1 Tessalonicencs 5:14
14 Us hi encoratgem, germans: amonesteu els desvagats, animeu els temorencs, feu-vos càrrec dels febles, tingueu paciència amb tots.
Introducció
La setmana passada vam veure la primera parada del full de ruta de la comunitat cristiana: reconèixer el lideratge, aquells que treballen esforçadament, que tenen càrrecs o no però que fan una funció que necessitem per construir el Shalom, la pau!
Vull que vegem el vídeo que no vam poder veure la setmana passada i que il·lustra com som d’importants remant a la barca que anem, però també i fins i tot, quan tenim el rem trencat.
A la comunitat Cristiana no sobra ningú, acollim i respectem a tothom, però també ens responsabilitzem de les necessitats. No podem tancar els ulls.
La força d’una cadena és la de la seva baula /anella més feble.
Lectura: 1 Tes 5:14
La comunitat cristiana és animada a enfortir la seva fraternitat atenent particularment a la diversitat emocional sostingudament.
- Una comunitat fraterna! Mira i s’ocupa
L’apòstol i els que han treballat a Tessalònica, Timoteu, Siles, són referents per l’església. Aquest lideren en la distància i animen a la comunitat a construir pau, alimentant la germanor, la fraternitat. Encoratjar al germà, servir és fer germanor.
El lideratge es preocupa per enfortir el grup /fer equips, generar processos és molt important. L’església, el cos de Crist és la comunitat, amb tots i cadascú dels seus membres. Per tant, s’han d’ocupar dels que tiren fort i de les baules més febles.
- Atenent la diversitat emocional.
El text ens parla de 3 tipus de necessitat “emocional” i el que cal fer per “recuperar-los”. Es una petita mostra que apunta a mirar cas per cas i veure que necessitat té el gamà.
- Desvagats: desocupats, ociosos, indisciplinats, insubordinats… paraula amb la qual es descriu als desertors (els que abandonen la disciplina) de l’exèrcit. Poder són els que han deixat de treballar a la comunitat de Tessalònica, els que ja no estan implicats en l’obra de l’església… Necessiten: Amonestació, exhortació, consell, sintonitzar els seus principis amb la seva manera de viure. Avui hi ha gent que es desapunta perquè no vol atendre a l’exigència… al desgast… el compromís va acompanyat del seguiment a Jesús. Aquell que abandona una disciplina és perquè ja no li troba sentit, coherència o interès. Hem d’ajudar a reenfocar la vida… no podem viure entre 2 mons… és infeliç.
- Temorencs. De poc esperit, desanimats, porucs, covards, tímids. Com tothom que és atemorit la conseqüència és l’immobilisme, l’autodecepció i l’assumpció d’una vida que s’autodescompta i conclou.. és el que hi ha. Aquests necessiten ànim consol. La paraula grega que es tradueix (paramudseoamai) es tradueix literalment com “relacionar-se a prop”. Necessiten una transferència de l’ànim del germà. Es refaran per capil·laritat i podran vèncer la por fent créixer la fe, la confiança en el Senyor i al costat del germà.
- Febles, són el 3r grup els desproveïts de força, fràgils, malalts, feble físic i moralment. No ens diu els motius. Pot ser la culpa, la tristor, el desamor que emmalalteix el cos, que buida les nostres bateries. No estan així perquè volen, tot i que alguna cosa poden fer… no tenen, tampoc, la força per encarregar-se de la seva necessitat…. Necessiten la força del germà. “Feu-vos càrrec”: sostingueu-vos (antejomai: fermament adherits). La inestabilitat del terreny necessita murs de contenció, el ciment barrejat amb pedra és més fort, el fang i el foc el fan resistent. El caliu de la comunitat escalfa el cor i enforteix el cos.
Si el desvagat/desertor li cal bon consell per la pèrdua de sentit, si al temorenc li cal fe per fer el que sent al feble li manca energia, l’alè del germà però també la salut d’acceptar les limitacions.
La comunitat de fe, la fraternitat cristiana, mirar al germà no per la mancança, la molèstia, sinó per la necessitat i pel que pot arribar a ser, parla de la capacitat terapèutica que té la fe.
- Tingueu paciència amb tots.
Després de mencionar als desmotivats/desertors, temorencs i febles
Paciència: tenir esperit llarg (makrodsumeo), llonganimitat .
La diversitat emocional és molt més ampla: tenim rivalitats, enveges, narcisisme, angoixa, sobre pensament…
Paciència amb mi mateix. Les diferents necessitats de l’ànima les podem experimentar en la nostra “evolutiva” com a persones: Els nens, joves, en parella, pares, avis, en el declivi: confiats/temorencs; enèrgics / febles o implicats / dimitits… “Accepteu les estacions dels vostres cors, així com les estacions que passen sobre els vostres camps” anònim.
Paciència amb el germà. Cadascú té el seu ritme, procés i lluites. Necessitem empatia.
Els que són ajudats poden fer responsables del seu als altres o als que els ajuden…
La dinàmica comunitària no és perfecta, però es tracta de fer-nos bé… amb paciència i amb tothom.
Un projecte comunitari ens situa junts durant molts anys, els uns amb els altres, si la mirada és egòlatra et sobraran motius per la queixa, si la mirada és generosa et sobraran motius per servir. La convocatòria de Jesús al seguiment, a l’amor i servei fratern, cal que ens faci voler generar felicitat que no pas buscar-la.
Conclusió.
No ens cansem… servim amb el que tenim i en el poder de Déu, alimentem el sentit (esperança) que ens mantindrà ben ocupats, alimentem la fe que enes allunya de la por i ens dona ales, acceptem la força que tenim i comptem amb la del germà. Sempre hi ha més necessitats que recursos.
Siguem pacients amb tothom. Descansem en el Pare
Repte de la setmana: Busca l’oportunitat de donar un bon consell a algú que s’hagi “desapuntat”, de consolar al desanimat o de sostenir al feble. Pacientment, si cal, una vegada més.
Resposta a la Paraula: Déu ha pactat amb els homes, s’ha compromès amb el poble i vol recuperar al món! El sant sopar és el record del nou pacte!!! La força ha pactat amb la feblesa, siguem força de Déu per la feblesa del món!