Romans 12:1-2
El Redemptor, 14 de setembre de 2025
Vida nova 1
1 Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. 2 No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.
Introducció a la Carta
La Carta als Romans és més un tractat doctrinal que una carta personal. Els capítols 12 a 15 constitueixen la segona part de la carta: una exhortació dirigida a l’església de Roma, després d’una part més doctrinal (cap 1-11). La doctrina bona és la que transforma la vida del creient i la de la comunitat.
Les doctrines més importants de la carta són: la força salvadora de l’evangeli, la doctrina de la justificació per la fe, la realitat de la vida en Crist i amb Crist, l’acció de l’Esperit en els qui creuen.
Durant l’hivern dels anys 57-58, a la ciutat de Corint (Fets 20:2-3), Pau dicta a Terci (Rm 16:22) aquesta carta que podríem considerar el seu testament espiritual. Des de casa de Gaius, que acull l’apòstol i tota la comunitat (16:23), la diaconessa Febe portarà l’escrit als cristians de Roma (16:1).
Quan Pau escriu la carta, està a punt d’anar-se’n a Jerusalem a dur-hi el fruit de la col·lecta que han organitzat les comunitats de Macedònia i d’Acaia per ajudar els pobres que hi ha en aquella comunitat (15:25-26). Per bé que se sent inquiet davant aquest viatge, sobretot a causa dels jueus incrèduls i dels cristians judaïtzants (15:30-31), Pau es mostra decidit a fer-lo i manifesta que, en tornar, té la intenció de passar per Roma tot anant cap a Hispània (15:23-24), a l’extrem occidental del món conegut fins aleshores, on té intenció de fer arribar l’evangeli.
Introducció a la sèrie “Vida nova” capítol 12
El capítol 12 és la primera part de l’exhortació que arriba fins al 15, i concretament els capítols 12-13 s’assemblen molt als caps 4-5 de 1ª Tessalonicenc (1ª sèrie de l’any “Full de ruta” d’una comunitat) amb exhortacions generals per la comunitat en la seva convivència i en el seu propòsit de créixer cap a la maduresa superant els contratemps i conflictes. Tenint en compte que quan Pau escriu als romans, encara no els havia visitat personalment, hem de pensar que ha rebut informació d’altres germans sobre les seves necessitats. Probablement, la fricció més gran venia de la convivència entre cristians jueus i gentils, la vigència de la llei, circumcisió, etc. i la manera d’apreciar-se els uns als altres amb sentiments de superioritat i de desqualificacions.
El capítol 12 és perfecte per una església que vol créixer bé, que és capaç de ser autocrítica i que aspira a ser fidel amb els fonaments de l’evangeli viscuts en comunitat. El nostre repte és llegir Romans 12 com si fos per nosaltres avui i per servir millor al Senyor.
Introducció al sermó d’avui. La base de tot.
Un cop l’apòstol ha exposat una base doctrinal molt potent, sobre la llibertat de la llei, la suficiència de la fe per a la salvació, al capítol 9 a 11 repassa quina és la situació d’Israel ara i com la misericòrdia de Déu ha estat present en tota la història de la salvació i com s’ha posat en relleu, aquesta misericòrdia en els temps de l’església romana composta per jueus i gentils.
Romans 11:30-32
30 En altre temps, vosaltres vau desobeir Déu, però ara, ja que ells han estat desobedients, vosaltres heu rebut la misericòrdia divina. 31 Igualment, ara ells han desobeït Déu, però vosaltres heu rebut la seva misericòrdia, a fi que ells també la rebin. 32 Déu havia deixat tots els homes captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.
La base de tot és la misericòrdia de Déu.
Llegim el text per avui: Romans 12:1-2
1 Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. 2 No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.
Podem veure com la misericòrdia de Déu ens mou a oferir un culte veritable que demana la renovació de la nostra ment.
- La misericòrdia de Déu és la base de tot.
Germans, per la misericòrdia que Déu ens té,
Pau es dirigeix als germans de la ciutat de Roma (rom 1:7) 7 A tots els estimats de Déu que viuen a Roma i que ell ha cridat a ser sants, us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. és una ciutat que Pau no ha visitat, però amb la que té molts vincles. Per les salutacions del cap 16 sabem que Febe, la diaconessa de la comunitat de Cencrees a Corint seria l’encarregada de portar la carta a Roma. A la carta Pau demana que se saludin en el seu nom fins a 29 persones diferents (9 dones col·laboradores) i 5 diferents comunitats domèstiques. També envien salutacions de 8 persones diferents de Corint i una comunitat domestica.
L’amor de Déu és el tret més important de la identitat cristiana (1:7), però també la crida a ser sants. Per això és pertinent l’exhortació als germans
, us exhorto a Literalment, us prego, us “suplico” a… No renya, pressiona o manipula… exhortar és una súplica d’encertar en la mateixa vocació per no viure en desarmonia amb l’amor de Déu.
Tot comença amb el que Déu ha fet per nosaltres i no pel fem nosaltres per ell.
Venim a l’església, ens impliquem en el ministeri (el servei a les persones en nom de Déu) perquè Déu ens estima i no per aconseguir el seu amor! No ens deixem manipular, no deixem de créixer en l’amor de Déu… la gràcia genera gràcia!!!
- La misericòrdia de Déu ens mou a oferir un culte veritable.
L’exhortació el prec és a oferir-se com a sacrifici/víctima no és molt suggerent, oi? Però és el que s’havia fet tota la vida per ser un bon creient: sacrificar animals a l’altar per perdonar els pecats i accedir al perdó de Déu.
La diferència és que ens hem d’oferir vius, el que és igual a dir que hem de consagrar la vida a agradar a Déu. No és escollir una activitat, donar una part dels diners o del temps, és posar-nos a disposició. El Senyor ho vol tot de nosaltres…
Quan em vaig convertir.. algú que em coneixia em va preguntar i ara a què et dediques?
El culte veritable és la nostra disponibilitat personal i no únicament en participar en activitats cultiques i religioses.
Per analitzar les prioritats que es tenen hi ha qui diu que hi són a on poses els diners… en el cas de les famílies d’una església el temps que dediquem … a on poses els teus recursos? Diners, temps, energies… ?
- Per oferir un culte veritable hem de renovar la ment.
Vivim en un món a on es pot afirmar que mana més el mercat, que la majoria de governs i de nosaltres s’espera més que siguem bons consumidors més que bons demòcrates o ciutadans equitatius o generosos. Tenim molta pressió per servir-nos a nosaltres mateixos i des de petits vivim en un motlle que ens conforma a les lògiques d’aquest món. Desemmotlleu-vos!! De la despersonalització del proïsme, del consumisme, hedonisme.
Deixeu-vos transformar!! L’evangeli no és un tranquil·litzant és per transformar el caracter. L’evangeli dona caràcter! Pr. Llorenç
Renoveu el vostre interior!! La reforma sempre reformanda… les coses essencials passen a la part interior (les arrels de l’arbre, les nostres desqualificacions, el nostre orgull, la nostra tristesa és pe que passa en el que és profund, en el nostre ser interior). Hem de revisar les coses que ens diem a nosaltres mateixos i fer valer les coses que Déu ens diu: T’estimo, ets digne, ets pecador, et perdono, pots créixer i seràs glorificat!!!!
La ment o el ser interior és a on es cou el fruit de la nostra vida.
Per reconèixer la voluntat de Déu: el que és bo, agradable a ell i perfecte (madur, complet).
Què vol Déu de mi? És una pregunta revolucionària en un món que t’empeny a la pregunta: Què vols tu?
Conclusió / moviment pràctic
La misericòrdia de Déu és la base del moviment de Déu en la història de la salvació, cercant-nos i cridant-nos.
No hi ha lloc més segur i bo que el cor amorós de Déu.
La millor elecció és dedicar-nos a aquell que ens estima immensament. Posar-nos a las seva disposició és la nostra millor realització.
Una ment nova per a una vida nova, la renovació de la nostra manera de pensar, de categoritzar les coses i de cerca el sentit de les coses que fem, dels diners que gastem, de l’energia que invertim.
Quina àrea de la teva vida encara no has rendit a Crist: economia, temps, energia personal, implicació en projectes?