Ezequiel 11:14-20
Introducció
Possiblement per començar a parlar del Déu present, cal reconèixer que sovint, Déu ens passa desapercebut… (quan a vida es fàcil i no tenim grans necessitats, l’equilibri fa que no experimentem els límits de la vida. Límits que es presenten en forma de terratrèmols, incendis, guerres, malalties… revessos a la vida que la capgiren… moltes vegades es en situacions així a on ens preguntem per la presencia de Déu. El Llibre d’Ezequiel s’ocupa precisament d’aquestes situacions que acabem de descriure:
La primera deportació babilònica 597:
Rei Jeconies, L’elit del país per escapçar la nació i portar-se el talent.
Entre ells el profeta Ezequiel, 30 anys. Probablement anava per sacerdot. La seva dona moriria a Babilonia.
Ezequiel té ministeri profètic entre els deportats i proclama el penediment necessari del poble i la destrucció de Jerusalem.
Foragitats de la terra santa (els que queden se senten superiors. 11:15)
Allunyats del temple, el cor de l’espiritualitat d’Israel.
Fora de l’abast de la gloria de la presencia de Déu.
Zacaries porta un missatge de penediment i advertint de la destrucció de Jerusalem, cosa que acabaria succeint.
Els exiliats a Babilonia i el propi Ezequiel, experimenten el truncament de de les seves arrels i a l’hora ens mostra, translúcida, una nova manera d’entendre al Déu de la historia. 11:16 “… soc per a ells com un santuari”
El llibre d’Ezequiel parla als que es pregunten si Déu intervé en la historia, parla als que viuen en Crisi i pensen que Déu està lluny del seu patiment. o fins i tot: aquells que havent estat infidels a Déu, es preguntes: la única cosa que hem queda es viure desnonat de Déu?
El llibre d’EZEQUIEL ens recorda com Déu es fa present enmig dels nostres exilis, assenyalaments estigmatitzadors i desesperances. I de com aquesta presencia de Déu és paraula promesa, crida reptadora i transformació renovadora. Al llibre destaca el capítol 37, amb la visió de la vall dels ossos secs que son reviscuts.
M’agradaria llegir el text 11:14-21
14 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
15 –Fill d’home, els habitants de Jerusalem diuen als teus germans, als teus parents i a tot el poble d’Israel: «Vosaltres viviu lluny del Senyor; ens toca a nosaltres de posseir aquest país.» 16 Per tant, digues: «Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: És veritat que jo els he allunyat entre les nacions, els he dispersat pels països; però en els països on resideixen, sóc per a ells com un santuari.»
17 »Per això digues: «Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Us aplegaré d’entre els pobles, us reuniré dels països on heu estat dispersats i us donaré la terra d’Israel. 18 Ells hi entraran i en faran fora tots els ídols detestables i abominables. 19 Jo els donaré un sol cor i els infondré un esperit nou; trauré d’ells aquest cor de pedra i els en donaré un de carn, 20 perquè segueixin els meus preceptes, guardin els meus decrets i els posin en pràctica. Llavors seran el meu poble i jo seré el seu Déu. 21 Però si el seu cor va darrere els ídols detestables i abominables, els faré pagar la seva conducta. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.»
Déu es fa present a les nostres crisis recordant-nos les seves promeses, cridant-nos a mirar-lo només a Ell i renovant-nos en el seu Esperit.
Déu es fa present a les nostres crisis recordant-nos les seves promeses.
Ezequiel comença el llibre amb la visió inèdita de la presencia gloriosa de Déu al cap 1 descrivint als 4 essers vivents sobre un carro amb rodes que fan d’antesala de la il·luminada presencia de Déu, qui parla i encomana al profeta.
Després de 5 anys d’exili… han d’entendre que Déu es fa present als deportats en una terra estrangera, fora de la terra promesa i del temple de Jerusalem “la casa de Déu” Aquesta visió només la veu el profeta i serà el canvi radical per la seva experiència d’exili i crisi.
- 15 els deportats sonestigmatitzatspels seus germans … queden fora de la terra promesa. Però Déu es declara “santuari” del seu poble allà a on es trobi.(v16)
Al v 17 trobem un triple anunci de les promeses de Déu:
Us aplegaré, us reuniré i us donaré la terra d’Israel. La vigència de la promesa donada ales avantpassat omple de il·lusió.. Salm 126 Quan el Senyor renovà la vida de Sió ho creiem un somni….
Sabem que la historia de la salvació està nodrida de promeses, Déu promet … nosaltres creiem? Isaïes 41:10; Josué 1:9; Isaïes 43:2-3; 1 Corintis 3:16; Mateu 28:20; Lluc 12:32
El retorn de Babilonia es va produir, la promesa del Messies el crist en Jesús de Natzaret es va produir, la promesa de l’Esperit es va produir i la promesa de que ens trobarem cara a cara … ens la creiem … el Senyor vindrà i nosaltres anirem a ell.
Vivim en un món que es un mar de dubtes existencials, ètics, filosòfics… per això la presencia de Déu se’ns pot esvair (entre la pols com li passava a Job;: “jo sé que el meu redemptor viu i que a la fi s’alçarà per damunt de la pols”). Cal enfocar-nos bé en el Senyor. Enfoquem bé.
Déu fa present a les nostres crisis cridant-nos a mirar-lo només a Ell
i us donaré la terra d’Israel. 18 Ells hi entraran i en faran fora tots els ídols detestables i abominables.
La crida a trencar amb la idolatria es una constant en l’AT… pq Déu es u. I no té competència. Però nosaltres podem aixecar, fabricar ídols en qualsevol cosa que aporti sentit i benestar a la vida. Els temps de crisis son propensos a fer canvis en l’escala de valors, en les creences.
Al verset 18 Ells hi entraran i en faran fora tots els ídols detestables i abominables.
Idea ampliada al capítol 18: 30 ss »Per tant, poble d’Israel, jo jutjaré a cada un segons la seva conducta. Us ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. Convertiu-vos i aparteu-vos de totes les infidelitats, si no voleu que les vostres culpes us facin caure de nou. 31 Desfeu-vos de totes les vostres infidelitats, renoveu el vostre cor i el vostre esperit. Poble d’Israel, per què hauríeu de morir? 32 A mi no m’agrada la mort de ningú. Convertiu-vos i viviu! Us ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
Ídols, infidelitats… la idolatria es tot allò que aixequem com a condició sinequanon per estar bé!! La presencia de Déu posa de relleu les nostres resistències, el nostres mecanismes de seguretat!!!
Avui i aquí No ens farem una imatge de fusta o tampoc seguirem a persones que pensem tenen poders divins.. però sí que ens sedueixen moltes oportunitats de poder, prestigi o plaers… coses que ens desenfoquen d’estar centrats en Déu.
A Salomó se li recrimina que al final dels seus dies el seu cor va deixar d’estar decantat al Senyor per fer-ho a diferents ídols. 1Reis 11:9-10 El Senyor es va disgustar perquè el cor de Salomó s’havia decantat d’ell, el Déu d’Israel, que se li havia aparegut dues vegades 10 i li havia prohibit expressament de donar culte a altres déus; però ell no va observar el que el Senyor li havia manat.
La presencia de Déu ens pot passar desapercebuda si no ens enfoquem i centrem enfoquem en ell i per això ens deixem transformar pel Senyor-
Déu es fa present a les nostres crisis renovant-nos en el seu Esperit.
19 Jo els donaré un sol cor i els infondré un esperit nou; trauré d’ells aquest cor de pedra i els en donaré un de carn, 20 perquè segueixin els meus preceptes, guardin els meus decrets i els posin en pràctica. Llavors seran el meu poble i jo seré el seu Déu.
Jo els donaré un sol cor i un esperit nou. Les persones volem tenir moltes maneres de sentir i moure’ns… Déu vol posar el seu batec en nosaltres i la novetat del seu Esperit com el motor de la vida…
Ens hem d’obrir al poder transformador de Déu. La vida cristiana no pot viure de rendes, ni de memòria, ni com una herència… La vida cristiana comença amb la irrupció de l’Esperit nou a les nostres vides.
El Déu present ens centra el cor (un cor per Déu / un Déu al cor) i ens renova l’esperit, la vida. Hem de buscar-lo, hem de voler veure i hem d’aprendre a buscar la seva direcció.
Col 1:27 Déu els ha volgut fer conèixer la riquesa i la glòria d’aquest seu designi a favor dels pagans. El designi de Déu és aquest: que Crist, l’esperança de la glòria, estigui en vosaltres.
Els cristians no ens conformem en saber que Déu hi és present enmig dels nostres exilis, que sigui conscient, accessible i ajudador. Aspirem a viure plenament la presencia de Crist el senyor en nosaltres!!!
Llegint, recordant i guardant les seves promeses, la seva paraula.
Decantant el nostre cor a ell, sense conformar-nos amb succedanis i esperances passatgeres.
Aprenent a viure en l’Esperit, en la seva novetat en nosaltres.
Lamentacions 3:25 El Senyor és bo per al qui en ell espera, per als qui el cerquen de cor.
No conformar-nos a viure per inèrcia, sense incomoditats…
Experimentar la presencia de Déu, la presencia de l’Esperit nou promès fa de nosaltres un poble com-promès!
Conclusió.
Jo estic a la porta i truco, si algú m’obre jo entraré en ell i soparé amb ell i ell amb mí…. Ap 3:20
Quan pensis: estic sol, Déu m’ha deixat per la meva infidelitat, Déu no em veu no coneix el que estic passant, Déu em carrega massa…. no pot ser… Estic sol… Recorda: això es mentida…
Déu és present!
Ves a les promeses / escriu una promesa de Déu.. qualsevol del text d’avui…
Enfocat en Déu / Deixa de fer alguna cosa que et distreu de Déu. Identifica-la i deixala.
Cerca viure cada dia sota la direcció de l’Esperit / prega i per cada petició que facis guarda silenci i escolta els teus pensaments i sentiments. Confia que Ell obrirà noves oportunitats en les circumstancies de sempre.