• Predicació

La llum que permet buscar 

Lluc 15:8-10

Introducció

S’explica la història d’un home que de camí a casa en plena nit, es troba a un senyor borratxo, deambulant cap avall a sota d’un fanal, com buscant alguna cosa. Amb intenció d’ajudar l’home li pregunta pel que ha perdut, perquè quatre ulls veuran més que dos embriagats. El senyor ha perdut les claus i després d’una estona de buscar i no trobar, l’home li torna a preguntar i per quina banda del carrer venia vostè quan s’ha trobat que les claus no hi eren. El senyor li diu que venia pel carrer d’abaix i que segurament li han caigut per allà. L’home sorprès li pregunta, si no has perdut les claus aquí perquè les busques aquí? La lúcida resposta de l’home embriagat va ser aquesta: perquè aquí sota el fanal hi ha llum i allà no!  Podem veure a on tenim llum.

                Podem buscar a on tenim llum!

L’evangeli de Lluc ens regala una segona paràbola al cap 15 del seu evangeli. Una paràbola que ens explica la iniciativa del Crist en buscar, trobar i celebrar allò que s’ha perdut. Es tracta d’una paràbola de Jesús inèdita. Només Lluc l’explica.

 Lluc 15: 8 »O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? 9 I quan l’ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: «Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut»?

10 »Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.

En aquesta paràbola m’agradaria destacar la cerca, l’òptica del que busca

S’ha perdut a casa (la pèrdua)

                En aquest cas tenim una dona que perd un 10% del que té. El sosteniment per un dia. 10 monedes d’estalvi, per comprar un animal petit, és una part important però no imprescindible.

                Interessant és que s’ha perdut a casa (cases petites) terra de sorra, probablement o pot-ser de terrissa. Tècnicament la moneda no està perduda.

La moneda, com l’ovella són els pecadors, així com l’ovella se separa del ramat i corre el risc de morir. La moneda il·localitzable, no ha sortit de la llar, però tampoc es pot disposar. Poder és una de les pèrdues més incomprensibles. Jesús assenyala als que donen l’esquena a Déu marxant de casa i als que es queden a casa, però també estan ben lluny.

No tothom es perd de la mateixa manera

La cerca fins que la troba. (trobada)

Si bé la trobada posa punt final a la cerca i és el que capta la bona notícia d’aquesta història. M’agradaria que reparem en la importància de la cerca, perquè sense ella ningú troba.

Cerca amb Intenció: De nit o al vespre, les llars anaven plegant veles. Sense llum natural les llars eren fosques, per tant s’encén la llàntia per tenir llum i poder veure.

Cerca amb enginy. Escombra. La llum irregular i tentinejant de la llàntia no oferiria una visió perfecta. Amb aquesta tècnica pot rastrejar el terra de manera exhaustiva

Cerca amb determinació: Fins que la troba- Aquí no hi ha mitges tintes, ni es fan les coses per complir. La necessitat es trobar la moneda. Doncs fins que no la trobi no descanso / no puc descansar.

Si el borratxo va anar a la llum per buscar les claus que havia perdut en un altre indret. Aquí la dona porta la llum a on està la cosa perduda.

Per això Jesús rep i menja amb prostitutes i àvars, perquè la llum s’ha d’encendre enmig de la foscor, amb més motiu si són de casa!

La celebració que capgira la història. (la celebració)

La celebració de l’alegria compartida!, es criden amics i veïns perquè s’ha invertit la realitat. La cosa perduda s’ha trobat! Després de buscar amb intenció (encendre la llum) amb l’enginy (d’escombrar) i la determinació (de buscar fins a trobar). S’ha recuperat, rescatat el que és perdut. El cel se n’alegra per 1 que es converteix. La llum  permet mirar, veure i pensar diferent (convertir/metanoia)

Conclusió

Aquesta és l’única paràbola en la qual ens explica com buscar el que s’ha perdut. Intenció, enginy/creativitat i determinació.

La llàntia encesa desvetlla, mostra el que està perdut i amagat…

La llàntia encesa és la paraula que il·lumina i mostra a Jesús, desvetlla el cor i ens fa canviar la manera de pensar.

L’església té un compromís amb la Paraula de Déu i part de la seva missió és apropar-la, ensenyar-la a tota persona de tota edat i condició. L’ED és un dels nostres pilars i la Paraula de Déu és el més valuós que podem compartir.

Salm 119: 105 La teva paraula fa llum als meus passos,

és la claror que m’il·lumina el camí.

Josué 1:8 Tingues sempre als llavis aquest llibre de la Llei: repassa-la de nit i de dia, per complir tot el que hi ha escrit. Així duràs a bon terme tot el que emprenguis; tot et sortirà bé.

La llàntia encesa de la paraula que il·lumina les nostres passes… que ens ajuda a veure i trobar el que està perdut…

Clausura de l’ED, quina és la nostra motivació per aprendre? Només ens beneficiem nosaltres de l’estudi?