(Joan 14:6)
Seguim amb les declaracions de Jesús sobre si mateix, els “jo soc” de l’evangeli de Joan: el pa de vida, la llum del món, la porta, el bon pastor, la resurrecció i la vida, i avui, el camí, la veritat i la vida.
Llegim el text d’avui:
Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha moltes estances; si no hi fossin, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta. Tomàs li pregunta: – Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta? Jesús li respon: – Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi.
Un missatge als onze deixebles (dotze menys Judes), al darrer sopar, just abans de la seva passió. Es el que nosaltres anomenaríem el testament, o part de les darreres paraules de Jesús als seus.
- Jesús és el camí
Recordo un episodi recent a Florència: ni amb el GPS podíem arribar a l’hotel al centre de la ciutat. Vaig demanar a un taxista que em guiés, però no va poder ser. Moltes indicacions, però sense guia.
Jesús és el camí. No qui indica, sinó qui porta a destí.
A la Bíblia ens parla molt de “camí”, un concepte molt present al poble jueu: Mireu, doncs, de posar en pràctica tot el que el Senyor, el vostre Déu, us ha manat. No us en desvieu ni a dreta ni a esquerra. Seguiu el camí que us ha assenyalat el Senyor, el vostre Déu: així sereu feliços i tindreu llarga vida en el país que ara posseireu. (Dt 5:32-33). Moisès coneixia al poble, i al final de la seva vida els diu: Sé prou bé que després de la meva mort us pervertireu i us allunyareu del camí que us he assenyalat (Dt 31:29).
Isaïes recorda al poble el que Déu farà per ells: Quan hauràs d’anar a dreta o a esquerra, sentiràs que et diuen pel darrere: “Aquest és el camí, segueix-lo”. (Is 30:21). El Déu JHWH (Jo soc) era qui des de darrere diria al poble quin era el camí. Jesús, ara els diu “Jo soc el camí”. No només us donaré indicacions: us prendré de la mà, caminaré amb vosaltres, cada dia de la vostra vida.
Però no és un camí geogràfic, ni és un pelegrinatge ritual, sinó un recorregut existencial: la nostra vida viscuda a través de Jesús, dels seus ulls, de les seves paraules, de les seves passes.
Quan Jesús diu jo soc el camí, no diu un camí. El pluralisme religiós i la tolerància cultural actual sembla que diguin que hi ha múltiples camins per arribar a Déu, però no és el que diu Jesús.
L’apòstol Pere, interrogat pels sacerdots després de guarir un paralític, parlant ple de l’Esperit va dir: La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos. (Fets 4:12). El camí de la salvació és Jesús.
L’apòstol Pau, quan escriu a Timoteu deixa clar que l’únic camí és Jesús: Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l’home Jesucrist, que es donà a si mateix en rescat per tothom: aquest és el testimoni donat en els temps fixats per Déu. (1Ti 2:5-6).
- Jesús és la veritat
El salmista escriu: Ensenya’m, Senyor, la teva ruta, i m’encaminaré en la teva veritat. (Sal 86:11), Tinc davant els ulls el teu amor, obro d’acord amb la teva veritat. (Sal 26:3). Parlem de la veritat de Déu. I Jesús és la revelació definitiva de Déu: havent parlat abans… ara ho fa pel Fill.
Però, què és la veritat? Es demana molta gent com si fos missió impossible descobrir-la. Jesús, detingut, parlant amb Pilat, li deia que havia vingut a donar testimoni de la veritat (Jn 18:37-38): qui és Déu, qui som nosaltres, i quin és el nostre futur.
Mirava al diccionari d’antònims la paraula veritat i vaig veure que hi havia 52 accepcions del que és l’oposat a la veritat: mentida, falsedat, engany, faula, al·lucinació, calúmnia, deformació, fal·làcia, encantament, impostura, mite, trampa, irrealitat… i quaranta accepcions més. La veritat és un tema.
“No vull saber la veritat” o “necessito imperiosament saber la veritat”, els extrems de posicions de vida davant situacions extremes. Acceptar la veritat requereix una certa dosi de fe en qui ens la comunica. Quan Jesús diu que ell és la veritat, no una possible explicació de les coses, o una interpretació de la història, xoca frontalment amb el relativisme de les veritats avui en dia.
“La veritat, tota la veritat i només la veritat” ens recorda les pel·lícules americanes de judicis: el que vol dir és que “no enganyo, no em deixo res per dir i no fantasiejo amb res”. És el que Jesús està explicant als seus aquella mateixa nit de la seva detenció: A casa del meu Pare hi ha moltes estances; si no hi fossin, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? (Jn 14:2). La certesa de qui és la veritat, perquè la mentida o la falsedat és incompatible amb la seva naturalesa. Jesús encarna la veritat. Si poguéssim fotografiar la veritat, seria una fotografia de Jesús.
La veritat de la qual Jesús parla és alliberadora: Jesús digué als jueus que havien cregut en ell: – Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sou deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures. (Jn 8:31-32). La salvació a través de Jesús, a través de la veritat, ens deslliura del pes del pecat, de la culpa, de l’amargor… i ens canvia la cara des d’ara i per sempre.
De la mateixa manera que Jesús preguntava a Marta sobre la resurrecció arran de la mort de Llàtzer (Jn 11) quan Jesús declara que ell és la resurrecció i la vida: Ho creus això? La fe en la veritat.
- Jesús és la vida
Aquesta tercera declaració als onze és la confirmació de la promesa feta als seus uns minuts abans: tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic.
Sabem quin final tenim aquí per la nostra naturalesa: la mort, la desfeta, però per la paraula de Jesús tindrem vida quan tota possibilitat humana hagi acabat per nosaltres. Ho creus això?
Jesús ens prendrà per ser amb ell per sempre: la promesa més esperada pels fills de Déu. El ressò de la conversa de Jesús amb Moisès i Elies: Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. (Mt 17:3). Pere Jaume i Joan, testimonis excepcionals de la vida després de la mort amb Jesús. La visió de ser, conversant amb Jesús, un cop passades les barreres de la mort.
Jesús va vèncer la mort: La vida va triomfar sobre la mort, perquè Jesús és la vida, i amb ell tenim esperança de resurrecció i de comunió eterna amb Déu.
Jesús estava a punt d’enfrontar la mort física, però ja es mirava la vida des de l’altra banda de la barrera. Jesús va inspirar a l’apòstol Pau aquella declaració: Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló?… Però donem gràcies a Déu, que ens concedeix la victòria per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre. (1 Co 15:55,57). La vida que Jesús ens ofereix no és només eterna, sinó victoriosa sobre el poder de la mort.
- Ningú no arriba al Pare si no és per Jesús
L’accés a la companyia de Déu, a l’amistat amb Déu, no és per ser d’una determinada religió, o fer determinades obres, o ser d’una determinada manera: és a través de Jesús. Es una afirmació exclusiva, però no excloent. Al contrari, és una oferta inclusiva 100%, veniu amb mi a estar amb el Pare. Es una invitació a tothom: ell és l’únic camí clar al Pare, ell és l’única veritat que realment importa, ell és l’única font de vida eterna. Avui, Jesús continua dient segueix-me, et porto al Pare.
Jesús no estava oferint informació als seus; els hi estava oferint salvació!
Recordem aquella darrera revelació a l’Apocalipsi: Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. (Ap 3:20). Si ja li hem obert la porta, ja sabem en què consisteix la seva companyia. Compartim la nostra experiència amb els qui encara no han obert la porta a Jesús: el camí, la veritat i la vida.
Que Déu ens concedeixi la gràcia de caminar el seu camí, d’abraçar la seva veritat, i gaudir de la vida abundant que Ell ens ofereix.
RS, Sabadell Redemptor, 10/8/25