de Jesús parlen molt del tipus de Pare que tenia. La paternitat i maternitat de Déu llegides en la vida de Jesús poden inspirar profundament el nostre estil de viure aquesta experiència tan meravellosa que són els fills.