Jo Soc. Èxode 3:14
Introducció
Benjamin Franklin: hi ha 3 coses extremadament dures: l’acer, el diamant i el fet de conèixer-se a un mateix.
La identitat real de les persones, quasi sempre no coincideix amb la imatge que tinc de mi i amb la imatge que tenen de mi.
El meu ofici, la meva feina, els meus projectes parlen de mi, però això no és tot de mi.
La meva manera de reaccionar, d’actuar amb la gent parla de la meva personalitat, però això no és tot de mi.
El meu caràcter, allò que només coneixen els íntims i sobretot els de casa, parla molt de mi, però no és tot de mi. …
Fins i tot el pas del temps ens desvetlla coses que no havíem vist clarament fins ara… els estudis que hem fet o una professió que escollim per les expectatives o influència d’altres… Jo de nen pensava que era del Betis perquè el meu pare ho era, però jo sentia al Barça…
Tots tenim necessitat de créixer, la fe cristiana és una proposta de creixement per la vida i aquest creixement implica conèixer millor a Déu i conèixer-nos millor a nosaltres mateixos.
Avui encetem una sèrie que vol ajudar-nos a conèixer millor a Jesús, per emmirallar-nos i assemblar-nos a ell. Per romandre en ell, fent el caràcter de Jesús en nosaltres.
Parlarem dels 7 jo soc de Joan i un final d’apocalipsis 1:8 alfa i omega.
El primer i a manera d’introducció és el jo soc més antic, el que nomena Déu. El que dona sentit als “jo soc” de Jesús.
Créixer en el coneixement de Déu és avançar en el nostre coneixement i propiciar el nostre creixement.
La identitat de Déu és una revelació, el coneixem perquè ell vol que el coneguem i des del principi de la Historia de la salvació, la identitat de Déu l’hem anat coneixent de manera progressiva, cada vegada una mica més clara, fins a arribar al Crist, qui va dir:
Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Jn 14:9
Déu es dona a conèixer per guanyar-se el nostre cor. Lectura
Èxode 3:14
Quan aniré a trobar els israelites i els diré: «El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres», si ells em pregunten: «Quin és el seu nom?», què els he de respondre?
14 Llavors Déu digué a Moisès:
–Jo sóc el qui sóc.
I afegí: –Digues als israelites: «Jo sóc» m’envia a vosaltres.
Exode 6:2-3
2 Déu va dir a Moisès:
–Jo sóc el Senyor. 3 Em vaig aparèixer a Abraham, a Isaac i a Jacob com a «Déu totpoderós», però no m’hi vaig revelar amb el meu nom, que és «el Senyor».
- Fidelitat i consistència en Déu. Eternitat, sobirania i confiabilitat
L’AT vol afirmar que Déu és únic, només un, davant del politeisme i que aquest Déu és digne de confiança.
Els patriarques van conèixer a Déu pel nom El / El Shadai (tot poderós), Olam (etern)..
Però a Moisès li és revelat el nom de Déu.. “jo soc” Jo soc el que soc/ Seré el que seré… Jo soc el que seré (L Craig) i aquest jo soc el que soc, esdevé de yahvé (tetragramaton/ YHVH
Tomàs d’Aquino interpreta clàssicament aquest text i entén que Déu és un ésser metafísicament necessari, autoexistent, la seva essència és l’existència. Això seria «sobre llegir» el text, atribuir-li coses que no diu.
Interpretem l’expressió “jo soc a la llum del perfil de Déu que ens mostren les Escriptures:
El Déu de la creació, del firmament, de l’univers, de l’equilibri (aigua, vida i esperit)
El Déu de la crida, la provisió, la multiplicació familiar.
El Déu que allibera, fa justícia. El Déu que és rei de reis, que venç al mal i que presideix l’assemblea dels deus. Aquest Déu té nom, i el seu nom apel·la al seu caràcter
Eternitat, sobirania i confiabilitat.
” Podem entendre que el text diu: Déu és fidel, sempre el mateix (consistent), ser etern que hi serà amb Israel (el seu poble) i del que es pot dependre. Dr William Lane Craig
La feina de l’AT, la bíblia hebrea és la de mostrar que Déu, és l’únic Déu. I que l’únic Déu ha sigut sempre, sempre hi és (fidel), no canvia i és digne de la nostra confiança. Això contrasta amb la realitat humana:
- Caducitat de la vida, Infidelitat i inconsistència en la realitat humana.
Poder, l’exemple més notori de l’AT és el de Salomó, exemple de saviesa i paper privilegiat en la prosperitat de la nació d’Israel, la construcció del temple i l’exercici de saviesa. Qui tenia el cor inclinat a Déu, però als darrers anys va inclinar el cor a altres déus.
Les persones humanes sempre estem temptats pels ídols, sempre podem seguir a altres deus. Els altres deus no sempre habiten en temples i altars i poden ser els nostres esquemes mentals i prejudicis.:
Moisès després de la bardissa cremant, la conversa amb Déu, ha de portar el nou nom de Déu al poble, per apuntalar el seu cor i que està oprimit i alliberar-lo dels egipcis. Però la llibertat és més complexa que deslliurar-se de les cadenes. El poble lliure va ser queixos, mancat de confiança, impacient i fins i tot es van construir un ídol, el vedell d’or (quan Moisés baixa de la muntanya amb les taules de la llei).
Sempre anem darrere d’allò que ens dona riquesa, poder, plaer i pretenem vèncer la por, el sense sentit i l’angoixa tapant-les. No necessàriament des de la frivolitat de voler coses cares etc…: Tenim afanys i anhels que ens impulsen com la necessitat d’una feina amb un bon sou, l’oportunitat de formar-nos i tenir coneixements, habitar en un lloc segur, viure una vida amb sentit, gaudir d’una vida llarga, tenir bons consells i tantes altres coses.. Tot aquest afany poden ser la porta d’entrada a dependre desmesuradament dels diners, del que diran, de la influència, si no confiem plenament en Déu.
La Historiaa de la salvació és la persistència de Déu perquè dipositem en ell la nostra confiança.
- La vinguda de Jesús, fruit de l’amor persistència de Déu.
Déu ens estima i no es cansa. Per això envià al seu fill Jesús. Perquè confiem en ell, pq tinguem fe en ell.
Per l’autor de Joan, Jesús és el “jo soc” és l’etern, el sobirà, el fidel, constant i digne de confiança.
Jn 8:58 quan suscita en els jueus la lapidació per blasfem. 58 Jesús els respongué:
–Us ho ben asseguro: des d’abans que Abraham nasqués, jo sóc.
59 Ells van agafar pedres per tirar-les-hi, però Jesús s’amagà i sortí del temple.
Joan 18:4-5 , quan la menció de l’expressió. Jo soc, fa que els opositors caiguin a terra.
4 Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta:
–Qui busqueu? 5 Li respongueren: –Jesús de Natzaret. Els diu: –Sóc jo.
També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. 6 Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. 7 Jesús tornà a preguntar-los:
Jesús és el “nou” “Jo soc”, és el Déu encarnat, el Fill del Pare fet servent. Al llarg de tot l’evangeli de Joan coneixem de Jesús amb els 7 “jo soc” ( pa, llum, porta, bon pastor, mort i resurrecció, camí veritat i vida, vinya)… Tot això que trobem en Jesús parla d’ell, de la seva obra, però també parla de la “construcció de Jesús en nosaltres”, per no haver-nos de buscar ídols que ens prometen tot el que necessitem:
L’ídol del pa. La provisió pel manteniment del cos i la família. Les nostres feines i Mitjans de vida. No només pa.
La temptació de la saviesa i la ciència per explicar la vida. La llum que tenim no és la llum que hi ha. Ens cal la llum de Déu.
La temptació d’ignorar a Déu i habitar en llocs aliens. Déu és un pas obligat per viure millor i per ser salvats. Ens cal passar per la porta de la llar que és Jesús.
Els guies cecs… Quins guies tenim a la vida, qui pastura els nostres projectes de vida i família. Jesús és el bon pastor.
Ens enganyem burlant la mort, estirant la vida. Ens cal la vida en Déu, la que supera la mort. Resurrecció i vida per acceptar la nostra vida natural que inclou el declivi i la mort física.
Temptació de ser espectadors… cal fer camí. Afirmem la veritat optant per un camí i ho notem a la vida
Vinya i el fruit. Volem donar fruit sense dependre de la planta. Tenim una vida plena i fructífera en unió amb Déu
Carl Jung diu que cadascú de nosaltres som el jo que crec que soc, el jo que altres pensen que soc i el jo real… jo afegiria que som el jo que Déu vol que siguem….
Jesús és encert per les nostres preocupacions i neguits. Pa, llum… no només evita que caiguem en paranys i vivim de succedanis, Jesús ens ajuda a créixer cap al jo que Déu vol que siguem.
Apocalipsis 1:8, Jesús és l’Alfa i l’Omega. Plenitud de sentit en Jesús
Qui vols arribar a ser?
Conclusió
Estem cridats a mantenir-nos en Crist, sense desfigurar-lo, sense caricaturitzar-lo, el Crist que vol captar la nostra atenció, fer-nos conscients del seu amor, el Crist que vol tenir comunió amb nosaltres, assistir-nos i transformar-nos fent-nos donar fruit. Estar en el Crist és créixer com el Crist.
1Jn 2:28 Ara, doncs, fills meus, manteniu-vos en el Fill, i així, quan aparegui, estarem plens de confiança i no ens haurem de retirar avergonyits del seu davant el dia de la seva vinguda.
1Jn 3:2 Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. 3 I tothom qui té aquesta esperança en ell es torna pur, tal com Jesucrist és pur.
Qui vols arribar a ser?