Advent 2

Mateu 3:1-12

1 Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea 2 dient:  Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.

3 De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia: És la veu d’un que crida en el desert:

Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.

4 Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. 5 Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, 6 confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

7 Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:

–Cria d’escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s’acosta? 8 Doneu els fruits que demana la conversió, 9 i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. 10 Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dona bon fruit és tallat i llençat al foc. 11 Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no soc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. 12 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era; entrarà el blat al graner, però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.

Introducció

Aquest text ve després dels relats de la infància de Jesús en Mateu i Lluc. A Joan ve després de la presentació del Jesús preexistent i etern. I és l’inici de l’evangeli de Marc.

L’evangeli de Jesús comença amb el Baptista, qui prepara el camí del Messies anunciant l’apropament del Regne de Déu i la necessitat de penedir-se i convertir-se.

Una preparació que també hem de fer avui, cadascú des d’on està cal despertar a Jesús, mirar amb més nitidesa al Déu encarnat que ve per donar-nos vida.

3 afirmacions per despertar a Jesús.

Déu està present

Joan predicava l’adveniment del Regne de Déu: “..és a prop!!!”. La gent creia en l’únic Déu creador, però identificaven la presència de Déu en determinades ocasions (Edèn, Bètel, Penya de Horeb, la columna de foc i fum… al lloc santíssim del tabernacle i el temple).

La predicació de Jn el B, dona per fet que el Déu sobirà és rei, però que és ara que comença el Regnat de Déu, la intervenció de Déu a la història. Aquest Regnat de Déu es caracteritza per l’arribada del Messies esperat amb el qui es donaria compliment a les profecies que van esperançar al poble durant segles.

El Regne del cel és a prop, Déu ens visita, intervé, notarem la seva presència de forma especial i transformadora. El Déu etern es caracteritza per la seva presència, no se li escapa res, ho ha creat tot, tot ho mira i coneix.

Ser conscients de la presència de Déu és el que és decisiu en la posició del cor de la persona, la divinitat, poder i santedat de Déu contrasten amb la humanitat de les persones, la seva consistència posa de manifest, encara més la nostra inconsistència. Despertar a la realitat de Déu em descobreix, imperfecte, contradictori desencertat i no puc una altra cosa que penedir-me i caminar cap a Ell, convertir-me.

Coneixem de Déu per la creació…

Romans 1:      18 Ara es revela com Déu castiga des del cel tota la impietat i la injustícia dels homes que ofeguen la veritat amb les seves males accions. 19 Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer. 20 D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. Per això no tenen excusa, 21 ja que, tot i conèixer Déu, no l’han glorificat ni li han donat gràcies a tal com es mereix. Ben al contrari, s’han refiat de raonaments inútils, i el seu cor insensat s’ha omplert de foscor.

22 Presumint de savis, s’han tornat necis, 23 i han bescanviat la glòria del Déu immortal per imatges d’homes mortals, d’ocells, de quadrúpedes i de rèptils.

Acceptar la presència de Déu depèn més del que fem i pensem nosaltres que del que faci Déu. 2a afirmació…

L’ésser humà s’absenta,

Si podem definir a Déu per la seva presència eterna que ens interpel·la, a nosaltres els éssers humans ens hauríem de definir per la nostra capacitat d’absentar-nos, som hàbils escapistes i intentem sobreviure en fugida. Adam escapa de la responsabilitat i culpa a Eva, Caín es desentén del seu germà, Jonàs fuig pel camí contrari d’on el conduïa Déu.

Joan predica el penediment i rebia a molta gent que captava el missatge i confessaven els seus pecats. No és dolent descobrir les nostres imperfeccions i contradiccions, davant de la perfecció de Déu. El natural seria penedir-nos més. Jo no arribo Senyor, perdona’m, ajuda’m a millorar.

Avui no es penedeix ni el “Tato”, …  Quan el penediment hauria de ser un acte de serenitat, propi de persones que es fan conscients de la presència de Déu a la seva vida. Sovint la nostra manera de sobreviure és desconnectar, de la responsabilitat, de la introspecció, de l’autocrítica i ens dissociem i vivim amb dissonàncies.

La dura crítica que fa Joan el B als fariseus i escribes, és una crítica a l’escapisme que manifesten. Es consideren l’elit religiosa, però són hipòcrites, carreguen a la gent i tenen la consciència més dura que les galtes. Són capaços de fer el ritual (batejar-se) però no penedir-se (doneu fruits de conversió). No us refieu de ser del llinatge d’Abraham, amb Déu no es pot viure de rendes, no s’hereta ni la fe, ni la pietat. Déu es pot fer un poble de les pedres, no us necessita.

Aquesta crítica ens toca a tots aquells que hem vist la llum de Déu i ens acomodem o contradiem el nostre discurs amb el nostre comportament i omissions… els fariseus van començar bé, va ser un moviment renovador, van apropar les escriptures al poble, van fer les sinagogues, els saduceus (rivals dels fariseus) tenien el poder del temple i estimaven la llei, però eren selectius (no resurrecció, àngels…)  però es van allunyar des de dins.  

Tots tenim un fariseu a dins, …que ens allunya de la llum transformadora de Déu, que ens justifica en lloc de penedir-se i que es reafirma en lloc de convertir-se i que fa servir a Déu en lloc de servir a Déu.

Ens hem de preparar per fer-nos conscients de la presència de Déu a les nostres vides!

Jesús Ve!    “el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies…”

Aquest és el motor de la predicació de Joan, no diu el seu nom, no anuncia per on para, però explica el que passarà. Ell us batejarà… no és el baptisme de Joan, tampoc el de Felip… Jesús batejarà en ES i Foc.

Quan Jesús tornes al Pare, ens deixaria l’ES. Com la nova presència del Crist a la terra. Quan Jesús s’acomiada dels deixebles encarregant-los fer deixebles (Mateu 28:20) ens diu que estarà amb nosaltres fins a la fi del món. Quan els deixebles van rebre poder, van rebre l’ES, l’església va començar. Això es repeteix cada cop que una persona creu en Jesús l’Esperit de Crist habita en el seu cor (Rom 8:9; Ef 3:17). Aquest és bateig de Jesús, la donació de l’ES.

El foc és l’anunci del judici, de la rendició de comptes expressat per Pau com una prova de foc (1 Corintis 3:12-14) a on el que hem construït amb palla es consumirà, però el que hem construït sobre el fonament de Crist serà com l’or que el foc purifica encara més. El foc és l’adveniment de la justícia de Déu i l’anyell el jutge, per això la mort serà consumida pel foc i tota mena d’injustícia no tindrà lloc.

El bateig de Jesús en ES i Foc és l’era cristiana. Que comença per un nadó que va néixer i créixer.  Apropem-nos a Jesús, posem més llum, que tothom vegi que Déu està present, treballa i ens salva de les nostres absències. Que tothom vegi que Jesús ve, per quedar-se per acompanyar-te i fer-te créixer.

Conclusió.

Déu està present, Jesús està aquí en mig nostre, El regnat de Déu va començar amb ell  i l’esperem en plenitud. Ho creus? Ho veus?

Jesús va venir, va morir per tu i espera que obris els ulls, espera que despertis a ell!!  

Et convido a despertar a Jesús, a tornar de les teves absències, abraça a Déu el que sempre està present i esperant-te!