Joan 2:1-11
Segurament que aquest Nadal hem brindat vàries vegades i ho farem al cap d’any, no importa amb què (l’aigua també val…) el que importa per brindar son les persones amb les que ho fas, però també el motiu.
El Nadal és la historia d’un inici, el naixement de Jesús no només va portar l’inici d’una nova vida, també va ser el compliment d’una promesa: La jove tindrà un fill ‘ s’anomenarà Emmanuel, Déu amb nosaltres”. S’acaba l’espera, la llei i comença l’esperança, la Gracia, la llibertat. Tots els inicis, clausuren l’etapa anterior.
Avui és el darrer diumenge de l’any i sabem que estem a les portes d’un nou any, això hem motiva per recapitular i projectar el nou any amb il·lusió i encert.. D’alguna manera en dies com avui un s’acomiada de l’any, comprovant el que va donar de sí aixequem la copa que ens va tocar beure i fa un darrer brindis, un darrer brindis per retenir allò bó que ens ha deixat o per esperar superar el que hem perdut pel camí.
L’evangeli de Joan al Capítol 2, ens parla d’un altre inici, del ministeri públic de Jesús (v.4 i 11) amb una escena encomiable. Convertint l’aigua en vi en un casament, que és la celebració de l’inici de la vida en comú i el final de la vida com a solters.
Llegim Joan 2:1-11
1 El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. 2 També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. 3 Quan el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu:
–No tenen vi.
4 Jesús li respon:
–Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.
5 La seva mare diu als servidors:
–Feu tot el que ell us digui.
6 Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d’uns cent litres cada una.
7 Els diu Jesús:
–Ompliu d’aigua aquestes piques.
Ells les ompliren fins dalt. 8 Llavors els digué:
–Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.
Ells li’n portaren. 9 El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d’on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l’havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi 10 i li diu:
–Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.
11 Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.
D’aquest casament no sabem molt:
Els personatges que actuen: Maria, Jesús, els servents i el cap de servei. En canvi res sabem de la núvia, els pares, el xef i tantes altres curiositats
Ben segur que era una unió important amb molta gent: (Jesús va amb dotze més…) i per la quantitat de vi (600 litres aprox.).
Les gerres de pedra, son les que es feien servir pels lavatoris rituals segons veiem a Marc 7:,3 Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; 4 i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen.
Maria és la que distribueix joc: Li diu a Jesús … i als servents que facin el que Jesús digui. Tot per disposar d’un darrer brindis!!
Per brindar i celebrar la vida que Déu ens dona:
Aprenem a portar les necessitats a Jesús, fiar-nos d’ell i a mostrar el que Jesús transforma.
Portar les necessitats a Jesús.
Realment necessitaven tant de vi? Maria veu la necesitat: Cal aliviar als organitzadors i familiars d’un casament… més que per set o per embriaguesa, el miracle salva l’honor.
Son necessitats percebudes o necessitats reals? podem pensar que més vi no és el més important, però és igual si tu penses que l’honor de la teva família està en joc, és normal que et preocupis
Un anàlisi pragmàtic desvetllaria que les persones som experts en preocupar-nos, anticipar-nos … per coses que al final no succeeixen… El vi, les notes escolars dels fills, la feina, el cotxe,
Pregar al Senyor per les coses que “pensem que” necessitem i ell ens donarà llum i provisió. Ens ajuda a no angoixar-nos.
La gota que fa vesar el got, només es una gota, no omple el got, però el fa vesar. Una paraula inapropiada no es motiu per fer plorar, però fa vesar el got. Un desnonament no es motiu per un suïcidi, però fa vesar el got. No hem d’acumular preocupacions, hem de portar-les a Jesús.
També funciona a la inversa, la graduació del teu fill, no es el motiu pel qual l’estimes però et fa sentir joios i fa vesar el got de l’alegria. Una targeta amb una paraula d’ànim , un regal senzill ben embolicat, no son el motiu però son detalls decisius.
Un grup de joves, desplaçats a una ciutat amb poc pressupost, preguen per una truita de patates que se lhavien imaginat i aquell dia una germana del’esglesia els porta per dinar una truita de patates… Percebem la benedicció de Déu per una cosa petita i prescindible!
Siguem sensibles a les necessitats de la gent i portem les a Jesús. Com Maria qui va portar la necessitat a Jesús fiant-se de Jesús: “Feu el que ell us digui”
Fiar-nos de Jesús.
Els servents, escolten al que no és el senyor de la casa i fan de Jesús el seu Senyor, escoltem atenta i disposadament.
Omplen d’aigua les jerres dels lavatoris.
Els servents haurien d’estar rondinant fins i tot… 600 litres no es carreguen en un moment. A més si fa falta vi, perquè carreguem aigua?
Quantes vegades pensem que portem aigua quan el que fa falta es vi? Quantes vegades donem un lot de menjar a gent que necessita una feina, una llar o salut.
Quantes vegades només portem companyia a les persones que visitem en la seva malaltia, pena o desorientació?
Sovint sobrevalorem l’obediència. Volem obeir a Jesús, fer el que ell digui però fins i tot l’obediència pot ser amb un cor descregut!
Fiat de Jesús, posa el que tens a la ma: la nostra aigua son les nostres ofrenes nomes son diners, el nostre servei només una fracció del nostre temps i energia, la nostra presencia no és poderosa, la nostra pregaria, sovint està mancada de fe… però no deixis de fer-ho. Fiat de Jesús, i espera el miracle que transforma les necessitats en provisió.
Els servents van carregar i l’aigua i van portar el vi a l’organitzador.
Mostrar el que Jesús transforma
Els servents havien de ser les persones més joioses de la sala. Havien presenciat el miracle i el portaven a l’organitzador qui certifica que el segon vi és més bo que el primer!! Els convidats estan contents, els entesos bocabadats i el nuvi gaudeix d’un dia rodó i sense vergonya. Final feliç
Jesús fa aquest miracle com un senyal:
4 Jesús li respon:
–Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.
11 Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.
Jn 20: 30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.
Els Senyals, miracles de Jesús son perquè la gent creies en ell com el Messies i creient tenir vida eterna.
Avui parlem poc del que Jesús fa a la nostra vida, parlem poc de com Déu transforma les nostres necessitats en provisió, la nostra aigua en vi.
No callis les coses que Déu fa en la teva vida. Quantes vegade en lloc d’esperar vi de l’aigua fem al reves ..tirem aigua al vi.
Uns van al futbol, jo a l’església. Cadascú te la seva creença, tots som iguals.
Soc cristià protestant o evangèlic, perquè la meva família ho és. Prego per cercar pau.
Quan hauríem de mostrar que: preguem perquè Déu intervé; Soc cristià perquè he decidit seguir a Jesús; Tots tenim creences, però només la fe salva i que podríem anar a a l’església com es va al futbol, per entretenir-nos o perquè van els meus amics però jo no vaig a l’església… jo soc església, i hem reuneixo a mb altres com jo pq celebrem l’amor de Déu i el seu perdó alliberador!!
No amaguis el vi porta’l que el tastin i veuran que es un millor vi.
Conclusió:
Acabant el 2025 vull fer un darrer brindis per celebrar al Déu que m’ha convidat a la festa del Regne.
Agrair que escolta les nostres necessitats.
Celebrar totes les vegades que pogut confiar que Jesús fa possible lo impossible.
Per saber mostrar el que Déu fa a les nostres vides.
Un darrer brindis per celebrar el que Déu pot fer amb les nostres aportacions “comunes i ordinàries”