• Predicació

Viure en el perdó.

Lluc 17:3-4

 3 Estigueu alerta!

»Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se’n penedeix, perdona’l. 4 I si t’ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: «Me’n penedeixo», tu l’has de perdonar.

Introducció

Venim del consell per no fer caure al germà, és una exhortació orientada a prevenir les caigudes, els ensopecs. No caurem i no farem caure. Pura prevenció.

Però és clar, a la vida real, les coses passen, hi han caigudes i empentes, ens afectem els uns als altres, positiva i negativament.

En el text d’avui Lluc ens recorda l’ensenyament de Jesús sobre el perdó. O més ben dit, si ens situem un pas abans de l’oportunitat de perdonar, estem davant d’una manera de resoldre un conflicte.

Lectura: Anem pas per pas.

Ofensa.

Ens parla d’una ofensa, en un esforç d’actualitzar la paraula “pecat” (hamartano: significa errar la diana i quedar-se sense premi). El pecat, les nostres errades, sempre tenen una dimensió social, afecten d’altres persones- Per això es tradueix aquí com ofensa, perquè vol apuntar aquelles errades que cometem i que esquitxen i fereixen a d’altres.

Ex. Si robo de l’ofrena, peco contra Déu i fereixo als meus germans que s’esforcen perquè a l’església podem tirar endavant el projecte amb els nens, els aliments, l’edifici.

“Si el teu germà (peca contra tu) et fa una ofensa…”

El fet que sigui un germà “el teu” fa més dolorosa la ferida, quan una cosa teva se’t gira contra tu, fa més mal que si és un estrany. Però també el fet que el vincle de germans, estigui abans que la falta, fa més necessari lluitar per no perdre al germà.

Nosaltres que som germans estem fets de la mateixa pasta i hauríem de saber que el pecat, les errades, la capacitat d’ofendre’ns els uns als altres, hi és.

Diàleg

Quan el text ens parla de reprensió, no podem perdre de vista que les paraules importen. Avui hem d’actualitzar aquesta acció i el que fan els germans és dialogar, persuadir i fer veure el bon camí.

No hi ha procés de mediació sense diàleg i imparcialitat. No serveix de res ficar la por, s’ha de fer veure a on condueix la conducta que es té i que la persona connecti amb les seves intencions i febleses.

Penediment

Aquí és a on està el punt diferenciador, la persona, el germà que ha pres consciència del mal que ha fet, s’ha de penedir i això, sovint no és un camí fàcil. Doncs mostrem actituds d’orgull i revenja que a vegades bloqueja el procés de reconciliació.

Aquí és a on s’ha d’estar disposat a restituir (reparar) el dany, en la mesura del possible.

Dificultat per restituir segons què: Coixí de plomes buidat per la finestra… recupera’ls!

Perdó

Perdonar vol dir donar/regalar completament.

El perdó és un exercici des de la llibertat. No es pot imposar

Els conflictes, sovint no se solucionen, però es transformen fins a un grau òptim de restauració i responsabilitat. El perdó no es pot imposar, no es pot negociar (aspectes de fracàs en les comissions de la veritat…) no hi ha camins humans perfectes i idíl·lics. El penediment pot ser fingit, si el que tens davant és un càstig…

No tenim el poder sobre el cor dels altres, tenim el poder sobre el nostre propi cor i el perdó de debò, és un alliberament.

Efesis 4:32 Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.

Colossencs 3: 13 suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres. 

Persistència

No ens cansem de perdonar, hem de tenir un estil de vida que sàpiga donar noves oportunitats. El millor exemple és el de Déu amb nosaltres. La millor manera és pensar en nosaltres com a deutors que ens han regalat completament el deute, si et veus com a `perdonat és més fàcil perdonar.

Per persistir hem d’estimar. Aquest és l’ingredient que mai es parla (mediació, serveis socials, acció socioeducativa…) com a molt es parla de l’afectivitat, però mai que a més de ser professionals hem de ser amants de les persones a les quals ajudem.

L’evangeli ens anima a estimar els enemics…. Perquè el perdó és revolucionari… trenca el cercle viciós del “ojo por ojo”

2 Corintis 2: 5 Aquell qui m’ha donat el disgust, no me l’ha donat a mi sol, sinó, en certa manera, sense voler exagerar, a tots vosaltres. 6 Ara ja en té prou amb la reprensió de la comunitat; 7 el que heu de fer és perdonar-lo i consolar-lo, no fos cas que una tristesa excessiva el consumís. 8 Per això us demano que li demostreu el vostre amor,

70 x 7, ens convida a deixar de comptar les vegades que perdonem, hem de fer vida el perdó, com al pare nostre demanem perdó així com nosaltres perdonem als nostres deutors.

Conclusió

“Estigueu alerta”  a prevenir els escàndols i en posar remei a les errades, serveix per a totes dues situacions, no ens devem relaxar. Estar alerta vol dir pensar en l’altre, estimar-se a l’altre…

Déu ens sedueix per ser perdonadors, misericordiosos… per saber oblidar i viure en el perdó deixant de comptar.

El Rei David va actuar de la pitjor manera: va cobejar una dona casada, se’n va anar al llit amb ella, va intentar tapar l’engany amb un altre engany provocant l’encontre d’Urias amb la seva esposa i ell no va voler per integritat. La integritat d’Urias David la va premiar amb l’enviament a una missió impossible que li va costar la vida. David es va casar amb Betsabé i encara a mots de nosaltres ens esgarrifa aquesta història.

La Bíblia dirà, després que David era l’home que tenia el cor com el de Déu i a Salomó se li anima a ser com el seu pare David que tenia el cor irreprotxable i recte.

La diferencia que hi ha entre la misèria de David amb Betsabé i el seu paper a la història de la salvació és la gràcia de Déu. Enmig d’aquests contrastos en la vida de David, està el perdó… està el salm 51 i el salm 32. Déu sap perdonar i oblidar i nosaltres hem de saber conduir el nostre cor pels camins la misericòrdia.

Miquees 7: 18 Quin déu es pot comparar amb tu,

tu que perdones les culpes

i passes per alt les infidelitats

de la resta del teu poble,

de la teva heretat?

No mantens per sempre l’enuig:

tu et complaus a estimar.

19 De nou et compadiràs de nosaltres:

trepitjaràs les nostres culpes

i llançaràs al fons del mar

tots els nostres pecats.