Lluc 1:76-79
76 »I a tu, infant, et diran
profeta de l’Altíssim,
perquè aniràs al davant del Senyor
a preparar els seus camins;
77 faràs saber al poble
que li ve la salvació,
el perdó dels seus pecats.
78 Per l’amor entranyable del nostre Déu,
ens visitarà un sol que ve del cel,
79 per il·luminar els qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort,
i guiar els nostres passos
per camins de pau.
Joan el B, va ser un profeta anunciat (Isaïes 40:1-5 i Malaquies 3:1), va predicar el penediment, va batejar per al perdó de pecats, va ser un testimoni viu i va assenyalar a Jesús com a salvador.
Va ser una veu en el desert, una sola veu en el desert que va preparar el camí de Jesús… Mireu aquí ve l’anyell de Déu que treu el pecat del món!
Aquest segon diumenge d’advent molts cristians reflexionem sobre el fet de preparar el camí a Jesús, al que ve, al que encara no ha arribat per molts cors, el que encara és un estrany per tanta gent.
Com podem preparar el camí del Senyor perquè Jesús arribi a la gent: perquè les persones puguin acollir el seu amor transformador i formar part de la missió que ens va encarregar?
Quina va ser la missió de Joan el Baptista? Què puc fer jo amb els dons que Déu m’ha donat? Què puc fer jo amb l’encàrrec que ens va deixar Jesús?
- Quina va ser la missió de Joan el Baptista? Lluc 1:76-79
Jn El B. Profeta de l’altíssim … Prepararàs el camí del Senyor. Lluc descriu
Lluc 3:5-6 5 S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny tortuós quedarà pla i el camí escabrós serà allisat; 6 i tothom veurà la salvació de Déu.
Faràs saber al poble:
Ve la salvació, el PERDÓ dels seus pecats. És a dir, ens visita el sol que ve del cel, impulsat per l’amor entranyable de Déu i farà dues funcions: il·luminar i guiar:
Il·lumina els qui viuen en fosca i ombra de mort. Les persones justifiquem el nostre estil de vida, però també podem canviar la manera de viure si canviem les idees. “Pensem com vivim i vivim com pensem”. Realment ens podem trobar en un laberint de raons i comportaments. Els creients als quals parlava Joan el Baptista creien en la justícia retributiva. I ara ve un que perdona i es compleix el que deia Àlex Pronzatto: “Qui perdona és un revolucionari”. Jesús ha vingut a trencar els esquemes que ens mantenen captius, les relacions que ens trenquen i les violències que maten la fraternitat. Tenir accés al perdó de Déu ens obre una possibilitat per penedir-nos i fer les coses d’altra manera: donar fruits de conversió, Fariseus, saduceus (cries d’escurçons, no n’hi ha prou amb ser fills d’Abraham. La gent havia de compartir el menjar i el vestit, els publicans no abusar i els soldats no extorsionar (mateu 3 i lluc 3)
Guia els nostres passos per camins de pau. Jesús no vol ser una creença o una superstició. Vol ser la nostra guia per la vida. “Segueix-me” va ser la crida dels primers deixebles, que no tothom va poder acceptar. Fer deixebles és l’encàrrec, la missió que Jesús va deixar als seus deixebles.
Joan va ser una veu en el desert, una veu que va permetre que moltes persones miressin i poguessin veure a Jesús com algú que pot treure’ls de la seva foscor, dels seus deserts interiors i els va fer ( batejar-se com a penediment), animar-los a donar fruits de conversió (de canvi).
- Què puc fer jo amb els dons que Déu m’ha donat?
Joan era una veu, la preparació del camí “aplaneu” no és feina d’una sola persona. Tu tens una veu, ets una missatgera, un missatger de Jesús, ho vulguis o no. Amb les teves accions i omissions; paraules i silencis; amb les teves afirmacions i negacions, ets una veu.
Què puc fer perquè la gent vegi més clarament a Jesús, com puc preparar el camí a Jesús?
El primer que tenim és el que no tenia Joan el Baptista. La Bona nova de Jesús: Jesús ha mort i ha ressuscitat i ens convida a ser deixebles seus!
Se’ns ha donat la Paraula de Déu, vivim a prop de persones amb deserts i foscors, coneixem l’amor de Déu, entenem a Jesús com la llum que ens il·lumina i guia.
Jo, amb el do que Déu m’ha donat… què puc fer per fer més fàcil l’apropament de la gent a Jesús? Els dons son per edificar l’església. Tot el que posem a l’església perquè funcioni millor és aplanar el camí del Senyor.
Puc fer-me conscient de la meva necessitat de perdó i conversió. Puc celebrar la gracia i alliberar-me de la culpa. Puc pregar, Fer saber/formar-me sobre l’amor, la vida i la pau de Déu. Puc servir al Senyor, servint a ales persones.
Puc “encarregar-me”, tenir cura de les ferides i patiments de les persones.
Quan visc de manera coherent amb l’evangeli, estic afirmant el que Jesús representa i és més fàcil creure en Déu.
- Què puc fer jo amb l’encàrrec que ens va deixar Jesús?
Jesús va guarir, salvar, perdonar pecats, molt sovint, en la mateixa trobada, Jesús a vegades sana i no pot sanar el cos sense guarir l’ànima (perdonar els pecats) i viceversa.
Jesús no va voler fer beneficiaris del Regne, persones que reben guanys i favors de Déu.
Jesús no vol fer creients. Persones que canviïn els seus arguments filosòfics i existencials.
Jesús vol fer deixebles, persones que segueixen a Jesús i es comprometen amb el RD.
Jesús ens encarrega fer deixebles, batejant-los, ensenyant-los i anant per tot el món.
Jo amb l’encàrrec de … Fer deixebles. Què puc fer per arribar a les persones que Déu “posa/creua/.. a la meva vida? … En els llocs a estic?
Tot el que fem com a cristians hauria de conduir-nos a complir amb la gran comissió… entre les persones trencades, angoixades, entre els que viuen a les fosques… però també a les persones amb les que convivim al barri, l’escala, amb els col·legues, subordinats, amb els nostres “models”, persones que admirem, amb tothom que s’apropa a l’església, però sobretot a les nostres llars… fills, nets, parelles, grans…
Molts cristians viuen lluny de la gran comissió, de l’encàrrec de fer deixebles. Es viu amb normalitat la “la gran omissió” com si fos un elefant a la sala, que tothom veu, però del que ningú en parla!!
Necessitem il·lusionar-nos amb el missatge de la gràcia! Som salvats per gràcia i això no és mèrit nostre és do de Déu!!! I amb la idea de donar-la a conèixer.
Conclusió
el càntic de Zacaries el pare de Joan, ja té clar per on anirà la identitat, valor i propòsit de la vida del seu fill, Joan.
Joan el Baptista s’havia fet conscient de la seva missió al món.. sap que és una veu, un missatger! De l’amor de Déu que envia a Jesús com a font de perdó guia per trobar la pau!!, un missatger de la salvació!!!
Com podem preparar el camí del Senyor perquè Jesús arribi a la gent i perquè les persones puguin acollir el seu amor transformador i formar part de la missió que ens va encarregar?
I prepara: aplana, endreça, allisa perquè tothom vegi nítidament la salvació (Isaïes 40:4)
Què faràs amb la teva veu, un cop saps que tens la paraula de Déu al teu abast, la bona nova de Jesús i l’encàrrec de fer deixebles? Què faràs amb els teus dons, que faràs per fer deixebles?