• Predicació

Escolta el sermó (punxa aquí)

RECONCILIANT DOS MONS

Titus 1,10-16                      Diumenge 14 de gener de 2017,

 

“Perquè n’hi ha molts que són rebels, xerraires i mentiders, sobretot entre els d’origen jueu. 11 A aquests cal tapar-los la boca; perverteixen famílies senceres, ensenyant per un guany mesquí allò que no convé. 12 Un cretenc, el seu propi profeta, ha dit: «Cretencs, sempre mentiders, males bèsties, ventres plens que no treballen.» 13 Aquesta dita és ben veritat. Per tant, reprèn-los severament, perquè mantinguin sana la seva fe 14 en comptes de fer cas de faules jueves i de prescripcions humanes que s’allunyen de la veritat. 15 Tot és pur per als qui són purs. En canvi, per als qui estan tacats i no creuen, res no és pur: tenen tacats l’enteniment i la consciència. 16 Proclamen que coneixen Déu, però el neguen amb les obres, ja que són rebels i reprovables, incapaços de fer cap obra bona.” (Titus 1,10-16)

INTRODUCCIÓ

La religió tendeix a construir dos mons separats. Cada creient i cada generació ha de lluitar contra aquesta temptació. Aquests dos mons separen el profà del sagrat i el religiós del laic, al sant del pecador.

Aquesta separació xoca frontalment amb els plantejaments de la reforma i dels propis inicis del cristianisme, plantejaments on no hi ha diferència entre jueu i gentil i tots son convidats a acceptar la gràcia divina.

Però el perill de substituir l’evangeli per la religió (en un mal sentit) continua viu. Tim Keller ens recorda que “L’evangeli no es religió ni irreligió, sinó una nova manera de relacionar-se amb Déu per mig de la graica”. La temptació està sempre present.

A nivell dels pastors o líders de les comunitats crea una separació, més visible en segons quins contextos que en altres. A nivell del creient assistent a l’església, crea una dissociació entre espiritualitat i materialitat.

Propòsit

Aquest any ens volem fixar un repte que vaig plantejar als diaques fa algunes setmanes. Un projecte que ens ajudi a relligar tots dos mons, el religiós i el quotidià, fent present una veritat: Que l’espiritualitat autèntica ocupa tota la nostra vida. Que és una cosmovisió des de la que ordenem tot el nostre món.  I per tant que la verdadera espiritualitat sempre és compromesa amb el que l’apòstol Pau anomena “la pràctica de pietat” i que es tradueix en una vida compromesa.

Espero que ens acompanyeu en aquest viatge i en la reflexió que us proposo avui al voltant d’aquesta reconciliació entre tots dos mons.

LES TRAMPES DE LA RELIGIOSITAT I LES VIRTUTS D’UNA ESPIRITUALITAT RECONCILIADA

Titus: Pastors i mestres errats

El text de Pau a Titus forma part d’un apartat sobre l’ofici pastoral i les virtuts que ha de tenir un pastor, i ho confronta amb els falsos mestres que venen del judaisme i els ensenyaments d’aquests més centrats en els ritus i les prescripcions legals que en la veritable pràctica de la pietat.

Els judaïtzants són un autèntic mal de cap pels plantejaments de Pau en la seva predicació de l’evangeli.

Luter comentant a Pau

Luter quan comenta aquesta carta diu del passatge: “Els manaments dels homes s’aparten de la veritat, però l’autèntica doctrina torna les coses pures” (Luter, Comentari a Titus). Els manaments es fan per a poder separar entre virtuosos i els que no ho són, diu Luter.

Serveixen doncs com a llistó i vara de mesurar, però res a tenen a veure amb la veritable espiritualitat.

Conclou que els purs són aquells creuen i els corromputs aquells que han perdut la fe, a pesar que s’emparen en tot un seguit de normes i prerrogatives religioses. I que difícil és saber discernir entre totes dues.

La dificultat rau en saber discernir entre la religió o religiositat i l’autèntica vida espiritual que ens proposa l’evangeli.

Les trampes que hi ha al darrere de la separació

Però, si Pau compara l’evangeli a la veritable llibertat i la religiositat pagana o la jueva a l’esclavatge, com pot ser que sigui tan fàcil tornar-s’hi? Perquè ens tempta amb les seves trampes:

1 LA TRAMPA DE LA SEPARACIÓ I LA VIRTUT DELS CREIENTS POTENCIALS

La trampa dels virtuosos i els que no ho són

Com diu Luter, els purs o els espiritual són aquells que creuen. Però el judaïtzants volien separar entre dos tipus de persones. Entre els que sí compleixen i els que no, entre els que estan purificats pels compliments dels ritus i els que no.

El món pagà no coneixen res de tot això (els ritus, els rentats de mans, el trencament amb la possibilitat d’oferir adoració…) i suposa una difícil adaptació entre totes dues comunitats.

També el gnosticisme establia separacions entre iniciats i no. Perquè la religió tendeix a separar.

Avui continuem caient en aquesta trampa. Separar sants de pecadors, establir barems de pietat o de justícia, assenyalar els qui són i els qui no.

Fomentar una espiritualitat que trenqui aquestes barreres ens aproximarà en aquesta idea “que totes les coses són pures pels purs”.

Creients potencials

Ben al contrari. Construir una espiritualitat redimida passa per derivar les barreres i obstacles que es van aixecant. I sempre se’n van aixecant.

En lloc de fer dos mons, i separar entre clergues i laics o pastors i assistents, separar entre els que complidors i els que no ho són. Enlloc d’això hauríem de ser capaços de construir comunitats de creients equipats per a viure tota la seva vida des de la perspectiva de la fe. Creients que fossin missioners potencials, que visquessin cada dia, i en cada ambient, la força, la gràcia i l’alliberament de la fe. I això hauria de trencar amb la temptació de viure la fe com el servei del diumenge.

“Totes les coses són pures pels purs” per a mi inclou que tota la vida es pot mirar des de  la perspectiva de la fe, i que en això tots podem ser sal i llum del món.

2 LA TRAMPA DEL MARC MENTAL RELIGIÓS I EL GUANY DE LA LLIBERTAT

La trampa del domini de la consciència i la pèrdua de la llibertat

Si les normes religioses, els ritus i altres compliments funcionen tan bé és perquè donen un marc de seguretat a la persona que vol creure. Un marc que dibuixa el que cal fer i el que no per a obtenir el guany del favor diví.

“16 Que ningú no us imposi res en qüestió de menjar o beure, o en matèria de festes, llunes noves o dissabtes. 17 Totes aquestes coses només són l’ombra de la realitat que havia de venir, és a dir, de Crist. 18 I que tampoc no us privi de la victòria final ningú dels qui es complauen a sotmetre’s als àngels i a donar-los culte; aquests s’abandonen a les visions que han tingut i s’enorgulleixen sense cap motiu, enduts per les seves idees purament terrenals. 19 A més, no s’adhereixen al qui és el cap, aquell gràcies al qual tot el cos se sosté i es manté unit per mitjà de les juntures i els lligaments, i va creixent per obra de Déu.

20 Vosaltres, morint amb Crist, heu estat alliberats dels poders que dominen aquest món. Per què, doncs, us deixeu imposar preceptes, com si encara visquéssiu subjectes al món? 21 Us diuen: «No prenguis, no tastis, no toquis.» 22 Tot això són doctrines i prescripcions humanes sobre coses que es consumeixen amb l’ús. 23 Tenen l’aparença de normes plenes de saviesa, derivades de la religiositat, la devoció i l’ascesi corporal, però de fet no tenen cap valor i només serveixen per a satisfer la pròpia arrogància.” (Col 2,16-23)

Destacaria quatre paraules del text:

Ningú no us imposi – prescripcions humanes – aparença de saviesa – no tenen cap valor.

Es difícil deslligar-se de la trampa de les normes de la religiositat, perquè els que s’hi surten queden assenyalats ràpidament per la resta. Saber discernir i diferenciar entre el que es pura construcció religiosa al que es la veritable espiritualitat és tot un exercici de maduresa creient. Pau ho treballa molt a les seves cartes i comunitats, i avui continua sent necessari. Si recordeu, un dels enfrontaments que te amb Pere és justament per això: quan érem entre pagans et comportaves amb llibertat i quan vingueren els jueus vas canviar l’actitud deixant-te portar per les seves normes, dirà als gàlates.

El guany de la llibertat

La llibertat està en risc. Amb les polítiques que es fan. Però també en el camp de la fe. Pensar, creure diferent, creure diferent fins i tot amb el risc d’equivocar-se, no està ben valorat per molts col·lectius religiosos.

En canvi està a l’arrel de la reforma protestant i de l’esperit evangeli. Les successives reformes de l’església són trencadisses amb el “statu quo” religiós, i propostes de revivificació de l’església per mig de la lliure interpretació de la bíblia.

Tenim la temptació de cedir la llibertat per la seguretat, tant en l’órbita social com en la religiosa. I la llibertat és un guany al que no hem renunciar les esglésies. Jesús digué “coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures”.

3 LA TRAMPA DE LA RELIGIÓ DE MÍNIMS I LA POTÈNCIA DE LA RELIGIÓ DE MÀXIMS

La trampa de construir una religió de mínims

La religió i la norma normalment estan plantejats en termes de mínims. “No mataràs” tanca l aporta a atemptar contra la vida de l’altre, però deixa la porta oberta a moltes intencions destructores.

En canvi quan arriba Jesús i l’evangeli, la fe es transforma en un projecte de màxims. Estimar per sobre tot, fins i tot a l’enemic, caminar la segona milla, posar l’altra galta… l’evangeli ja no es redueix a complir la norma. Com bé diu Jesús al sermó de la muntanya, el compliment de les normes dels fariseus no serà suficient.

“Tot és espiritual pels espirituals” ens convida a treure la religió i el pensament religiós de l’espai del temple, de la norma concreta, dels ritus i les celebracions litúrgiques… i viure l’evangeli en el dia a dia. I per molt dit que estigui, és una realitat que ens costa molt viure amb aquest plantejament: La lletera pot munyir les vaques per a la gloria de Déu (Luter).

La virtut de traslladar la fe a cada dia pel compromís diari. Vivim l’evangeli com potència transformadora i no com ritus mort.La victòria de creients compromesos… q avui dia necessita l’evangeli… Quin és el problema que te el cristianisme que no convenç la gent? Disertàvem… es segurament la manca de convicció en la realitat que anunciem.

La virtut de desenvolupar una fe lliure

El guany de la veritable llibertat per a creure (i pensar, i ser diferent, i anar contracorrent, i interpretar si o no sense ser excloent…)

La lletera de Luter i una vida q honra a Déu.

Una espiritualitat centrada. Com el llibre del Tim Keller que ens convida a tenir una església centrada. Recuperar aquesta espiritualitat, no religiosa, sinó activa, compromesa… ens ajudara a tenir una espiritualitat centrada.

El concepte d’adoració

“Totes les coses son pures pels purs” (Titus 1,15) – totes les coses són espirituals pels espirituals.

“tota la nostra vida adora a Déu” concepte de Rick Warren als 40 dies amb propòsit.

La separació entre laic i religios.

La virtut de trencar les Separacions entre puresa que es traslladen a les persones, entre clergues i laics, espirituals i no…

L’abolició de la reforma i la doctrina del sacerdoci universal dels creients.

“els contes de velles…”