• Pensament

Algú t’espera a la porta

S’agraeix molt quan arribes a qualsevol lloc i trobes una cara amable que t’espera a la porta. Sobre tot si és el primer cop que hi vas. I no em refereixo a aquells llocs on t’hi trobes algú que pel protocol o perquè és la seva feina, està allà fent de porter. Em refereixo a aquelles persones que pel seu tarannà els surt de natural complir amb aquest rol.

Cada diumenge el Florenci ens esperava a la porta, era la primera paraula amable del diumenge, la primera encaixada de mans, el primer bon dia al arribar a l’església.

Havia trobat en aquest servei un dels seus dons. I semblaria, si no t’ho pares a pensar, que és quelcom de poca importància, però us asseguro que per a molta gent la primera impressió de ben segur marcarà quina idea es faran d’aquest espai i de la seva gent.

Gràcies Florenci pel teu ministeri, la teva constància i el teu carinyo que ens ha servit tants diumenges.

Aquesta setmana el Florenci ha partit amb el Senyor. La majoria d’amics d’aquesta comunitat  l’heu definit com entranyable, afectuós, d’una gran bondat, d’un gran testimoni… i el cert és que ha estat un exemple per a tots nosaltres i la primera cara d’aquesta església. Aquesta setmana ha estat el Senyor qui li ha obert les portes de casa seva amb ell, qui l’esperava a ell amb els braços oberts.

Cada diumenge, quan marxava, quan ja havia acabat el seu servei, em mirava i amb aquell to seriós que en el fons amagava tendresa i estima, em deixava anar un “Oblida’m!” …

I Florenci, amic… no… em temo que no… no t’oblidarem fàcilment, perquè t’has fet un lloc al nostre cor per sempre més. Ara esperem que estiguis feliç a la presència del Senyor i al costat d’aquells que van fer aquest camí abans que tu i que tant t’estimaves.

Amb estima:

Pr. Josep Bordera