• Pensament

EL MAR INSPIRADOR

Fa un parell d’anys vaig llegir un llibre “córrer per ser lliure” de la Núria Picas, una noia Manresana amant dels esports de muntanya i de la natura, en aquest llibre biogràfic, la Núria mostra la seva inquietud per la escalada, les carreres de muntanya, la bici, etc. i com va haver de superar un greu accident que va tenir escalant pel Massís de Montserrat. A conseqüència d’aquest accident a on va tenir una ruptura complexa del peu, els metges li van dir que seria impossible que tornés a córrer i que s’hauria d’adaptar a aquesta situació. La noia va deixar les curses a peu i es va centrar en les curses de ciclisme, ho va fer tant bé que va acabar a la selecció espanyola, però no li omplia del tot també va provar la natació, però es sentia lenta. Passats els anys la Núria va provar a córrer una mica a veure que tal responia el peu i per sorpresa d’ella, el peu no es va queixar, així que va seguir entrenant per córrer curses de muntanya de llarga distancia. Ha arribat a ser la millor corredora del mon en dues ocasions i ha guanyat les ultra maratons (curses d’entre 70 i 170 km. amb milers de metres de desnivell positiu) més emblemàtiques del món.

La Núria brilla en el seu llibre i destaca pels seus èxits, però també ens deixa veure una mica les seves frustracions. Quan no podia córrer i va provar la natació, ella va haver de deixar-ho perquè no se li donava bé, se sentia que no era lo seu i fa una reflexió molt maca sobre el mar. La Núria aprecia que el mar atrau a tothom, però no tots ens relacionem de la mateixa manera amb el mar, ens sentim còmodes amb el mar a diferents distancies. Hi ha qui li agrada mirar-lo de lluny, qui vol passejar per la vora i els que necessiten entrar a l’aigua, jugar, nedar o submergir-se. El mar no el vivim tots de la mateixa manera. Em va encantar la idea de la relació a diferents distancies, perquè segons, la teva experiència del mar és mes plena, és a dir, el pots mirar només, el pots mirar i sentir, el pots mirar, sentir i olorar i si vols més el pots tocar i fins i tot tastar, pots escollir com de plena vols que sigui la teva experiència amb el mar. Llavors vaig pensar que amb l’església passa una mica el mateix, es pot gaudir amb un sentit o amb els cinc, serà la nostra elecció, però si la nostra implicació personal és més gran, la nostra experiència de comunitat serà més plena.

Pr. Xavier Guerrero

La canción del mar, ¿termina en la costa o en el corazón de aquellos que la escuchan? (Khalil Gibran)