• Predicació

Jesús està passant! 

Lluc 18:35-43

Guarició d’un cec prop de Jericó (Mt 20,29-34; Mc 10,46-52)

35 Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut vora el camí, demanant caritat. 36 En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. 37 Li digueren que passava Jesús de Natzaret. 38 Llavors començà a cridar:

Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!

39 La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:

–Fill de David, tingues pietat de mi!

40 Jesús s’aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:

41 –Què vols que faci per tu?

Ell respongué:

–Senyor, fes que hi vegi.

42 Jesús li digué:

–Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat.

43 A l’instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, va lloar Déu.

Introducció

Jericó és la primera ciutat de la terra promesa de la qual prenen possessió els israelites del desert.

Herodes va fer una ciutat a dos km de Jericó, amb el mateix nom, ciutat que tenia edificacions i comoditats com balnearis per atraure confortablement als poderosos de l’època.

Els personatges:

Jesús, Lluc situa a Jesús entrant a la ciutat més important després de Jerusalem, és com un tast  previ de la fi del viatge. Jesús està en camí i li segueix molta gent juntament amb els deixebles.

Llavors al camí es troba amb un cec, sense nom ni company, lluc esborra tota identitat, per destacar a Jesús! El que sí ens diu és que té una disminució, és pobre, està marginat i desesperat.

La gent que acompanya Jesús, són els que inclouen als deixebles, poden caminar i fer el camí amb Jesús, fins i tot l’anuncien i preparen a la gent, com el cec que  els pot preguntar.

Quan Jesús està passant dona la vista al cec, transforma el clam en lloança i ressitua als seus.

Jesús està passant i  Dona la vista al cec

La frase que resumeix aquesta escena de l’evangeli és que “Jesús guareix a un cec”, com Jesús va fer altres miracles li aferma una mica més com un home que atreia els necessitats de salut, esperança i llibertat.

Però aquesta guarició és molt més. En el viatge a Jerusalem hi ha pocs miracles i els anteriors (dona encorbada, l’hidròpic…) van seguits de la polèmica amb els fariseus.  Aquest miracle no té polèmica ni discussió, no vol assenyalar ningú més  que al mateix Jesús.

Lluc 4:16 té el discurs fundacional del ministeri de Jesús, quan a la sinagoga llegeix l’Isaïes i diu que ha començat l’any agradable del Senyor, a on entre altres, els cecs obtindran la vista. Quan Joan el baptista està a presó i envia a preguntar a Jesús, la seva resposta és la mateixa: els ulls dels cecs son oberts.

Lluc 4:16 I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. 17 Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:

18 L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, 19 a proclamar l’any de gràcia del Senyor.

Lluc 7: Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten , els pobres reben l’anunci de la bona nova. 23 I feliç aquell qui no em rebutjarà!

Jesús està passant i els seus el presenten com el natzarè, però el cec el reconeix com el fill de David i Lluc ens vol mostrar que està passant el Messies.

Inequívocament, la guarició, no és únicament, un acte d’alliberament físic, és un alliberament ple de la persona. Verset 42: Salva/ Sana (“sesokeo” de “Sozo” – “alliberat”) són conceptes que estan molt a prop…

Jesús destaca que el que allà ha passat és un fruit de la fe, de la fe que salva, de la fe que sana/guareix.

Jesús està passant i  Transforma el clam en lloança.

El cec, quan s’assabenta que Jesús està passant, crida, alça la veu, s’ha d’imposar a la remor de la gent, ell no veu i està acostumat a tenir una presència insignificant en la vida de la gent, està als marges, i només té consciència de ser vist cada cop que li donen una moneda, un tros de pa o li diuen qualsevol cosa. El crit del cec és una petició de salut (forma de viure autònoma, solidària i joiosa). Però també la podem veure com una pregària: “–Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi! –Senyor, fes que hi vegi.”      Invocació, reconeixement i petició.

El clam es transforma en lloança, de llavis i de vida, perquè el cec s’incorpora al camí! És una imatge preciosa!!!  El cec passa d’estar centrat en sí mateix, en el seu buit/mancança, cosa que el fa pregar demanant, passa a estar centrat en Déu, “la lloança, l’adoració és un acte de descentrament d’un mateix, per centrar-se en l’altre en Déu”. En aquesta trobada amb Jesús, en aquesta experiència de Déu el cec passa de necessitar a Jesús a desitjar estar amb Jesús.

La gent es contagien de la lloança pel que veuen que està passant.

Jesús està passant i  Ressitua als seus.

Els deixebles miren a Jesús i el veuen com un futur governant, un de just i es pregunten qui seurà a la dreta i a l’esquerra d’ell (Mt i Mc), la gent admirada de Jesús, que va per davant el presenten com el Natzaré (Jesús és de fiar, de Galilea, lluny del poder de Jerusalem i de les simpaties/connivències amb els romans. Jesús pot alliberar al poble!!!

La gent bloca el camí del cec, el vol fer callar vol que el mestre Jesús no sigui molestat… no perceben, no recorden quines són les prioritats de Jesús. Fins i tot amb tota la bona intenció es poden posar a barrar el camí d’accés a Jesús. Sense entendre a Jesús, van amb el de Natzaret, però el Messies els hi passa desapercebut!

La gent, testimonis de l’obra de Déu a la terra, també aconsegueixen veure, es contagien de la lloança i aprenen quines són les prioritats de Jesús, quines són les prioritats del Regne: alliberar íntegrament als marginats, als pobres, als mancats de salut i acceptar-los en el camí.

Passen de ser “goril·les” de Jesús que diuen “NO” a ser testimonis i germans que comparteixen camí i seducció per Jesús.

Conclusió

Quan Jesús passa no el poden detenir ni els opositors, ni els ignorants.

Quan Jesús passa la fe salva, el clam és escoltat, el buit s’omple i aprenem a lloar!

Jesús segueix passant, donant vista als cecs, ensenyant als deixebles, salvant!

El Senyor està present en tot temps i en tota circumstància… però hi ha moments que notem d’una manera especial que Jesús està passant… ves-hi i clama, tingues fe i ell et farà veure!