L’art de proposar la Paraula al cor
Mateu 13: 1-8
1 Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. 2 Es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca i s’hi assegué. La gent es quedà vora l’aigua. 3 Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:
—Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. 7 Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.
Introducció
Qué ens mou a evangelitzar? …
Jesús surt de casa, seu al llac, ve la multitud i seu a la barca. Jesús parla a una multitud i explica la paràbola del sembrador… fins al 13:36 quan explica la paràbola del blat i el jull als deixebles, despres d’anar a casa.
Lectura Mateu 13:1-8
La paràbola del sembrador ens explica (Mt 13:18-23) com la llavor, que és la Paraula del Regne cau en diferents terrenys/tipus de cors/persones i circumstàncies:
Arran del camí. Escolta i no compren. Duresa
Terreny rocós Escolta i rep amb alegria Conseqüències: tribulacions i persecucions
Enmig dels cards. Escolta però s’ofega Més arrels: preocupacions i riqueses
Terra bona Escolta i la compren L’única q dona fruit (diferent rendiment)
Il·lustra molt encertadament com posicionem el cor davant de la Paraula de Déu, del Regne i segurament que podem posar noms a cadascun dels tipus de terreny:
Persones que han escoltat la Paraula i ha estat tancats, fins que s’han obert o no.
Persones que s’emocionen amb la paraula, però mantenen una relació superficial i no compensa complicar-se la vida .
Persones que entenen, no han renunciat a l’amor al diner ni a la por i ofeguen la Paraula de Déu en el seus cors.
Finalment la paraula arrelada que transforma, dona fruit és la que es ben acollida.
La Metàfora ens explica les diferents actituds del cor davant de la Paraula i podem pensar que hi ha persones que han sigut diferents terrenys: hi ha cors durs que s’acaben estovant i acullen la Paraula de Jesús.
Però el punt crític, no és com canviar la condició del cor, estovar la terra del camí, no es tracta de treure la roca per guanyar fondària, no és voler obrir els ulls de la gent per q s’alliberin de les preocupacions i ambicions egoistes. No podem escoltar i comprendre la Paraula per ells,
El tema clau , el que ens interpel.la i urgeix d’aquest text és la sembra!!! Això és el que no pot faltar.
La paràbola comença: Un sembrador va sortir a sembrar… i es desplega en l’acció de la sembra…” tot sembrant, una part de les llavors va caure…”
El sembrador, la sortida i la sembra.
El sembrador
El protagonista de la historia, el sembrador. Sense el sembrador no hi ha collita, més que una persona es un rol. El mateix que sembra haurà preparat les eines, esperat el temps, va guardar o comprar les llavors… conrea, posteriorment tindrà cura del camp i recollirà el fruit.
El sembrador no és un perfil professional especialitzat, afina per experiència i coneixença del seu camp.
Ser o no ser sembrador es un estat de consciencia. Es adonar-se que sense tu la llavor no arriba a la terra. Sense tu la Paraula no arriba a les persones.
El sembrador no es menja la llavor, l’escampa. Explora les millors condicions per fer la feina i la fa.
En època de Jesús s’han documentat formes ingenioses de sembrar (ase) avui hi ha drons… la paraula ha de ser escampada per sembradors que parlen i encarnen la paraula.
El meu avi matern, Martin, treballava la terra dels terratinents a canvi d’una porció de la collita. Amb el guany de la terra vivien i compraven tot el que l’ofici requeria: eines mules, arades… sempre hi havia feina les filles petites portaven el menjar cuinat a casa al camp, els dies de pluja es reparaven les eines i es teixia la corda amb espart… tot això no succeeix si no et vesteixes de sembrador… perque s’estima la família i el fruit.
Cal veure’t com sembrador per preparar-te, el sembrador es prepara i surt. I aquesta és la seva resposta, responsabilitat.
La Sortida
Jesús, abans d’explicar la paràbola del sembrador, va sortir de la casa a on hi era i va parlar a la multitud. Jesús és la resposta del Déu amant. El Deu responsable envia la Paraula encarnada en Jesús de Natzaret, és llavor. Jesús és llavor i és sembrador.
La historia que explica és la d’un home que per fer de sembrador, ha d’actuar de manera practica, per l’èxit del seu ofici i per la manutenció de la seva família. Abandona la comoditat de la Masia fresca a l’estiu i calenta a l’Hivern i arriba al seu camp carregant la llavor, per escampar-la.
El poble de Déu és el poble que rep el do de la fe i te el privilegi d’alimentar-la i posar-la en acció. La fe elogiada al NT és la fe activa, doncs sense obres es una fe morta. Com el sembrador, el creient surt de la cas, el refugi per poder apropar la Paraula a la gent. Contempla i actua / Ora et labora.
El poble de Déu en les seves experiències de redempció, sempre ha estat en dinàmica de sortida: Abraham va sortir de Ur de los Caldeus en pos de la promesa, El poble de Israel esclau va sortir d’Egipte en pos de la terra promesa. Jesús va sortir del Pare i ens fa sortir de Jerusalem a Samaria i fins al final d la terra.
Estar en dinàmica de sortida vol dir que ens creiem la Paraula que ens crida, ens promet i ens salva. Aquesta Paraula que fa vibrar el cor, que ens allibera i transforma. Es la paraula que portem dita i viscuda, parlada i encarnada. Compartim la fe que vivim, l’evangeli es necessari i cal compartir-lo per amor i compassió, aquest es el motor de la sortida.
La fe activa es contagiosa i atrau, té magnetisme. Un cristià hauria de fer mes fàcil creure en Déu.
La Sembra
El sembrador va sortir … a sembrar.. a escampar la llavor a discreció, sense càlculs precisos, sense saber veure ni lamentar quan la llavor es perd en el camí, en el terreny rocós, o entre els cards… perquè el que busca es que la majoria de la llavor caigui en terra bona.
El sembrador sap que una part de la llavor la perdrà, no donarà el fruit esperat, però seran oportunitats. Aquesta es la passió del sembrador… la llavor que arrela i multiplica. Aquesta es a lògica de la feina que ens hauria de cansar: que les persones facin créixer al Crist en els seus cors i donin fruit romanent en Ell…
La sembra, es el nucli de la vida de la llar del pagès, el sentit de l’esforç,
L’evangelització és la possibilitat de que cada generació toqui l’eternitat que anhela el seu cor, en la persona de Jesús.
La sembra es esperança constant, perquè una sola vegada no es suficient, s’ha de fer a cada temporada, a cada fornada, a generació, a cada oportunitat
Jesús parlava la Paraula del Regne a tots els cors als receptius i als durs, també als ambivalents i dispersos i també als porucs. Fer arribar la Paraula de Déu es donar una oportunitat.
El sembrador va sortir a sembrar, ho podem rellegir:
La (necessitat de la ) sembra fa sortir al sembrador (a l’inrevés).
La (practica de la sembra) fa sembrador al que surt.
Conclusió
He posat un subtítol al sermó. La sembra: l’art de proposar la Paraula al Cor.
Quan veiem poc fruit podem: criticar els cors durs, superficials i dispersos. Poden culpar al diable que s’ha emportat la llavor o podem mirar al sembrador cansat, distret o poruc que tots tenim a dins?
Què ha perdut força? L’evangeli o la nostra fe? A on hi és l’entusiasme per Jesús, que fem per mantenir el cor enamorat de Jesús?
Si l’evangeli es Paraula i encarnació, l’evangelització és predicar la bona nova i humanitzar el món que vivim.