(Lluc 19:41-44)
Normalment el focus del diumenge de rams està posat als rams, però avui, en aquesta reflexió, volia posar el focus als pensaments en veu alta de Jesús davant la ciutat de Jerusalem en aquell dia.
Jesús va iniciar aquell diumenge un viatge cap a Jerusalem, cap a l’inici d’aquella setmana que canviaria el signe de la història humana. Avui us convido a iniciar un viatge cap al pensament de Jesús, que no és un altre que el pensament de Déu.
Llegim el text de l’evangeli de Lluc que recull una reacció emocional única quan Jesús veu i considera aquella ciutat mil·lenària:
“Quan Jesús va arribar prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella i digué:
—Tant de bo que també tu haguessis reconegut en el dia d’avui allò que et donaria la pau! Però ara els teus ulls són incapaços de veure-ho! Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t’encerclaran i t’atacaran per tots costats. Et rebatran per terra, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el moment en què Déu et visitava.”
Què va fer plorar Jesús? A la vista de la ciutat, les seves muralles de 45 metres, les persones entrant i sortint, Jesús veu el futur i arrenca a plorar. El nom de la ciutat, traduït al català seria “herència pacífica” (Yerushalayim). D’aquella ciutat, el Rei David havia dit “El Senyor, Déu d’Israel, ha concedit el repòs al seu poble i habita a Jerusalem per sempre” (1 Cròniques 23:25). Veu l’herència pacífica, la casa del seu Pare arrassada… i plora. Igual com nosaltres quan ens arriben noticies de destruccions sobtades, atemptats, catàstrofes… se’ns remou el cor i les entranyes. No ho podem evitar, ens hi associem i plorem.
Jerusalem seria destruïda l’any 70 per Titus, fill de l’emperador romà Vespasià, fart de les revoltes dels jueus que haurien començat 4 anys abans. Res no quedaria de la ciutat santa ni del seu temple, i el poble jueu seria massacrat, esclavitzat o arruïnat. Jesús veu anticipadament aquestes imatges i es commou, i diu: “Si haguessis reconegut allò que et donaria la pau!”.
Quan costa a moltes persones anticipar la seva ruïna! Ens creiem amos i senyors de la nostra vida, de les nostres propietats, del nostre futur… però com aquells pels quals plorà Jesús, els nostres ulls son incapaços de veure-ho.
Jesús plora pels seus conciutadans, molts dels quals cridaran “crucifica’l” uns dies després, incapaços de veure el que els portaria pau a la vida… tot i que molts, després veurien amb ulls renovats a Jesús com el Rei de Reis i Senyor de Senyors. Fins i tot els més recalcitrants i perseguidors dels cristians, com l’apòstol Pau.
Hi ha tres qüestions que el dia d’avui podem extrapolar a les ciutats d’avui i les persones d’avui considerant aquest passatge de l’evangeli:
- La incapacitat de reconèixer què ens donaria la pau
Vivim moments de preparació per a la guerra, com si això fos garantia de pau. Encara fem nostra la dita romana “si vis pacem para bellum”.
Shalom significa, a més de pau, plenitud, benestar, salut, prosperitat, harmonia, pau interior, calma i tranquil·litat, entre d’altres. Es una condició positiva de complet benestar físic, mental, emocional i espiritual. Què ens ho pot donar? O més bé: qui ens ho pot donar?
Què ens incapacita per reconèixer què ens donaria la pau? La nostra supèrbia, la manca d’humilitat davant Déu.
Un dels títols profètics de Jesús és “Príncep de pau”, d’aquesta pau especial, diferent de la que dona el món. Seran els nostres conciutadans capaços de reconèixer Jesús?
- La incapacitat d’obrir els ulls al futur per evitar la catàstrofe
Estem habituats a contractar assegurances per a cobrir totes les eventualitats possibles, però ni les grans asseguradores poden sobreviure a les catàstrofes… ni sempre podem ser compensats de tot el que crèiem assegurat. La lletra petita de les pòlisses, com la lletra petita de la vida.
Tenim exemples recents de governants que generen situacions catastròfiques, però el text potser ens parla d’obrir els ulls a Déu. Com llegim a Isaïes 55:8, el nostres pensaments no son com els de Déu, i els nostres camins no son com els seus.
Devem concentrar-nos en tot allò que és autèntic, respectable, pur, amable, lloable… i el Déu de la pau serà amb nosaltres (Filipencs 4:8-9).
La lectura de la Paraula de Déu, guiada per l’Esperit ens guia a comprendre com hem de viure per a evitar les catàstrofes de les nostres vides i ser d’ajut per alleugerir les catàstrofes dels altres, de les nostres ciutats… dels qui es deixin aconsellar per l’Esperit de Déu, per les paraules de Jesús, per l’evangeli, la bona nova de salvació.
- La incapacitat de reconèixer el moment de la visita de Déu en Jesús
La visitació de Déu és un tema central a la Bíblia, des de Gènesi a Apocalipsi, manifestat a diferents persones, pobles i moments de la història.
Déu, havent parlat a l’antiguitat pels profetes (Hebreus 1), es va manifestar en Jesucrist, visitant el seu poble, necessitat de manifestacions de Déu. Quatre-cents anys de silenci, i de sobte una gran visita: Jesús.
La carta de presentació de Jesús als deixebles de Joan el Baptista (Lluc 7:22): els cecs veuen, els coixos caminen, els sords senten i als pobres és anunciada la bona notícia.
La visita de Jesús a Apocalipsi 3:20, on llegim “Jo sóc a la porta i truco”, és la visita de Jesús en situacions molt diverses. L’encontre amb Jesús ens pot canviar la vida. De fet, a molts de nosaltres que li vàrem obrir la porta, ens va canviar la vida.
Jesús ens visita, truca a la nostra porta, però tindrem prou sensibilitat per sentir la trucada?
Conclusió: La Setmana Santa comença amb la festa del diumenge de rams, però és un temps de reflexió per a rebre amb goig i lucidesa la salvació del ressuscitat.
Pensem com podem reduir, o ajudar a reduir les incapacitats que hem considerat avui:
- La incapacitat de reconèixer què ens donaria la pau
- La incapacitat d’obrir els ulls al futur per evitar la catàstrofe
- La incapacitat de reconèixer el moment de la visita de Déu en Jesús
Una darrera pregunta: plorem nosaltres per la nostra ciutat avui com Jesús va plorar per la seva fa 2.000 anys? Ens commou tot el que veiem i sentim com per entrar a la ciutat, tal com va fer Jesús després de plorar per ella?
Commemorem l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, aprofitem per explicar l’interès de Jesús en totes les persones i la seva vida en relació amb Déu.
Rubén Simarro, 13 d’abril de 2025