• Predicació

Primera i Redemptor Sabadell 09 d’agost de 2020

Jesús ensenya a caminar sobre l’aigua

Mt 14:22-33

Jesús camina sobre l’aigua

(Mc 6,45-52; Jn 6,16-21)

 22 Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. 23 Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. 24 La barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. 25 A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. 26 Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:

–És un fantasma!

I es posaren a cridar de por.

27 Però de seguida Jesús els digué:

–Coratge! Sóc jo. No tingueu por!

28 Pere li contestà:

–Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

29 Jesús li digué:

–Vine.

Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. 30 Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà:

–Senyor, salva’m!

31 A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:

–Home de poca fe! Per què has dubtat?

32 Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. 33 Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren:

–Realment ets Fill de Déu.

Introducció

Ens trobem ara en el nostre temps de reflexió bíblica i és un plaer poder adreçar-me a les esglésies baptistes de Sabadell, Primera i Redemptor.

La reflexió d’avui és sobre l’evangeli de Mateu, un text molt conegut per tots nosaltres. Porta per títol:  “Jesús ensenya a caminar sobre l’aigua”.

Hem permetreu que abans de llegir el text d’avui ens posem una mica en situació.

L’Evangeli de Mateu s’escriu després de l’any 70. Una dada interesant que s’ha de tenir en compte és que per regla general, els evangelis s’escriuen després de la majoria de les cartes del NT. Els evangeli s’escriu per vestir teològicament els dits i fets de Jesús i donar resposta a la situació particular de les comunitats a les que s’adreça cada evangeli. La comunitat a la que escriu Mateu està composada per cristians d’origen jueu i pagà. Mateu deixarà ben palès que El Crist és el Messies, de la genealogia de David… que l’església és el nou poble de Déu i que ja no es limita al territori d’Israel, el poble de Déu s’estén arreu del món i les nacions son objecte de la Missió. Els cristians de Mateu no volen renunciar als seus orígens judaics, però han de superar les limitacions de la religió jueva i obrir els horitzons amb el vi nou de l’Evangeli i la nova manera d’interpretar a Déu a la vida i al món. Els lectors de Mateu son els protagonistes d’un moviment renovador, son gent que vol obrir-se a una nova realitat.

Les comunitats en les que pensa l’autor de Mateu, son comunitats que han conegut la gran persecució romana del 64 dC, aon van morir milers de cristians. També son comunitats que coneixen la revolta jueva i posterior destrucció del temple de Jerusalem als anys 70. Aquesta revolta jueva a Jerusalem, en la que no van participar el cristians, cosa que va provocar la ruptura del judaisme amb els cristians, de manera que l’oposició pagana i jueva era una crua realitat pels cristians d’aquell temps.

En resum podem dir que els receptors de l’Evangeli de Mateu, son aquells que s’han d’obrir a allò nou i tenen de desfer-se de vells prejudicis que ja estan superats amb Jesús. Tanmateix la opció de fe d’aquelles comunitats era una opció minoritària, rebutjada pels jueus i moltes vegades perseguida per l’imperi.

Llegim el text de Mateu 14:22-33

Aquest text es pot observar de moltes maneres, a mi m’agradaria que ens fixéssim en tres moviments que ens reclamen atenció:

Aquests 3 moviments son: L’enviament, la sacsejada i la presencia.

El primer moviment que podem observar és l’enviament. (la crida, l’encàrrec)

Mt, Mc i Jn situen aquesta escena de Jesús caminant sobre el llac, just després de l’alimentació de la multitud i és l’evang de Joan (6:15) qui ens donarà la pista de que aquella trobada de la multitud amb Jesús, va ser una mena de reunió per intentar fer-lo rei, líder d’un moviment d’alliberament de l’opressió romana, que subvertís l’ordre establert.

El text ens transmet certa celeritat i contundència, Jesús mana als deixebles que marxin a la barca sense ell, sols. Ell acomiada a la gent i també els deixa “sols” i ell es retira a la muntanya a pregar. La muntanya és un espai de transcendència i recés, és un lloc alt i de presencia divina.

La comunitat de creients als que escriu Mateu, és mouen per les insegures aigües d’aquella societat, “embarcats” en el projecte del Regne, amb el vincle de la fraternitat i enviats per Jesús, un Jesús absent a la mirada i que sembla que percep el temps de manera diferent, doncs se li fa de nit a la muntanya.

El segon moviment que podem observar és la sacsejada. (La prova)

Els deixebles que van obeir a Jesús i van emprendre el viatge ja acumulen varies hores de trajecte, amb el vent contrari, la sacsejada de les ones i la llunyania de la costa, no els deixa opció, han de seguir remant, enmig de la tempesta, fent un camí erràtic, lluitant per arribar i per no morir. Quan Jesús va cap a ells ja és la matinada, es creu que entre les 3 i les 6 del matí. Porten entre 6 i 8 hores aguantant la tempesta i remant d’esquenes al destí.

La comunitat de Mateu, no volia renunciar a les seves arrels jueves, però entenen la fe cristiana com un perfeccionament de la llei, com una mirada més ampla i oberta al món i a la missió. Havien de retocar la seva visió tradicional de Déu i la religió. Fins i tot dintre de la comunitat havien de superar els prejudicis i veure com família de Déu als estrangers. La comunitat de Mateu,  Havia de viure i ensenyar allò nou, contant amb la oposició i bel·ligerància del Fariseisme, que era la força dominant del judaisme després de l’any 70. Aquesta comunitat també va conèixer els màrtirs de la gran persecució del 64, a on es creu que van morir l’apòstol Pere i Pau. La sacsejada, la prova era una realitat inseparable del seguiment a Jesús i de la militància pel Regne de Déu.

El tercer moviment que podem apreciar és la presencia.

En aquest text veiem també un moviment poderós sobre la presencia de Jesús. Hi ha moments de presencia i tb de no presencia de Jesús. La qüestió és que el Jesús “absent” es fa present enmig de la tempesta d’una manera ben prodigiosa. Qui camina sobre l’aigua és presenta  com “Sóc jo” en al·lusió a la seva identitat divina. Cap jueu pot pronunciar aquesta frase i no pensar en Déu. En canvi la imatge d’un ser caminant sobre les aigües és inèdita a la Bíblia, sí es trova aquesta imatge en la cultura grega i d’asia, a on caminar sobre  l’aigua es considerava una qualitat divina. Aquest jos és interesant perquè Mateu parla a gent de diferent procedència i fa servir paraules jueves amb una imatge de la cultura pagana.

Aquesta visió es tan prodigiosa com confusa.  doncs el confonen amb un fantasma. Aquesta confusió, deixa veure la por dels deixebles, en un moment en el que se senten tremendament vulnerables i esgotats. A continuació, el text posa la llum sobre el deixeble Pere, que reclama de Jesús que el cridi per poder, també caminar sobre les aigües. Una crida que treu a Pere de la barca i aconsegueix caminar per sobre de la tempesta, anant cap a Jesús, amb la mirada posada en Jesús és possible caminar sobre la prova!. Un cop Pere desvia la mirada de Jesús i la posa en “el vent fort” dirà el text, apareix la por i manca la fe. Pere s’enfonsa i la presencia salvadora de Jesús, el Fill de Déu, el rescata.

En Pere es reprodueixen els tres moviments d’aquesta narració Enviament/crida, Sacsejada/la prova de por i la presencia salvadora de Jesús.

L’església de Mateu necessita fer créixer “la poca fe” (apareix varies 4 vegades només a Mt/NT), Els lectors de l’evangeli son segones o terceres generacions de cristians que necessiten créixer en fe, vencent la por. La fraternitat cristiana que vol anticipar el regne de Déu, té d’assumir la turmenta com espai de presencia salvadora de Déu. Aquesta és la manera de caminar sobre l’aigua.

Conclusió

Ulrich Luz un gran comentarista suïss, dirà que aquest relat no l’hem d’entendre en dinàmica eclesial, doncs Pere representa a cada creient. De manera que els tres moviments mencionats d’enviament, prova i presencia de Jesús, son un itinerari que hem de fer tots els cristians,

L’obediència a l’enviament a la crida, no descarta la fragilitat, som febles.

La perseverança enmig de la prova no ens allibera de la por i l’esglai.

Sentir la presència del Fill de Déu, no descarta el dubte que ens delata la poca fe.

Sempre tenim un perfil imperfecte, si ens mirem a nosaltres la turmenta ens devorarà, si mirem a Jesús el fill de Déu, la fe creix, s’esvaeix la por i el vent deixa de ser turmenta.

Els cristians del primer segle, els grans missioners de la historia  i fins i tot nosaltres mateixos, avui podem afirmar amb Mateu que la veritable prova de la presencia de Jesús, no és l’abséncia de tempesta. Sentir a Jesús enmig de la tempesta, de la prova serà la veritable evidencia de la seva presencia.

La majoria de vegades es fa al·lusió a aquest text com “Jesús camina sobre l’aigua” quan la veritable perla d’aquest text, és que “ensenya” a que caminem sobre l’aigua, a resistir la tempesta, veient a Jesús enmig d’ella.

Aquest ens ensenya a persisitir amb les nostres febleses, en la lluita, moltes vegades utòpica, pel Regne de Déu, no ens cansem i cerquem al Jesús que no ens deixa sols.

Déu et beneeixi

Amén