• Predicació

Misteri i revelació

Deuteronomi 29:28

Únicament el Senyor, el nostre Déu, coneix les coses amagades, però nosaltres i els nostres fills coneixem allò que ell ens ha revelat per sempre, a fi que complim tots els manaments d’aquesta Llei.

Bon dia estimada església, ens reunim al voltant de la Paraula, perquè ella és llum per la nostra mirada.

Introducció

Els vaixells fan servir l’ancora per no perdre`s al mar, per romandre segurs quan estan exposats a corrents que els poden empènyer a la deriva. Sense l’ancora un vaixell és un transport erràtic, insegur e imprevisible.

Al segle 1 els romans van matar a Clement de Roma, era el bisbe de l’església d’ aquella ciutat,  un dels pares de l’església més antics. Donada la seva fe ferma, li van lligar una ancora al coll i el van llençar al mar. Des de llavors i durant segles es va fer servir l’ancora com un símbol cristià, un símbol de l’església perseguida, que s’ha trobat gravat en algunes catacumbes.

Lectura  deut 29:28

El text d’avui és un sol verset que està posat com un diamant en una diadema, els especialistes el consideren una frase perfectament construïda i preciosa  que corona un capítol del deuteronomi destinat a reafirmar la llei, el lligam entre el poble i Déu, l’aliança!.

En aquest verset se’ns presenta la realitat que vivim com dues cares, una revelada i l’altre oculta, representen dos àmbits: el misteri i la revelació (visible /invisible; mostrat/amagat; llum/ombres) i sorprèn la claredat del text al declarar a Déu competent pel misteri i a les persones competents per l’àmbit d’allò revelat.

Avui m’agradaria centrar-me en aquest dos àmbits en els que ens movem: la revelació i el misteri amb els seus àmbits de competència: les persones i Déu

Allò revelat ens concerneix a nosaltres.

«però nosaltres i els nostres fills coneixem allò que ell ens ha revelat per sempre, a fi que complim tots els manaments d’aquesta Llei».

versió parafrasejada: «Però les coses revelades ens concerneixen als nostres fills per sempre»

Quan es va escriure el Deuteronomi. les coses revelades es referien a la llei, el pacte entre Déu i la nació i el compromís de guardar-la. Nosaltres estem obligats a entendre per les coses revelades el que ell ha dit de nosaltres, el que ell ha dit de Jesucrist i del seu amor per nosaltres. Parlem de la seva Paraula, parlem de Jesucrist com màxim exponent de la revelació i del seu amor per cadascú de nosaltres. Aquesta revelació no es posseeix, s’abraça, ens confiem a ella, doncs és la única cosa que és específicament nostra. No hi ha al món cap cosa (ni menjar, ni aigua, ni riqueses) que sigui tan indiscutiblement nostre i per nosaltres com la revelació de Déu en Jesucrist. La revelació ens condueix a veure que Déu ja ha estès la seva mà sense que ens haguem adonat, la revelació son els braços oberts de Déu que esperen la nostra resposta.

Quan responem a la revelació de Déu, ens adonem que és la única cosa nostra que podem augmentar, guardar i fins i tot endur-nos quan la terra ens abrigui i marxem a la casa del pare.

Mirem l’amor de Déu en Jesucrist i la seva Paraula, com allò que en aquest món és realment clar i segur?

La llei donada a Israel, era memoritzada, se la lligaven al coll, la posaven a la porta de casa, la llegien i discutien amb passió. Els jueus d’ahir i d’ara coneixen a través d’un vel, dirà l’apòstol Pau (2Corintis 3:13-15). Avui tenim una revelació que haurien volgut tenir-la els profetes. El Nou Testament és la certificació de que la gracia perfecciona la llei, que l’amor de Déu abasta al món i en Jesucrist, Déu està amb nosaltres.  

La revelació necessita del nostre interès, sensibilitat i passió, per ser percebuda, per fer-la créixer en els nostres cors. La Bíblia parla de tu de la teva dignitat inqüestionable, de les teves febleses i misèries, de les teves angoixes, de com Déu ens acompanya en el camí de l’esclavatge a la terra promesa, de com es revela, de com l’ignorem i de com l’esperança està en el seu amor i no en el que nosaltres podem fer.

Ens estimem prou la revelació, com l’únic tresor que realment m’ha estat donat a mí personalment?

La feina de l’escola dominical de l’església, és educar bíblicament, perquè entenem que ocupar-se de la revelació, és allò que ens toca fer, que ens concerneix. Que hi han moltes coses que no les podem canviar i decisions d’altres que no les podem prendre. Però aquesta sí. Podem estudiar, valorar i créixer en la revelació de Déu,podem respondre a l’abraçada de Déu.

La tendència de l’home en aquest món és conèixer per dominar i vèncer, sí amb Déu també, a vegades el volem conèixer per domesticar-lo i ficar-lo a la gàbia dels nostres esquemes i servituds. Ocupar-se de la revelació, ens porta a necessitar conèixer més, perquè quan més coneixes més veus el que encara no saps. Quan més tens més nu et trobes. En canvi quan més ignores més simplifiques i més amagada et queda la revelació que Déu a posat a les teves mans. Salomó tenia moltes, moltes coses seves (saviesa, riqueses, amors, etc) però va demanar al senyor  «un cor que escolti» 1Reis 3:9

Déu s’ha revelat i les persones el cerquem com allò que està destinat directament al nostre cor. En aquesta cerca ens trobem amb el misteri de Déu,…

Allò ocult concerneix a Déu.

El text del Deuteronomi, ens diu: Únicament el Senyor, el nostre Déu, coneix les coses amagades

L’apòstol Pau després de dedicar onze capítols a parlar de la gracia en Jesús, la Paraula feta carn. a Rom 11:33 «…que son d’insondables els seus judicis i d’impenetrables els seus camins»

Les persones necessitem llum per desplaçar-nos, la nit ens incomoda i espanta, bàsicament perquè no tenim control, no veiem i ens sentim exposats i vulnerables. L’àmbit del misteri, d’allò ocult, molt sovint està en el terreny de la manca de llum, de la foscor, és l’espai a on no tenim coneixement, és allò que no dominem. Aquest espai inabastable, el misteri ocult, senzillament, és competència de Déu no nostra. Amb aquesta afirmació tan abismalment senzilla, estem dient també al menys dues coses: que allò ocult i que ens espanta, no és del diable, del mal, sinó de Déu, i que tampóc és fruit de la pagana inexistencia de Déu, la   casualitat o de l’infortuni. Al dir que és de Déu no podem explicar com es concreta això, senzillament ho deixem en les mans del Pare perquè així se’ns ha revelat. En l’exercici de la nostra competència, podem entendre que només Déu és competent pel misteri.

Com reaccionem davant de les coses que ens son ocultes, davant de les coses per les que no tenim una explicació?

El progrés humà, ha fet grans avenços, ha investigat la natura i aconseguit coses espectaculars com: dividir l’atom, mapear el genoma humà, podem entendre com funciona la natura i viatjar fins a la lluna, podem superar malalties i crear-nos la il.lusió de que podem trobar totes les respostes. Acollim la il·lusió d’anar desfent el misteri, però només és il·lusió. Quantes vegades comprovem que l’augment de la ciència i el progrés no minora el mal al món, no fa desaparèixer la fam, ens sorprenen noves infermetats i tampoc fa desaparèixer el patiment. En aquestes situacions veiem les diverses cares del misteri amb el que ens enfrontem cada dia. El misteri és ocult, no dominat i també és mut, no dona respostes, no aclara, no dona instruccions. Calla i ho fa en cada generació.  Salm 37:7  «perquè guardes silenci»

Quan jo estaba per entrar al seminari, pensaba que pasar per l’aula i estudiar cada llibre de les escriptures, hem donaria un coneixement exhaustiu, pensaba que podria respondre-ho tot, evidentment no va ser així. Tenim gravat al cervell la nostra manera de coneixer el mon que ens envolta, tenim l’esperança que aplicant ciencia a la revelació, coneixerem millor, però no estem preparats per conviure amb el misteri, no ens agrada allò ocult. Sorprén però que no portem bé que Déu sàpigue més que nosaltres.

La formació bíblica vol transmetre el coneixement bíblic, les explicacions que tenim de la vida i de la mort però també la fesonomia del Déu que parla i guarda silenci. Que es revela i roman ocult. Del Déu que ens acompanya i que ens observa en la distancia. Conèixer a Déu no és acumular respostes i arguments. Conèixer a Déu és confiar en que tot està a les seves mans.

La fe és com el poeta de la famosa cita de Chesterton:  «El poeta intenta ficar el seu cap al cel, l’especialista en pensament lògic intenta ficar el cel al cap i se li trenca»

Estem exposats a allò revelat i a allò ocult. En el nostre diàleg amb la societat, en la formació de les nostres generacions, tenim el privilegi d’ensenyar les respostes que la revelació en brinda, però també d’ensenyar les preguntes que ens genera l’àmbit d’allò ocult que concerneix al Senyor

Conclusió

 Gerhard von Rad, un gran teòleg alemany, dirà sobre aquest verset del deuteronomi que aquesta  frase és una veritable sentencia de la saviesa, una afirmació que només es pot fer després d’una llarga experiència i és com un arma contra les tentacions de cada dia.

Aquest verset és un ancora per fer front a les corrents adverses , per estar segurs en la tempesta, és l’ancora que assumeix el sofriment com a part de l’experiència humana i creient. És l’ancora dels que busquem en la revelació la saviesa que se’ns ha revelat i és l’ancora dels que observem el misteri i entenem que això està a les mans de Déu.

Em llençat tres preguntes en aquest sermó

Mirem l’amor de Déu, com allò que en aquest món és realment clar i segur?

Ens estimem prou la revelació, com l’únic tresor que realment m’ha estat donat a mi personalment?

Com reaccionem davant de les coses que ens son ocultes, davant de les coses per les que no tenim una explicació?

El misteri existeix i no podem tenir totes les respostes.

La revelació de l’amor de Déu en la seva Paraula i en la persona de Jesús, se’ns ofereix personalment, s’ofereix a tu. Si t’ho pares a pensar això es la cosa més segura que tens i és la riquesa que més et pot transformar. Respondre a aquesta revelació de l’amor de Déu és competència teva i aprofundir també.

Què faràs tu?

Heb. 4:12 La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor. 13 En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament: tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell a qui hem de donar comptes.

Heb.6:19 Aquesta esperança, que posseïm com una àncora segura i ferma, ha penetrat més enllà de la cortina del lloc santíssim.

2im. 3:15-16Des de ben petit coneixes les Sagrades Escriptures, que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació gràcies a la fe en Jesucrist. 16 Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé.