EEBR Sabadell, 16/02/2024
“No sufoqueu l’esperit ni menyspreeu els dons de profecia”. (1 Tessalonicencs 5:19-20 BCI)
La força dels incendis forestals és enorme (el darrer i més important, a Los Angeles).
Quants hem participat mai en pagar un incendi? Jo en tres ocasions.
A quants ens agrada gaudir d’una llar de foc? Amb bones flames que duren i duren…
- L’avivament del foc de l’Esperit manté sana la vida de l’església
Una frase de Joan el baptista, de Jesús, de Pere: “batejats amb l’Esperit Sant i amb foc”, el que ens porta a ser diferents, a aportar coses diferents (els “fruits” de l’Esperit), a apropar Déu a les persones que ens envolten (com la reacció dels oients a la primera Pentecosta).
La promesa de l’Esperit que fa Jesús als seus, el “paraklètos”, un altre paràclit: qui ha estat cridat per a auxiliar, acompanyar i ajudar, però també a aconsellar i consolar, i per a intercedir… per sempre (Considerem Joan 14:16-26).
Les persones som especialistes en posar-li-ho difícil a Déu… sufocant l’Esperit. Deixem que Déu treballi les nostres vides a través del seu Esperit Sant… buscant refugi a l’església, zona ideal per créixer junts.
Accions i omissions per a apagar l’Esperit: tenen a veure amb posar Déu el primer, o el segon… o l’últim!
Quines conseqüències pot tenir sufocar l’Esperit? Refredament espiritual, entorpir el nostre creixement, pèrdua de sensibilitat sobre el que ens convé o no com a fills de Déu, com a església, dins i fora.
- El profetitzar és una activitat bàsica per ser forts com església i ser llum al món
“No alejéis al Espíritu Santo. Y si él os da la capacidad de profetizar, no la despreciéis”. (TLA)
Els dons espirituals es distribueixen per l’Esperit en benefici de l’església, i descuidar-los o menysprear-los és com sufocar o extingir el foc, la força, la passió de l’Esperit.
Un dels dons espirituals és el de profetitzar (1 Corintis 12:7-11), donat per l’Esperit a qui, i com ell vol.
No es tracta tant de prediccions del futur (Jonàs) com de parlar sota la inspiració de Déu
Els profetes només parlen del que passa al seu temps, al seu entorn, i identifiquen les necessitats de comprensió de la paraula de Déu, i de la necessitat que es posi en pràctica la voluntat de Déu.
Falsos profetes hi va haver al temps bíblic i en l’actualitat. El “Déu m’ha dit” no és garantia que Déu ho hagi dit. Ho veurem el diumenge vinent quan parlem de discerniment.
Pau (1 Corintis 14:1-3) emfatitza la profecia com a do especialment útil per l’església: “Anheleu els dons de l’Esperit, sobretot el de profecia. El qui té el do de profecia parla als homes: edifica, exhorta, anima”.
Profetitzar és tractar d’obrir els ulls a la paraula de Déu, a la voluntat de Déu, a la gent del nostre temps.
Persones valentes, apassionades per l’evangeli, amb vocació de fer avançar el Regne de Déu: profetes.
Conclusió: Demanem a Déu força per no sufocar el seu Esperit, i humilitat per obrir els ulls a la seva paraula, a la seva voluntat compartida pels profetes a l’església del nostre temps.