• Notícies

Comunitat

Malalts i malaltes:  Ens recordem de pregar pels germans i germanes que estan malalts o que no poden estar avui amb nosaltres per diverses causes: Continuem pregant pel Florenci. Preguem també per la gent gran que ja no venen sovint però que formen part de nosaltres. Transmeten els seus records la Isabel Escuain i la Maria Sabat.


Aniversaris:  

50 anys sense MLK:  El passat 4 d’abril va ferà 50 anys que van assassinar al pastor i activista Martin Luter King.

Avui diumenge 22 d’abril hem fet un culte especial recordant la seva figura.

Per a l’ocasió ens ha acompanyt el pastor Nelson Araujo.

Culte de pregària: Els dijous a les 20 h  tenim els cultes de pregària. Esteu tots i totes convidats a participar aquest any, i sigui que pugueu venir o no, tenir present la pregària comunitària.

Ofrenes: Us recordem que aquest any anem per sota en el pressupost que ens vàrem marcar a primers d’any. Us encoratgem a no perdre el nostre compromís en aquest aspecte i us animem (als que vulgueu) a fer les vostres aportacions pel banc, cosa que facilita la gestió dels comptes. El numero de compte de l’església és el

ES50 0081 0900 8800 0119 1722

Sant Jordi: Per tercer any fem el concurs narratiu de Sant Jordi amb una vetllada en comú a la que han estat convidades les altres esglésies baptistes de Sabadell.

Ahir  dissabte 21 d’abril, a les 21h hores vàrem celebrar la festa de Sant Jordi i es van entregar els premits del concurs literari.

PREMIS DELS ESCRITS PRESENTATS AL CONCURS NARRATIU de SANT JORDI 2018 a L’ESGLESIA DEL REDEMPTOR

PRIMER PREMI:

=============   El sentit de la vida    ==================================

Tots els dies són iguals. Els carrers de la ciutat plens de trànsit. Hora punta. Nens a l’escola. Cafè per emportar a la porta de Starbucks i cul a la cadira per passar les millors hores del dia davant l’ordinador de la feina.

Tots els dies són iguals també per la Joyce. Però aquell dia no! Aquell dia estava destinat a ser diferent. Desprès de deixar la nena a la llar d’infants havia de passar per l’hospital. Els neguits i l’angoixa fan que el temps es faci etern a la sala d’espera. És l’hora d’entrar. Té cita amb el neuròleg.

Asseguda a la cadira li passa la vida pels ulls mentre escolta les introduccions del metge. Les proves no han sortit bé. Ella se l’escolta amb calma, però és impossible estar centrada. Les llàgrimes corren ulls avall. El món se li ha vingut a sobre en un instant.

El doctor mira de calmar-la, fent-li veure que no s’acaba pas res. Però ella és prou intel·ligent per saber que no s’acaba, però que en comença una etapa nova, incerta. La vida no serà ja la mateixa. Tot fa pensar que el camí que albira al davant serà un viatge amb més pedres i més ensopecs que els que havia tingut fins ara.

La Joyce surt de la consulta. La mirada perduda. Avui no fan ganes de prendre el cafè de Starbucks. Truca a la feina i aconsegueix el dia lliure. S’asseu en un banc de la gran ciutat. Es mira la gent que passa, aquelles persones pels que aquell sembla ser un dia normal. Sembla que el món discorre sense adonar-se que a ella se li ha trencat el seu; que s’han esmicolat moltes il·lusions i somnis que tenia; que una malaltia com aquella ha obert una escletxa a l’intent de ser feliç per sempre més.

Tots els dies són iguals. Tots volem ser feliços i mirar que el nostre univers es mogui en un cert equilibri. Però ella sap que a partir d’avui, allò s’ha torçat i ha agafat una drecera per camins de boira.

Desprès de caminar perduda per la ciutat durant un parell d’hores, es mira el mòbil. És l’hora de sortir d’escola. Arriba a les portes de la llar. La petita Mia l’espera. Els ulls de la nena s’omplen d’alegria quan veu la Joyce, aliena a qualsevol ferida que el món extern pugui provocar. L’univers de la Mia és perfecte. A la Joyce se li omplen de nou els ulls de llàgrimes, però aquelles ja no són pel diagnòstic del matí. Ara corren pels seus ulls les llàgrimes del sentit de la vida. Ha recuperat l’alè i les forces en veure la seva petita.

Tots els dies semblen iguals, però en aquest dia gris, la Joyce ha pogut redreçar de nou el rumb de la felicitat.

Fdo: Julia

SEGON PREMI:

=================  ELS MOMENTS COMPARTITS  ===================

A la feina, un dia més, la Mary esperava amb candeletes l’hora d’esmorzar. Era un moment molt especial, la taula estava plena de diferents tipus de te i de tota varietat de pa. N’hi havia de quinoa, de sègol, d’espelta,d’avena… “tot molt natural”.

Les companyes s’hi aproximaven a dos quarts de deu, mentre esmorzaven petaven la xerrada, divagaven per converses sempre amb temes positius. Enmig de cada un d’ells, s’escapava una experiència de vida, el dia a dia es tornava millor amb cada una de les respostes.

La Nora ens parlava de la seva filla, la Luci explicava com relaxar-nos i mantenir una vida més tranquil·la, la Rosa donava la veu de l’experiència i la Mary observava. En el seu interior sentia què és compartir, sentir l’escalfor i la proximitat de qui l’envoltava, i això l’ajudava a entendre i a trobar l’essència de les coses.

D’aquest moment tan especial, en treia una lliçó; compartir, dialogar, riure i plorar amb els altres és la millor manera de donar un vertader sentit a la vida.

I que n’és de fàcil. Perquè la bellesa també està en les coses senzilles… només hem de trobar temps per escoltar els altres.

Aleixen

TERCER PREMI

============= CRISTO   ====================================

CRISTO

El sentido de la vida no consiste en vivir desenfrenadamente sin importar las consecuencias de tus actos, siguiendo las normas impuestas por una sociedad frívola y dura que solo busca la obtención del placer sin medida, y el aumento del poder adquisitivo para gastar en productos que realmente no necesitamos, sino que intentan llenar el vacío que se siente dentro al no tener un motivo al que dedicar tu esfuerzo durante tu estancia en este mundo.

Tampoco es intentar llenar tu vida con amistades falsas, y rodearte de personas que realmente solo tienen intereses. He comprendido que no tiene sentido buscar oro entre las piedras, y que esa es una manera vana de vivir, que solo trae dolor y decepciones. Todos los humanos somos pecadores con tendencia al egocentrismo y al egoísmo, estamos rotos y cometemos errores sin parar.

Desde mi punto de vista, lo que realmente da sentido a esta existencia humana temporal y finita es pasar tiempo con mi Creador, y compartir las buenas nuevas de que, hace tiempo, más de dos mil años incluso, una persona llamada Jesús lo dio todo por mí, por puro amor desinteresado y inmenso. Y que dia a dia siento dentro de mi ser como él sigue luchando por mi, por mis dificultades, contra todo lo que dañe a esa personita indefensa y ingenua que soy yo, que a pesar de no merecer nada, lo recibió todo. Eso rompe con todo lo que se supone que tenía que ser, y cambia el curso de los acontecimientos, a una perspectiva donde no me siento endeudada por que alguien pagara mi culpa, sino agradecida y decidida a defenderle con uñas y dientes si hace falta, y amarle hasta el fin de mis días.

Esa es mi razón de ser, y en mis diecisiete años de vida no he encontrado nada que pueda reemplazar el sitio ocupado por Dios, ya que me ha demostrado demasiadas veces que valgo la pena y que tengo valor, cuando todo a mi alrededor, incluso mis propios pensamientos, gritaban lo contrario.

Que cuando me caigo, me levanta.

Que cubre mis innumerables fallos con su amor, y me ofrece refugio cuando las cosas se ponen feas.

Que me rodea de otros individuos, que como yo, a veces se equivocan, pero están dispuestos a mejorar las cosas, y nos convierte en algo parecido a un cuerpo formado por un montón de miembros que se apoyan unos a otros, y se cuidan mutuamente como una gran familia.

Que me brinda nuevas oportunidades de explotar todos los dones que me ha dado, y de ayudar a los que aún no le han conocido.

Que me ha dado un manual que puedo consultar siempre que quiera, con instrucciones claras, de cómo vivir una vida mejor, y cómo actuar delante de los obstáculos.

Ese es el sentido que yo he decidido darle a mi vida, y no me arrepiento de ello. Porque no hay mejor motivo por el que vivir que Cristo; y como escribió una vez un hombre: si vivimos, vivimos por Cristo, y si morimos, morimos por él.

Melibea

ACCÈSIT

========== EL MILLOR ESTA PER ARRIBAR  ================

El millor està per arribar

Un lluminós mes de juny, vaig obrir els ulls a aquest món, jo no ho vaig demanar, però la vida m’hi va portar…..vaig aprendre a caminar, a parlar i a somriure , i també al créixer en tots els sentits ho feia també en l’espiritual. Mentre anava creixent, també creixia espiritualment i al fer-ho d’aquesta manera no em qüestionava mai quin sentit tenia el viure en un món ple d’entrebancs i d’ injusticia .

Vaig créixer feliç i per a mi en aquells moments la vida tenia tot el sentit que necessitava.

Han passat els anys, i no tot ha estat tan ideal com hauria desitjat, però continuo pensant que el sentit de la meva vida és el mateix, gaudir dels bons moments que ens regala el nostre Pare celestial (la majoria sense mereixe-ho.)

Tots tenim una vida per viure-la i ho podem fer com vulguem, som lliures, però si t’apartes del camí o del “sentit”, aleshores és quan venen a nosaltres les preguntes i els  per que ?  durant la vida tenim moments bons i moments dolents jo i qualsevol de vosaltres com segur heu experimentat.

Em de saber que la vida ens porta cap a un final, final molt poc tractat a la nostra cultura crec jo, doncs hauríem de poder parlar-ne, preparar-nos i no defugir-la, perquè em de ser conscients que la vida comença i acaba, aquest és el seu sentit.

Ara ja han passat molts anys des d’aquell dia que vaig obrir els ulls, ulls innocents d’infant els quals mai més tornen i he vist com la vida a vegades és incomprensible, però,  puc dir amb certesa que el sentit de viure és arribar a la mort, si si sense por “la mort”,  però arribar contenta i tranquil-la,  sabent que “el millor està per arribar.

Carla


Serveis:

Avui diumenge 22 de Abril de 2018

Presideix:  Pr. Josep Bordera

Reflexió:    Pr. Nelson Araujo

Escola Dominical:   Diumenge 11 h

Culte:   Diumenge 12 h

Assaig de la Coral:   Dimecres a les  20:30 h

Culte de pregària:    Dijous 20 h

CALENDARI ACTIVITATS PREVISTES  2018

27 DE MAIG                   DIA DE LA FAMÍLIA
10 DE JUNY                   CONCERT D’ESTIU DE LA CORAL / DIA DE LA MÚSICA
17 DE JUNY                    CLOENDA DE L’ESCOLA DOMINICAL
23 DE JUNY                   REVETLLA DE SANT JOAN
16  DE SETEMBRE       INICI ESCOLA DOMINICAL
7 D’OCTUBRE                DIA DE LA GENT GRAN
28 D’OCTUBRE             DIA DE LA REFORMA
18 DE NOVEMBRE       DIA DE LA MÚSICA (Si finalment no es fa al juny).
25 DE NOVEMBRE       DIA DE L’AGRAÏMENT i CALÇOTADA A LA FIGUERA
2 DE DESEMBRE           CULTE ESPECIAL JOVES DE 1er Diu.    D’ADVENT
16 DE DESEMBRE         CONCERT DE LA CORAL
23 DE DESEMBRE         FESTA DE L’ESCOLA DOMINICAL  I DINAR DE NADAL
25 DE DESEMBRE         CULTE ESPECIAL DE NADAL
NOTA: Està pendent sondejar la possibilitat de fer un recés o excursió a la primavera i ubicar
algun taller en dissabte amb conferenciants convidats.