• Predicació

Les veus de Déu

Lluc 10: 1-16 (17-20)

Il·lustració:

La veu, és un distintiu de les persones. A la natura trobem moltes coses meravelloses, però cap esser viu és capaç de comunicar-se amb la precisió de l’esser humà. Tot i poder fer servir el so per comunicar-se, no és comparable amb la riquesa de missatge que pot transportar la veu humana. Mitjançant la veu emetem missatges complexos, certs, parcials, ambigús, erronis, emocionals, irònics, contradictoris, senzillament perquè aquest instrument perfecte està al servei del cor humà.

La veu, sovint és sinònim d’opinió o de posicionament ideològic representat per algun individu que presta les seves capacitats comunicatives per defensar aquella opinió en qüestió.

Quan passem una campanya electoral, escoltem moltes veus…

Quan expressem la vida en clau creient, també som una veu…

Introducció

Per entendre el text d’avui cal tenir en compte que venim de la muntanya de la transfiguració a on Déu va aixecar “la seva veu” per dir-nos sobre Jesús “Escolteu-lo”, en al·lusió a la veu que ell representa.

En el camí de Jesús cap a Jerusalem, cap a “la seva hora”, cap a la seva mort, comença sumant deixebles. Ara aquests deixebles tenen un encàrrec, una missió per sensibilitzar a les ciutats que havia de visitar Jesús. “Digueu a la gent…” el que Jesús us ha dit a vosaltres. La veu de Déu en les veus dels humans. La perfecció en la imperfecció.

                El text parla de la Missió, del Missatge i dels destinataris

La missió

Lluc 10:1-16 recull un ensenyament molt preuat sobre la missió, la missió cristiana, la missió que dona Jesús als seus deixebles.

Preparen l’arribada de Jesús a ciutats que Jesús havia de visitar. La perspectiva de la creu fa que volguessin arribar a tots els pobles.

Els envia de dos en dos, per parelles(suport i supervisió)

Envia a 70 deixebles. Trobem que hi ha traduccions que interpreten 72. 70 eren les nacions o llengües que es pensava que existien. 70 eren els consellers que va escollir Moisés, 70 eren els membres del sanedrí, 70 és un numero que expressa suficiència i totalitat, Lluc pot tenir en ment que la missió és un objectiu universal.

La missió s’ha de fer amb urgència, sense entretenir-se, amb la motxilla lleugera, amb la humilitat de rebre el que et puguin oferir… però sobretot amb un missatge.

Les persones que segueixen a Jesús i que responen a la missió, es posen a disposició per afavorir-la.

El missatge

El missatge que porten els deixebles, els missatgers, els enviats, no és el seu és el missatge d’anunci que: “el Regne de Déu és a prop” La realitat de Déu està al vostre costat, es pot tocar, és accessible i a més tindreu poder de guarir malalties… (v.16) poder sobre esperits malignes… poder sobre el mal (v.20)

70 enviats a portar un missatge dient: “El Regne… i fent: “guarint…

Generalment, quan pensem en “missatge”, pensem que es tracta de comunicar una idea, un argument i ens esforcem amb tot el que té a veure amb les idees (conferencies, converses, llibres, etc). Els deixebles també havien de fer, havien de “fer créixer la salut i minorar el mal”, evidentment això és més difícil que parlar.

Aquesta manera de procedir dels deixebles hauria de generar un canvi en les persones, basat en la fe en Jesús.

Hi ha persones que diuen que no tenen fe, que els hi agradaria creure, però que no tenen fe, però la fe pot ser com l’amistat, quan la volem no la tenim, però tampoc la podem tenir si no l’alimentem.  S’explica la historia d’un home que expressava les seves lluites internes i les descrivia com si dos gossos estiguessin lluitant dintre seu. El seu amic li pregunta i qui guanya? Responent ell: el que més alimento!

El missatge és compartir idees i conceptes, però també vivències i poder experimentar la fe.

Els destinataris

El text no parla de persones, parla de cases i ciutats. Ciutats que Jesús vol visitar, a on s’ha de sensibilitzar a la gent, veient les senyals que donen credibilitat a l’anunci del Regne de Déu, esperant que les persones facin una resposta de penediment i conversió (v. 13) En aquest verset es fa servir una paraula  del grec “metanoèo/metanoia (…haurien canviat la seva manera de viure).

Les persones que escolten que el Regne està al seu abast i veuen com la salut creix i el mal s’empetiteix, poden identificar aquella veu, com una veu fiable i digna de ser escoltada per dirigir el cor i la vida a una nova manera d’estar en el món.

Els destinataris del missatge de la fe en Jesús, son la gent que encara no ha canviat la seva manera de viure, d’estar al món, però també la gent que el segueix i que ha de modelar-se a la manera de Jesús. Les veus de Déu, han de viure de manera que transparentin a Déu.

1Pere 1:8-9 

8 Vosaltres l’estimeu sense haver-lo vist, i ara, sense veure’l, creieu en ell. I teniu una alegria tan gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, 9 ja que heu assolit el terme de la fe: la vostra salvació.

Mt 25:40 (31-46)

“Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu.”

Conclusió

Escoltar el missatge, és escoltar a Jesús, rebutjar el missatge és rebutjar a Déu.

Els deixebles, probablement eren una veu més d’entre les veus de l’època, portaven un missatge nou i més tard amb la resurrecció de Jesús portarien una bona nova, per a les persones.

Després de 2000 anys escoltant veus, segur que hi han veus que han quedat desautoritzades per la seva conducta, segur que trobem gent que s’ha defraudat pels missatgers. Però això no hauria de ser impediment per poder escoltar la veu que ens adreça el cor a Jesús.

Has escoltat el missatge: el Regne de Déu és al teu abast? Es pot tocar!

Has vist testimonis i fets que reflecteixen que el mal pot ser vençut i que les persones poden millorar?

Has vist créixer la teva fe en Jesús? Has escoltat i acollit a Jesús?

Creus en Jesús? Ha canviat això la teva manera d’estar en el món?

2Cor. 4:5-7

 5 Perquè, quan prediquem, no ens anunciem a nosaltres mateixos: anunciem que Jesucrist és el Senyor, i proclamem que som els vostres servidors per amor de Jesús. 6 El mateix Déu que digué: Que la llum resplendeixi enmig de les tenebres, és el qui ara ha resplendit en els nostres cors; així som il·luminats amb el coneixement de la glòria de Déu, que brilla en el rostre de Jesucrist.

7 Però portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres.