Abans d’endinsar-nos en el text bíblic que ens ocupa avui, m’agradaria compartir una part de la meva experiència personal d’aquest últim any. Quan vaig rebre la invitació per predicar a l’Església Baptista de Badalona, vaig decidir iniciar un viatge que ha enriquit no només el meu coneixement lingüístic sinó també la meva vida espiritual: l’aprenentatge de la llengua catalana. Des d’aleshores, he dedicat temps i esforç a estudiar aquesta llengua, fins al punt d’elaborar el meu propi quadern de conjugacions verbals, frases fetes, i fins i tot he llegit tota la Bíblia en català.

Aquest procés m’ha requerit una gran dedicació, recordant-me de la paciència i l’entrega que Jesús va demostrar quan va cridar els seus primers deixebles. Al text de Marc 1:16-18, Jesús els fa una invitació que canvia completament les seves vides: «Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes.» Els deixebles van haver de prendre una decisió radical: deixar les seves xarxes, les seves vides anteriors, per seguir Jesús. Això em fa reflexionar sobre nosaltres avui: estem disposats a respondre a la crida de Jesús amb el mateix coratge?

En el text de Marc, hi trobem quatre grans proposicions que ens ajuden a entendre millor aquesta crida de Jesús: Veniu // Amb mi // I us faré // Pescadors d’homes.

1. Veniu: Una invitació irrebutjable.

Tot i que «venir» sembli només una invitació, en aquest cas és més una ordre. Quan Jesús crida Simó i Andreu, no els demana simplement que considerin seguir-lo. La seva invitació té un caràcter imperatiu, com veiem en el fet que immediatament van deixar les seves xarxes per seguir-lo. És una invitació que no es pot rebutjar, perquè prové d’aquell que té tota autoritat al cel i a la terra.

A més, aquesta invitació és una mostra de l’elecció divina. Jesús no selecciona els seus seguidors basant-se en el seu mèrit o capacitat. Ell escull qui vol, com veiem a Joan 15:16: «No m’heu escollit vosaltres a mi; soc jo qui us he escollit a vosaltres». Aquesta invitació és un acte de gràcia i és irrebutjable, perquè prové de Déu mateix.

2. Amb mi: Una condició innegociable

La segona proposició, «amb mi», ens parla de la condició innegociable de seguir Jesús. En la cultura jueva, seguir un mestre significava més que aprendre d’ell; volia dir estar literalment darrere d’ell, seguint els seus passos, reconeixent la seva autoritat i vivint sota la seva direcció. Jesús no només crida els seus deixebles a seguir-lo físicament, sinó també espiritualment, a caminar amb Ell i confiar plenament en la seva guia.

Aquest caminar amb Jesús implica submissió i obediència. Els deixebles no podien triar quan o com seguir Jesús; havien d’obeir completament. A més, necessitaven un referent, algú que els ensenyés i els protegís, com Jesús va fer durant la tempesta al llac de Galilea (Marc 4:38). Ell no només els guia, sinó que els protegeix i els prepara per a la missió que els confiarà.

3. I us faré: Una promesa irrevocable

Quan Jesús diu «i us faré», ens recorda que la promesa que fa als seus deixebles és irrevocable. Jesús sabia molt bé qui eren els seus deixebles: homes imperfectes, amb errors i debilitat. Malgrat això, va comprometre la seva paraula a transformar-los en pescadors d’homes. Aquesta promesa no depenia de la perfecció dels deixebles, sinó de la fidelitat i poder de Jesús.

Jesús els va formar durant tres anys, preparant-los per la seva missió, sabent que en algun moment l’abandonarien. Però fins i tot llavors, la promesa es manté: el qui comença l’obra la compleix (Filipencs 1:6). Aquesta promesa irrevocable ens ensenya que, tot i les nostres falles, Jesús segueix treballant en nosaltres, formant-nos per la seva missió.

4. Pescadors d’homes: Una missió possible

Finalment, arribem a l’última proposició: «pescadors d’homes». Jesús no només convida, no només promet, sinó que també ens confia una missió. I aquesta missió és completament possible, perquè no depèn de les nostres forces, sinó del poder de Jesús. Ell ens acompanya, com diu a Mateu 28:20: «Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món».

Ser pescadors d’homes no és una tasca trivial. Igual que els deixebles coneixien les dificultats de la pesca – el treball dur, les frustracions d’una captura infructuosa – també sabien que seguir Jesús implicava esforç i sacrifici. Ser pescador d’homes no només és un servei, sinó un model de vida que abasta totes les àrees de la nostra existència.

Reflexió final:

Jesús ens crida a tots a ser pescadors d’homes. La seva invitació és irrebutjable, la seva condició és innegociable, la seva promesa és irrevocable, i la seva missió és possible. Hem de preguntar-nos: estem responent a aquesta crida? Hem acceptat seguir Jesús amb submissió i obediència? Ens hem apropiat de la seva promesa i estem exercint la nostra missió com a deixebles?

Que cadascun de nosaltres pugui respondre sincerament davant de Déu: soc jo un pescador d’homes? Aquesta és la missió de l’Església, i Jesús ens crida avui, com ho va fer fa dos mil anys, a ser part d’aquesta gran obra. Que Déu ens doni la força i el coratge per seguir-lo, complint la missió que ens ha confiat.