Mateu 21:1-11
Introducció
Qui és aquest?
Quan tenia 13-14 anys vaig anar a veure un entrenament de categories inferiors del joventut de Badalona (basquet), assegut a un banc a peu de pista, vaig compartir seient amb un home, en acabar el meu amic hem va dir “mira qui ha vingut a veure’ns” jo: “qui és aquest? … jo no el coneixia, no hem vaig fixar, no el vaig mirar a la cara… era un jugador de l’equip professional, Rafa Jofressa (1966).
Avui es dg de Rams, recordem l’entrada triomfal de Jesús el Rei, el bany de multituds. En canvi no podem oblidar que estem davant del primer dia de la Setmana Santa, la setmana de la passió.
Si ens quedem amb la foto de l’entrada triomfal de Jesús, connecta amb les nostres histories de cinema: L’anònim es fa famós, el noi de poble conquereix la capital, El fuster que en realitat es rei … Al cinema li encanten les histories ascendents.
Il·lustració: ticker tape parade 13 d’agost de 1969 Desfialda en honor als astronautes del Apolo 11 per ser els primers humans en trepitjar la lluna.
La historia de l’encarnació de Jesús és una historia descendent, el Déu que es fa home, el rei que es fa servent, el tot poderós que dona la vida per amor.
Emparar-nos en la divinitat, gloria i poder de Jesús es una de les descobertes a fer… Atendre al “perfil baix” de Jesús és tot un repte enmig d’un món que treu múscul per sotmetre al proïsme!! (les histories ascendents tot i ara també amb el poder de la força.
Lectura: Mateu 21:1-11
1 Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos deixebles 2 amb aquest encàrrec:
–Aneu al poble que teniu al davant i tot seguit trobareu una somera fermada, amb un pollí al seu costat. Deslligueu-la i porteu-me’ls. 3 Si algú us preguntava res, responeu-li: «El Senyor els ha de menester, però de seguida els tornarà.»
4 Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta:
5 Digueu a la ciutat de Sió:
Mira el teu rei que ve cap a tu;
arriba humilment,
muntat en una somera i en un pollí,
fill d’un animal de càrrega.
6 Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat: 7 portaren la somera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. 8 Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; d’altres tallaven branques dels arbres i encatifaven el terra. 9 La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven:
— Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!
10 Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va inquietar, i preguntaven:
–Qui és aquest?
11 La multitud responia:
–Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.
Jesús entrant a Jerusalem ens parla poderosament de qui és ell realment…
Jesús és el Senyor proper, humil i segur.
Jesús és el Senyor proper. (va cap a tu)
5 Digueu a la ciutat de Sió: Mira el teu rei que ve cap a tu;
Jesús es rei!! No hi ha dubtes! Aquest és el propòsit d’aquest episodi en la vida de Jesús. respondre a la pregunta de la ciutat que s’inquieta ( v10): “ Qui es aquest? ….Aquesta pregunta referida a Jesús, ens parla de que la gent pot estar mirant el mateix, però amb un grau de coneixement diferent.
S’acompleix la veu del profeta: “..va cap a tu” la ciutat rep una visita l’acceptarà (Lluc, Jesús plora)
Zacaries 9:9 Alegra’t, ciutat de Sió,
crida de goig, Jerusalem!
Mira el teu rei que ve cap a tu,
just i victoriós;
arriba humilment, muntat en un ase,
en un pollí, un fill de somera.
Jesús es rei, un líder, un pastor que està en dinàmica de trobada, no està amagat, està a prop de la gent i els seus problemes! Jesús porta tot l’evangeli trobant-se i servint a persones, pels camins, les ciutats, com si la seva vida fos un viatge (lluc). Jesús arriba a la ciutat que és el cor de la nació, en unpollí que li han portat els deixebles, entra a la ciutat rebut per una multitud i posteriorment entrarà a un temple que es el cor de la religió i se’n ocupa dels necessitats al temple ( 21:12-17).
Jesús es el Senyor proper perquè va en busca de la gent, perque treballa amb gent però sobretot…
La més gran evidencia de la seva proximitat, és que s’ha fet un de nosaltres, en la seva encarnació s’ha fet proïsme (paràbola del bon samarità), ha protagonitzat una historia descendent dels altars a la pols de camí, de la vida a la mort …
Preguem que Déu ens faci créixer el desig d’estar a prop de la gent, de les seves necessitats, que ens declarem proïsme de les víctimes del camí i anunciadors de la bona noticia que Jesús està amb
Enmig de la desfilada d’honor multitudinària no veiem cotxes de luxe o carruatges poderosos.
Jesús es el Senyor humil.
5b arriba humilment, muntat en una somera i en un pollí, fill d’un animal de càrrega.
Recorda a 1 Reis 38-40: Salomó a la seva coronació, munta una mula del seu par, el rei David.
Envia als deixebles, munta sobre els mantells que posen a la muntura,
Avança sobre els mantells i les branques, com si fos una catifa real
Es una escena solemne, però no luxosa. Les persones necessitem el luxe, l’exclusivitat per fer memorables els moments especials. Ens agrada que els líders visquin envoltats de palaus i carruatges.
La muntura: no es un cavall real o militar, no hi ha expressió de poder. Es un rei humil: apacible, amistós, benigne, mans, pacífic.
Segons el profeta Zacaries: 9:10 Destruirà els carros de guerra d’Efraïm
i la cavalleria de Jerusalem, trencarà els arcs dels guerrers i anunciarà la pau als pobles; dominarà d’un mar a l’altre, des del Gran Riu fins a l’extrem del país. El Senyor salvarà el seu poble
La majoria de líders intenten salvar-se a si mateixos, mantenir les balances de poder, acontentar les forces en equilibri. No es la vida del poble el primer interès…. es fa servir el poder per imposar i es fa necessari recordar la frase de Miguel d’uanmuno:
“venceréis pero no convenceréis: tenéis la razón de la fuerza, pero os falta la razón del derecho.”
L’humilitat és l’estil de Jesús, l’ADN del seu poble… aspirem a ser la muntura solemne i sençilla, digna i especial del Senyor. Jesús vol arribar a d’altres a traves de nosaltres: caminant, en bus, en bici (Danes), en cotxes adolescents (12-18).
Jesús a més de proximitat i humilitat es mostra com…
Jesús es el Senyor segur (sòlid).
9b — Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!
Hosanna: salva’ns , et preguem
Ser proper i humil, moltes vegades es veu com un signe de feblesa i si és impostat com una manipulació. Jesús genera expectatives de salvació/ alliberament per al poble.
Mateu posa en boca de la gent el crit messiànic “Salva’ns (hosanna)” i l’expectativa del messies enviat per Déu en Jesús. i la connexió d’aquell fet amb el cel.
Jesús el rei, és el Messies!!! Zacraies 9:11
11 El Senyor declara: «Per l’aliança segellada amb sang que vaig fer amb vosaltres, jo alliberaré els qui esteu empresonats al fons d’un pou eixut.
La solidesa del l’obra de Jesús, del seu model de lideratge (fins i tot) , està marcada per la consistència, propòsit. Jesús no es que sigui un bon rei, pacífic, que ens ve a buscar i es “pringa” amb la nostra humanitat… la veritable solidesa és que es tracta d’una aliança, iniciativa de Déu. El seu amor ens busca i la seva gracia ens troba i això es inquebrantable.
El text també parla de la gent que veu en Jesús al profeta, però fan curt! Igual que els deixebles a la barca que veien al Mestre, feien curt. El Crist és la nostra referencia, no perquè sigui mestre (saviesa) o profeta (portaveu de l’Altíssim) és solid i segur perque es el Senyor, el Crist, és la realització de la voluntat de Déu.
Fins i tot hi havia gent que es preguntava: qui és aquest? I aquesta pregunta ens prepara per entendre que la gent del poble, va passar de l’aclamació a l’acusació, preferint-lo en lloc de Barrabàs per morir a la creu, circumstancia que no va trastocar ni un mil·límetre la seva missió, el seu lliurament a propòsit del pacte.
Aquesta escena d’exit popular és l’inici del camí al calvari, el primer dia de la setmana de la passió. El Senyor es rei per que es el sobirà, fa la seva obra, porta el seu regne i mostra que no ha vingut a evitar el patiment sinó a redimirlo.
Els deixebles de Jesús, els ciutadans del seu Regne hem de practicar, com el Senyor, l’amor compromès, l’amor incansable.
Conclusió
Realment Jesús… realment es el Senyor proper, humil i segur!!
Afirmar la identitat sobirana de Jesús és acceptar cap a on té de transformar-se la nostra mentalitat:
L’amor fidel de Déu, fa de la feblesa i la senzillesa les armes per la pau que pot arribar a cada persona i necessitat.