LA PAU COM A MISSIÓ (Romans 12 :14-18)

La cinquena entrega de la sèrie “Vida Nova” porta per títol “La pau com a missió”… impossible? Amb 59 estats amb conflictes armats, involucrant a un total de 78 països participant en aquests conflictes. La indústria de la guerra i de la violència està bastant més desenvolupada, i disposa de més recursos, que la “indústria de la pau”, a la que som cridats a invertir els cristians.

No sabia que existeix un indicador del nivell de pau a cada país, el “Global Peace Index”, basat en 23 criteris, que inclouen detalls sobre l’estat dels conflictes armats interns i internacionals, sobre el nivell d’inseguretat (homicidis, protestes violentes, terrorisme), y sobre el nivell de militarització de cada país, que s’actualitza cada any per l’Institute of Economics and Peace, basat a Sidney, Austràlia. Del rànking d’estats amb més nivell de pau al 2025, Espanya és al lloc 25 dels 163 països de l’estudi. El primer, o més pacífic, és Islàndia; l’últim, o el menys pacífic, al lloc 163, és Rússia; Israel ocupa el lloc 155 y els EUA el lloc 128. Aquests estudis que es fan cada any des de 2008 mostren un deteriorament creixent en l’índex de pau global al món. Curiosament, els països menys conflictius mantenen el seu nivell de pau, però els països més conflictius cada vegada ho son més: i és que la violència acostuma generar més violència.

La pau és l’estat ideal per l’ànima, per les famílies, per les poblacions… pel món! Però la realitat n’és una altra. Us imagineu per un moment que els 2.500 milions de cristians al món ens prenguéssim en serio la pau com a missió? Aquest és el tema d’avui: si vivim com a seguidors de Jesucrist, el Príncep de Pau, hem d’apostar per la pau, el “shalom (שָׁלוֹם)” de la Bíblia hebrea, la “eiréné (Εἰρήνη)” del Nou Testament.

Anem al text que ens guiarà a la reflexió bíblica d’avui (Romans 12:14-18):

Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. Viviu d’acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom.

Aquest passatge de la Bíblia ens proposa un model de convivència basat en la reconciliació i l’empatia profunda; una ètica transformadora que transcendeix barreres socials i culturals, invitant-nos a la pràctica activa de la pau i la solidaritat allà on siguem.

Vivim en un món marcat per conflictes: guerres entre nacions, divisions familiars, tensions en xarxes socials, i al mig d’aquest panorama l’apòstol Pau llença un desafiament radical: estigueu en pau amb tothom! I no és un cridament a una pau passiva, sinó a una pau activa, una pau que neix del caràcter que ha estat transformat pel Crist.

Estem acostumats darrerament a sentir parlar de plans de pau elaborats per determinades persones, con el pla de pau de 20 punts del president Trump per Gaza, que sembla que pugui obrir nous horitzons a la població palestina i jueva, però avui parlarem del pla de pau ideat per Déu, un pla de 5 punts que trobem en aquest text, comunicat per l’apòstol Pau al capítol 12 de la carta als romans:

1. La pau comença amb una actitud diferent (v. 14): Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu.

L’apòstol no diu “suporteu” els qui us persegueixen, sinó “beneïu”. Però, què et surt de dintre com a persona? Beneir o maleir als qui ens volen mal? La diferència entre el que ens demana el cos i el que ens demana Déu.

Jesús ja havia dit al sermó de la muntanya (Mt 5:44) “pregueu pels qui us persegueixen”… i ell va demostrar que això, aparentment tan contradictori amb la mentalitat humana, era possible, i va prendre la iniciativa a la creu, pregant pels qui el torturaven, beneint-los.

Aquest és el cor de l’evangeli: beneir els qui ens han ferit, ens han rebutjat o ens han criticat… i beneir vol dir parlar be d’ells i desitjar-los el bo i millor de part de Déu. És aquesta la nostra actitud? És això el que tenim al cor, benedicció… o maledicció? A qui necessitem beneir avui, per comptes de maleir?

2. La pau es cultiva amb l’empatia (v. 15): Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren.

Viure en pau implica ser sensibles als altres, fent costat als altres en alegries i tristeses. L’egoisme produeix divisió, mentre que l’empatia genera unitat.

Quan aprenem a entrar en el món de les emocions de l’altre, deixem de veure enemics i comencem a veure persones, com nosaltres, amb les mateixes necessitats de riure i plorar.

L’acompanyament autèntic de persones que no ens estimen obre portes a dimensions desconegudes de concòrdia i pau en les nostres relacions amb ells. Si una persona t’importa compartiràs els seus moments de tristor i de joia com amics.

3. La pau requereix humilitat (v. 16): Viviu d’acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis.

Viure i actuar sense prepotència, fent-nos assequibles als demés obrim la porta a diàlegs de pau.

L’orgull és enemic de la pau: quan pensem que nosaltres sempre tenim raó i l’altre sempre està equivocat, no hi ha espai per a escoltar, cedir, ni reconciliar.

Els mediadors de conflictes -a la família, l’església, la feina, la política- han de ser capaços d’ajudar a trobar les millors solucions, consensuades i satisfactòries per a les parts, i la humilitat obre portes. La humilitat uneix el que l’orgull divideix.

Dues preguntes per valorar el nostre nivell d’humilitat requerida per a facilitar la pau: Estem disposats a demanar perdó encara que creguem que tenim raó nosaltres? Ens envoltem només de gent que pensa com nosaltres?

4. La pau requereix respostes diferents (v.17): No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom.

El cicle viciós de venjança i represàlia és la solució mundana als conflictes. A veure si us identifiqueu amb aquestes frases: i tu més, o ara veuràs, o tu no em coneixes, o qui em busca em troba… Però els fills de Déu estem cridats a respondre al mal amb el bé.

L’apòstol Pau no parla només del que no hem de fer, sinó del que hem de fer proactivament: mireu de fer el be a tothom. Això implica una acció intencional per a sembrar pau als cors i les vides dels altres.

Un altre examen: Com responem quan ens tracten injustament? A la carta als efesis (Ef 4:26-27) l’apòstol Pau ens exhorta a tenir un comportament de fills de Déu: Encara que us irriteu, no pequeu ; que la posta de sol no us trobi encara ressentits: no doneu ocasió al diable.

5. La pau no sempre dependrà de nosaltres (v. 18): Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom.

La pau no sempre serà possible, per què no sempre dependrà de nosaltres. Però el que sí depèn de nosaltres és la nostra disposició a perdonar, reconciliar i estimar.

El món sempre necessitarà pacificadors, no perquè sigui fàcil intentar-ho, sinó perquè és el testimoni més poderós d’un cor transformat, de que estem en una “vida nova”, com estem repassant en aquesta sèrie de sermons. Una vida nova governada per l’Esperit de Déu, on es manifesten els fruits de l’esperit (Ga 5:22): … amor, goig, pau…

Un dels primers ensenyaments de Jesús als seus seguidors van ser les benaurances, i en particular una d’elles és molt clara: Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. Som cridats, com a fills de Déu, a construir espais de pau. A l’entrada d’aquest edifici podeu llegir en una placa que hem volgut fer d’aquest espai un lloc de pau. Generacions de cristians al Redemptor, durant 70 anys ja, creant i mantenint un lloc de pau, on volem que regni el Príncep de Pau, el nostre senyor Jesucrist. Que sigui evident la pau com a reflex radiant del Crist, que arriba a tots els racons, a totes les persones.

El Príncep de Pau va venir al món, va morir, va ressuscitar per que tinguem pau amb Déu, pau amb nosaltres mateixos, i pau amb els demés. Ell ens crida a la reconciliació. No pot haver pau sense reconciliació: amb Déu, amb nosaltres mateixos i amb els demés.

Avui, diumenge, dia del Senyor, del Senyor de la pau, ens acostem a adorar-lo amb conflictes pendents? Recordem les paraules de Jesús a l’evangeli (Mt 5:23-24): Si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. No pot haver adoració a Déu sense pau entre els germans. Necessites fer les paus amb algú avui? Has fet la teva part del camí de la reconciliació? Fins on depengui de tu.

Aquesta és la nostra missió com fills de Déu: promoure la pau al món. Al premi Nobel de la pau de 2025 es presentaven 338 candidatures, i s’ha atorgat finalment a la veneçolana Maria Corina Machado, per la seva contribució a la transició pacífica de la dictadura a la democràcia al seu país. Promoguem la pau en cercles concèntrics, encara que mai ens proposin al premi Nobel de la pau.

Una darrera paraula avui que prové d’un salm del rei David (Salm 34:15): Aparta’t del mal i fes el bé, busca la pau, procura aconseguir-la. I que així sigui amb tots nosaltres, avui i sempre.

Rubén Simarro

Església Baptista “El Redemptor” – Sabadell, a 12 d’octubre de 2025.