• Pensament

Ulls amics

Vivim en un segle en que les malalties oculars creixen a un ritme vertiginós en part pels nous estils de vida i de tecnologia. Malgrat això, avui veiem millor que mai per les noves tècniques que solucionen amb èxit i rapidesa malalties que abans eren de més difícil tractament. Però el mal de la vista va més enllà dels mateixos ulls.

Amb freqüència els nostres ulls (amb els que mirem la vida) s’enfosqueixen, la mirada no ens arriba molt més enllà i veiem tot com un tèrbol paisatge on no s’intueix massa bé el camí que hem de seguir. Tant ens pot passar en mig de la dificultat, com en l’atabalat dia a dia.

La mateixa boira en la que entrem es retroalimenta i cada vegada la sensació de desorientació és més greu. En aquest camp és més difícil trobar tècnica o tecnologia que ho solucioni i hem de recórrer a altres ajuts.

És aleshores quan necessitem uns ulls amics, els d’algú que tot ho observa des de fora, que el seu paisatge és diferent, que simplement no participa del nostre dia a dia o fa amb la necessària distància per a esdevenir una opinió autoritzada.

Tanmateix patim als nostres dies de dos malalties greus que xoquen amb la solució  d’aquest mal: la de pensar que tot ho hem de solucionar nosaltres sols i la deixar-nos ensarronar per una mena d’orgull que ens impedeix escoltar i aprendre dels altres.

Si no hi posem remei, el neguit de no veure clarament cada cop es fa més gran. Gràcies a Déu pels ulls dels amics i amigues que ens envolten.

Recordeu “amic hi ha, més unit que un germà” (Pr 18,24).

Pr. Josep Bordera