1 Samuel 17: 28-42
INTRODUCCIÓ
L’espiritualitat emocionalment malalta, representada pel rei Saül, és un desequilibri de l’autoconeixement i del coneixement de Déu. Es confon el que jo vull amb el que vol Déu i és capaç de viure al contrari del que creu i pensar que tot va bé.
La salut emocional és una qüestió d’equilibri en la identitat. Saber qui soc (punts forts i febles…) és primordial per poder conèixer a Déu i per poder créixer cap a Déu.
Avui mirarem a David com algú que es coneixia a si mateix i coneixia a Déu. Anirem al capítol 17 d’1 de Samuel I ens fixarem en els obstacles que va superar a la seva vida i com això parla d’una fortalesa inusual per a un home de curta edat..
EXPLICAR EL CAP 17 DE 1 SAMUEL
Dos exèrcits enfrontats, cadascú a sobre d’un munt. Qui ataqui ho farà en desavantatge.
Goliat desafiant dues vegades al dia durant 40 dies. Desafiava a les tropes d’Israel perquè enviessin un home a lluitar contra ell.
…+de 2,5 metres, Cuirassa de 50 quilos, punta de llança de 6 i una determinació tronadora.
El vencedor del combat faria guanyar al seu rei/país qui sotmetria a la nació rival com vassalls.
Israel roman immòbil i aterrada fins que sorgeix la figura de David. Un jove insignificant que mostra les seves fortaleses al superar 3 obstacles que se li presenten a la seva jove vida.
- VA SUPERAR UNA FAMÍLIA CONFORMISTA
Eliab, el seu germà gran, en sentir com David parlava amb els soldats, es va enfadar amb ell i li digué:
–Per què has vingut? A qui has deixat aquelles quatre ovelles en el desert? Et conec prou. Ets un pretensiós, ple de males intencions. Tu has baixat a presenciar la batalla.
29 David li va respondre:
–I què he fet, ara? Et parlava i prou!
30 Es va separar d’ell i, adreçant-se a un altre, li va repetir la mateixa pregunta. Tots li responien igual que els primers.
31 Però algú que va sentir el que David deia, ho comunicà a Saül, i aquest el va fer cridar. 1 Samuel 17:28-31 David té 8 germans més grans, un pare al final dels seus dies, de les dones de la llar, no se’n parla. David fa les feines menys nobles (pastor, portar el menjar als 3 germans que estan amb l’exèrcit) i no només no li agraeixen sinó que és tractat amb desconsideració pels seus germans grans que el menyspreen. (LLEGIR EL TEXT) Amb germans així qui vol enemics, oi?
David creix l’ombra d’una família feta i ell és mirat com una molèstia i un malintencionat, així que li diuen que marxi a casa.
Igual que la identitat de David no era apreciada i el que valia era la idea/prejudicis/projeccions que posaven sobre ell, molt sovint creixem en llars que condicionen el que veritablement sentim. Les famílies generen una inèrcia que arrossega i condiciona. (Recordo la filla d’uns amics, que va estar a punt de començar la carrera de medicina, únicament pq pensava que era la il·lusió dels pares, quan van parlar sincerament i ella va entendre que podia escollir de debò, va optar per fer econòmiques. Us imagineu conviure amb una vida professional que no has escollit?) I què dir d’aquells pares que han escanyat a les famílies i generen un ambient d’estima i pertinença absolutament condicionada a complaure els desitjos dels adults.
David vivia en una llar a on era poc més que un servent a on tots els rols estaven establerts, podria haver seguit el corrent, però va tallar, es va treure del corrent familiar que l’arrossegava i va esdevenir un “revolucionari”.
- VA SUPERAR UNA AUTORITAT DESENCERTADA SOBRE LA SEVA VIDA.
David digué a Saül:
–Que ningú no s’acovardeixi per aquest filisteu. Aquest servent teu anirà a lluitar contra ell.
33 Però Saül respongué a David:
–Tu no pots posar-te al davant d’aquest filisteu i lluitar contra ell. Tu encara ets un noi, i ell està avesat a combatre des de jove. 1 Samuel 17:32-33
David té un impuls al cor, i no mira el que li diu la família, això el porta davant del mateix Saül, el rei d’Israel, el soldat més alt de tot Israel, qui havia comandat a tres-cents mil soldats al cap 11, qui ha fet victòries, qui s’enfronta als filisteus (dominadors del ferro una clara avantatja tecnològica per l’època). David està envoltat de desenes de milers de soldats israelites, armats i preparats.(LLEGIR EL TEXT) Finalment Saül li dona l’oportunitat de lluitar, al jove David. Però amb les seves arts. Li posa la seva armadura i va agafar una espasa i es va sentir incapaç de moure’s. David decideix treure’s l’armadura que no és seva, deixar l’espasa que no domina i opta per fer el que sap fer (agafar la fona i 5 pedres del riu) David s’ha mirat al mirall i no es reconeix, s’allibera, per tant, d’allò que l’imposa el que no és ell.
David no descarta consells, però es coneix a ell i a Déu prou per a rebre’ls i diferenciar entre els consells de les persones i el consell de Déu). Prov 15:20 en la multitud dels consellers està la força. David escolta i diferencia de les veus d’autoritat que té al voltant i dona prioritat a la seva percepció de sí mateix i de Déu. David no fa una acció suïcida o improvisada, està ple de convicció en Déu.
David supera l’autoritat familiar i posteriorment supera l’autoritat reial i militar que el posa en una tessitura que el lliga de mans. Al treure’s l’armadura i deixar les armes està reivindicant que Déu li ha posat la vida a les mans i cal viure-la amb el seu batec no amb el batec dels altres. Per escoltar la nostra veu, per sentir la veu de Déu i apagar la veu dels altres… hem de buscar espais de quietud i silenci que ens ajudin a trobar-nos amb el nostre jo real.
- VA SUPERAR EL QÜESTIONAMENT DE LA SEVA IDENTITAT. (té una identitat per reclamar/reafirmar)
Llavors, fixant-se en David, el va menysprear: no era més que un xicot de cabells roigs i de bona presència. 43 I li va dir:
–¿Et penses que soc un gos, que vens amb aquest bastó?
El filisteu es posà a maleir David en nom dels seus déus. 44 Després li digué:
–Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs.
45 David li va respondre:
–Tu vens contra mi amb l’espasa, la llança i la javelina, però jo vinc contra tu en nom del Senyor de l’univers, el Déu de les tropes d’Israel, que tu has insultat. 1 Samuel 17:42-45
Goliat té un físic descomunal, desafia, és segur, afebleix atemorint i dinamitant la moral: “ets un crio amb un pal, vine que et mataré i et menjaran els ocells”. (LLEGIR 42-44) David veu la potència de Goliat, però també veu les seves fortaleses. Igual que no lluitarà amb les armes de Saül, tampoc intentarà vèncer a Goliat amb la força, experiència o envergadura que no té. David fa valer el que domina, la fona. L’agilitat, la distància, però per sobre de tot això sap que compta amb Déu. (LLEGIR 45) A les mans de David, les pedres comunes del riu esdevenen projectils que encerten perquè porta la lluita al seu terreny i explota les seves fortaleses, fent valer la seva identitat, les seves capacitats en el nom de Déu!
Els nostres Goliats poden estar a fora o a dins de nosaltres, podem observar la seva capacitat destructiva, ens pot infondre por, ens podria paralitzar si només pensem en les amenaces que ens volen vèncer i convertir en vassalls. La clau és mirar-nos, conèixer els dons que Déu m’ha donat, escoltar les meves il·lusions, passions, acceptar els condicionants de les nostres experiències i la motxilla de les nostres famílies sabent qui som nosaltres podem conèixer millor a Déu, la seva misericòrdia, la seva crida per nosaltres i la invitació a ser la persona que ell vol que siguem.
CONCLUSIÓ
David va mostrar fortalesa en trencar amb els condicionants de la seva família,
va superar l’autoritat desencertada quan renuncia a una armadura que no li va i
va mostrar fortalesa quan va reivindicar la seva identitat davant el gegant.
David va entendre:
Que Déu estava amb Ell
Els recursos que posseïa
Qui era ell.
Que Déu faria caure Goliat!
Si volem avançar en aquest camí hem de fer un viatge a les arrels, a les nostres profunditats i identificar qui som nosaltres i qui és Déu, superar les nostres màscares per viure una vida amb més autenticitat i coherència.
Quatre Principis Pràctics per començar a viure la teva pròpia vida:
Posar atenció al teu interior en silenci i solitud. Salm 55 llums i salm 51 ombres
Trobar companys de confiança que et donin suport realment.
Sortir fora de la teva zona de comoditat
Orar per coratge.