• Pensament

Essència de bondat als seus ulls

No t’ha passat mai que quan mires un nadó veus als seus ulls l’expressió de la bondat? Potser no el primer dia o el segon, però si passats uns dies o uns mesos, sents com hi ha una mena de perfecció innocent i bondadosa en aquella personeta petita que ara forma part de la teva vida.

I quan ho descobreixes comences a sentir que és quelcom agradable, no tant aliè a tu, una sensació o estat que a tu també t’agradaria sentir.

I és que amb el pas dels anys perdem la innocència i la bondat més natural, la que tenen els nens i les nenes que encara viuen sense por ni prejudicis, receptors de l’amor i l’escalf dels seus familiars més propers. Com no és pot ser bo en aquestes circumstàncies?

Però com deia tot això ho anem perdent, substituint-ho per un gen més poruc, menys altruista, més condicionat pels prejudicis, menys transparent.

Déu un dia va imaginar a l’ésser humà com allò més bondadós que havia creat. Els havia fet, home i dona, per a que fossin feliços, per a que gaudissin de la bondat de tot. Malauradament, som experts en torçar el bo i esgarrar la felicitat. Així que ens vam  veure abocats al periple de recuperar la bondat.

Jesús ens va mostrar el camí, un camí obert davant nosaltres que ara ningú pot tancar. Per la seva força i per la seva bondat, nosaltres podem donar passes cap a aquella bondat perduda. Potser mai serà perfecta del tot en aquesta vida, però hi avançarem.

Mirant els ulls de l’Aaron avui podreu sentir això de que us parlo. El seu somriure, la seva mirada, expressen aquesta bondat autèntica, no adulterada, ni fingida, ni esgarrada pels cops de la vida. Mirant els seus ulls sentim que la bondat existeix. Ens parlen de que podem recuperar-la i ens fan pensar en Déu. Ell si que és bo, ple de bondat vers nosaltres. Prenguem nota del que aquest petit rostre amable ens vol dir avui.

Pr. Josep Bordera