• Predicació

El Redemptor, 19 de Maig de 2019

La millor de les ofrenes,   Romans 12, 1-2

Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte. 

Introducció

Un home que volia  llegir l’evangeli als seus empleats, va decidir llegir-los primer la llei i els profetes de l’antic testament. Després de 9 mesos va considerar que es seus empleats ja estaven preparats per escoltar ‘evangeli. Com poden comprendre la gràcia, si no han conegut la llei?

Del text escollit per avui, dos versets, si els tractem en un sol moment, haurem de passar massa per sobre de les coses importants que diu. Per això avui ens quedarem amb el verset 1 i a més el veurem del final capa al començament:

“aquest ha de ser el vostre culte veritable

com una víctima viva, santa i agradable a Déu:

us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos

per la misericòrdia que Déu ens té,

Germans”

El vostre culte veritable.

El culte a la Bíblia és allò que les persones fem per oferir a Déu. A l’Antic Testament, el culte ideal era el que es podia fer al temple de Jerusalem, a on tot bon jueu volia anar. El temple disposava d’un “lloc santíssim” amagat per una cortina a on només podia entrar el Gran Sacerdot 1 cop/any , ja que es considerava que la presencia de Déu descendia materialment en forma de núvol, aquesta presencia tenia el nom de “la Shekinah” i per això el temple, era literalment la Casa de Déu.

Ara, el temple no sempre havia estat dret, quan eren nòmades tenien el tabernacle, una carpa transportable i quan es van instal·lar a Jerusalem el temple ha estat peça fonamental.

Al temple es guarda l’arca, la vara florida de Moisés, una mica de manà i les taules de la llei, hi eren els sacerdots i els levites que feien la part musical, amb uns cors supergrans.

També feien cultes especials, com els de l’agraïment, celebraven la collita agrícola, portaven els delmes. També celebraven el dia de l’expiació, la pasqua, els tabernacles. Retre culte a Déu en el temple, era el més important, acompanyat sempre dels sacrificis d’animals, com a part de les ofrenes.

Pau aquí parla del culte, però del veritable!

La importància de l’ofrena

L’ofrena era part del contingut del culte

Els jueus estaven cridats a ofrenar escrupolosament, d’allò que havent collit o guanyat, establien un sistema de redempció  partir del sacrifici. La millor ofrena expiatòria era un anyell pur, sense defecte, viu i ofert a l’altar a on es mataba i feia la cerimònia el sacerdot. Jesús retreu als fariseus que delmen la menta, l’eneldo i el comí i no atenen a la Justicia, la misericòrdia i la fidelitat.

Els profetes en més d’una ocasió relativitzen el culte i els sacrificis, per apel.lar a la justícia social o a la honestedat del cor de la gent. No tot és fer sacrificis o donar els millor exemplars que tenien, s’havia de viure amb rectitud i justícia davant Déu.

Fins aquí ens podem identificar, venim a l’església a fer un culte a on portem les nostres ofrenes, oferim les nostres lloances i reconeixem a Déu. La nostra concepció és que Déu ens dona tot el que tenim i ho administrem en les ofrenes, ofrenes especials (toldo, que va bé i només manca una empenta per poder-lo fer realitat aviat)

Pau Parla d’una víctima viva, apartada i agradable.

Tu ets la millor ofrena

“Presenteis vuestros cuerpos…   “Oferiu-vos a vosaltres mateixos”. Aquest és el prec de l’apòstol cap a aquells cristians de Roma que estaven preocupats per les coses que li podien donar al Senyor. Aquesta és la revolució de Jesús és l’alliberament de la religió, dels ritus localitzats en un lloc, de les ofrenes expressades en una quantitat, de les accions limitades a un petit espai de la nostra setmana.

Presentar-nos com a la pròpia ofrena a Déu. Som l’anyell, el delme i el propi culte. Déu no vol conquerir una part del nostre cor, vol conquerir tot el cor. Déu no vol dues hores a la setmana  del nostre temps, Déu vol tot el nostre temps, vol seduir la nostra ment  propòsit a la vida, de manera que fem culte i donem ofrena quan venim a l’església, quan hi som a casa, quan anem a l’insti, a la feina, al mercat, al gimnàs i fins i tot quan perdem el temps en una cua.

Per la misericòrdia de Déu s’ha mort la religió com a aparell rígid i ha començat la vida en l’Esperit, l’adoració en Esperit i en veritat i ha començat, sobretot la Comunitat de Germans!

Conclusió (fer el càlcul “tenemosquevernosmas.com”)

Aquest sermó va començar ahir, quan us vaig enviar el vídeo “tenemosquevernosmas.com”

A on ens ensenya que a les nostres vides hiperocupades no sempre distribuïm el temps proporcionalment amb les coses que son més importants. Ens ensenya que tu/el teu temps és el millor que pots donar per les coses importants.

Si comptem el temps que invertim a l’església tenim un grapat de dies de complicitat amb l’església. (203 dias)

Si comptem el temps que disposem a les nostres mans i que podem oferirà Déu tenim tota una vida de complicitat amb Ell. (43 anys, tota la vida que ens resta)