Jo soc el Pa de Vida Joan 6:30-40
Quin és el teu pa preferit? Pages, baguet, viena, bao, torta sense llevat…
El pa ha passat de ser un bàsic a la dieta que es feia a les cases, a ser un producte gourmet amb multitud de varietats. ….
Avui vull compartir que Jesús és essencial per la vida, un regal del cel.
No es pot parlar del Pa, que és Jesús, sense parlar absolutament de tot el capítol 6. 71 versets.
El teòleg del segle passat Albert Malcolm Farrer, anglicà. Considera que tot el capítol és una homilia sobre quin és el veritable pa del cel, i això per respondre a l’expectativa que va teixir la tradició jueva (Baruc i alguns Midrash) de que el poble de Déu tornarà a menjar el pa dolç del cel, A la fi dels temps Déu proveiria d’un manà encara millor.
Les persones avui no estem tan lluny d’aquesta expectativa… Esperem un manà més dolç…
Déu ens dona un sotre, vestit, una provisió suficient, , una feina… però esperem un manà més dolç
Déu ens dona un cos funcional, amb limitacions, salut i bellesa… però volem…
Déu ens dona una vida plena, una família, amb persones, i la benedicció de fer-nos grans … però …
En la persecució dels nostres desitjos, tractant de satisfer les nostres necessitats ens apareixen els nous “messies”: longevitat, bellesa, salut, poder físic, dietes miraculoses, riquesa, millors coses ( cotxes, cases…) la persecució del plaer, més i variat plaer, noves experiències que ens faci segregar dopamina, l’hormona del plaer.
Pensem qui ens dongui tot això ens està donant la vida, ens està donant el pa que volem, el nostre desitjat manà més dolç.
El primer que ens explica el capitol 6 de Joan és que …
Jesús pot alimentar el cos. 6:1-26
Jn 6 comença amb l’alimentació de la multitud de manera miraculosa i a partir del poc menjar que tenia el jove que porta Andreu. Davant d’aquests fets, volen fer rei a Jesús, el veuen com el Messies, algú capaç d’alliberar a Israel de l’opressió romana (o com a mínim intentar-ho, perquè la pressió popular ni sempre està profundament fonamentada ni tampoc fa una anàlisi de riscos… ets tu el nostre rei… et seguim. Fets 5:35ss parla de Teudes i Judes el Galileu que van generar un moviment messiànic que va mobilitzar centenars de persones… i van morir)
Sorprèn d’aquesta historia que no hi hagin paraules o gestos transcendentals o extraordinaris. L’alimentació miraculosa de la multitud comença amb l’empatia amb la necessitat, segueix amb l’apreci d’allò petit (menysprear el “poc” menjar del jove, clarament insuficient i l’agraïment (v. 11 i 23)… el miracle, és per alimentar a les persones, per omplir les seves necessitats i ho fa de sobres (12 cistelles)
L’alimentació de la multitud, és amb un menú humil, pa i peix, la dieta del caminant, si el pa és d’ordi (cebada) és dels més pobres que no podien comprar blat. De manera extraordinària algú satisfà les nostres necessitats… seguim-lo…. fem-lo rei. Aquí està la asintonia de les persones amb Déu i Jesús marxa.
Jesús marxa sol a la muntanya.
Els deixebles marxen en barca i tenen l’experiència de la tempesta (prova de fe pels deixebles i lliçó). Jesús a més d’esvair la fam, esvaeix la por i per això el volen fer pujar a la barca. Ens apropiem de Jesús: patró de la barca.. rei… però Jesús s’escapa…
La gentada va a Cafarnaüm (Kfer Nahum / llar de Nahum)
Jesús va a Cafarnaum parla a una sinagoga, (v.59) … Jesús fa fets miraculosos, senyals (multiplicació del menjar, camina sobre l’aigua.. senyals que li donen autoritat) però també parla, amb els deixebles, amb la gent i ara a una sinagoga amb els jueus convençuts…
v.26 Jesús prengué la paraula i els digué:
–Us ho ben asseguro: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. 27 Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l’home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha acreditat amb el seu segell.
Jesús ens pot omplir la panxa… però això no és tot. Hi ha senyals que han presenciat, però això no es tot, Creieu en mi
–Com hem d’actuar per a fer les obres de Déu?
29 Jesús els respongué:
–L’obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat.
Jesús és el pa que dona vida eterna. 6:30 ss
Joan 6:30 a 40
30 Li replicaren:
–I tu, quin senyal prodigiós realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? 31 Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: Els donà pa del cel per aliment.
32 Llavors Jesús els respongué:
–Us ho ben asseguro: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l’autèntic pa del cel. 33 El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món.
34 Ells li demanen:
–Senyor, dóna’ns sempre pa d’aquest.
35 Jesús els diu:
–Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set. 36 Però ja us ho he dit: vosaltres m’heu vist i encara no creieu. 37 Tots els qui el meu Pare em dóna vindran a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi, 38 perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat. 39 I la voluntat del qui m’ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d’allò que ell m’ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia. 40 Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tots els qui veuen el Fill i creuen en ell tinguin vida eterna. I jo els ressuscitaré el darrer dia.
Davant del repte de creure en tu… Demanen una prova: donan’ns una prova, dona’ns el manà més dolç (v30)
Jesús es el millor pa del cel.. pa de vida eterna, qui creu ressuscitarà.
v.32 La iniciativa és de Déu. Envia a Jesús. “és el meu Pare qui us dona l’autèntic pa del cel”
v.33 El pa és ofert a tothom. És pel mon, no només pel poble.
v.35 Jesús és el pa de vida vingut del cel. Anar a ell, és creure en ell. NO és per herència. La persona té de fer una elecció.
v.37-40 “Tots els qui el meu Pare em dona vindran a mi.” Els que van a / creuen en Jesús, tenen vida eterna i resurrecció, El pa del cel no es fa malbé, no caduca com li pasava al manà (v.27). La vida eterna, la vida de Déu en nosaltres és una seguretat perque descansa en l’elecció que Déu fa de nosaltres i no de les nostres obres. Aquesta seguretat es posada a prova en els infortunis i dificultats de la vida, en la malaltia i el patiment arribant fins i tot a la mort. Tot això ens fa dubtar, però l’esperança s’alimenta en la promesa de la resurrecció.
v.40 a 59 amplia l’argumentació del pa de vida i el fet de participar d’ell menjant la carn i la sang en al·lusió al sant sopar…
Jesús va vèncer a la mort passant per ella, el deixeble igual que la llavor té de morir per viure i això és decepcionant pels “consumidors de Jesús”.
Jesús és el pa que no deixa indiferent. Joan 6:60ss
La multitud s’ha reduït, no tothom s’ha embarcat cap a Cafarnaum, no tothom ha entrat a la sinagoga, els jueus murmuraven … 41. Ha dit “jo soc”? no és el fill de Josep?
i fins i tot el deixebles es ressituen i molts deixan de seguir-lo. V 60 i 66
No tothom vol creure en Jesús a la manera de Jesús… No tothom vol menjar el pa del cel… tenen prou amb el seu manà més dolç.
Però el pa que és Jesús “tiene miga”…
v.60 Aquest llenguatge és molt dur
- 62 …Les paraules que jo us he dit son Esperit i son vida. Mirem la carn/cos i fugim de la por/mort, quan hem d’anar a Jesús que és esperit i vida.
- 68, A qui anirem? Al Pa, a la Paraula de vida eterna. A la promesa de la resurrecció.
“No som essers humans vivint una experiència espiritual, som éssers espirituals vivint una experiència humana” Pierre Teilhard de Chardin
Conclusió
EL pa campió del mon té moltes llavors… sempre cal tenir alguna cosa més per triomfar. Més llavors, més temps de fermentació, més puresa genètica en la llavor…
El nostre manà més dolç, allò que pensem que ens farà més feliç, canviar la feina, el veïnatge, la casa o les circumstàncies.
Jesús no vol agradar, afegir atractiu amb altres llavors, es un pa sense additius
Jesús és qui vol viure al moll de l’os de les persones, és la nostra primera necessitat. Jesús és el pa suficient per la vida eterna plena i eterna i ressuscitada. Deixem d’esperar el “nostre manà més dolç” aquell canvi o aditiu que pensem ens farà més feliç!
Qui vols arribar a ser?
Quina església volem arribar a ser?
El nostre producte estrella és el pa. L’església és un forn amb sol tipus de pa.
Menys és més. Starbucks aquest any ha reduït el 30% de productes de la carta per millorar els comptes i perque els clients triguin menys en decidir la comanda.
El pa que ens endinsa de ple a una vida en l’Esperit, integrada amb l’eternitat, una vida segura fora de la por que descansa en el Déu que ens ha escollit. Una vida empàtica, generosa i agraïda que s’impulsa en l’esperança de la resurrecció.