Lectura:  Marc 6:1-6 (BCI)… “I el sorprenia que no tinguessin FE”

Jesús, rebutjat en el seu poble
    ¹ D’allà, Jesús se’n va anar al seu poble,  i els seus deixebles el seguiren. ² Arribat el dissabte, es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien:
—D’on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut?  I aquests miracles obrats per les seves mans? ³ Aquest, ¿no és el fuster,  el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres? 
I el rebutjaven.  ⁴ Jesús els digué:
—Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva. 
    ⁵ I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans.  ⁶ I el sorprenia que no tinguessin fe. 

Reflexió

Lluc: 4: 46-53  (BCI)

La guarició del fill del funcionari reial (Molt conegut, però voldria fer unes consideracions)    ⁴⁶ Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. 
A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial  que tenia el fill malalt. ⁴⁷ Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés  a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. ⁴⁸ Jesús li digué:
—Si no veieu senyals i prodigis, no creieu. 
    ⁴⁹ El funcionari li contestà:
—Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!
    ⁵⁰ Jesús li digué:
—Ves, que el teu fill viu.
Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. ⁵¹ Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu fill era viu.
    ⁵² Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren:
—Ahir, a la una del migdia,  el va deixar la febre.
    ⁵³ Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seva família.

Potser un miracle més, però voldria reflexionar amb alguns detalls, comuns a la majoria de miracles.

• Introducció:

A la predicació podríem parlar de :

• Grans herois de la fe: Abraham, Abel, Henoc …. (Hebreus 11)
• Grans Reis que van liderar Israel … David, Salomó
• Grans Profetes/Jutges : Samuel
• Homes piadosos i pacients : Job
• Grans Herois : Samsó   ……   i explicar els seus fets per emular el seu exemple.

Altres vegades vàrem parlar de “herois” desconeguts (“Monument al creient desconegut”), persones que feien una tasca “silenciosa i anònima”.

Però ara m’agradaria cridar l’atenció sobre un tercer tipus de “personatges”:

• Joan 4: 46-53 – Un “home” alt oficial del rei, que BUSCA A JESÚS i li demana que curi al seu fill.

(era molt important la descendència i sobretot els fills, a més del dolor, la situació de l’home era desesperada.)

Anem a desglossar aquets versets

• El funcionari reial (realment no sabem qui era, només el seu càrrec), tenia poder, recursos i diners, però res d’això li servia per curar al seu fill.
• Va viatjar 30 km. Entre Cafarnaüm a Canà per buscar a Jesús, doncs creia que la solució només podia estar amb Jesús
• Volia que Jesús anés físicament a casa seva i toqués al seu fill per curar-lo (la seva fe estava limitada per els seus propis esquemes).
• Jesús no va anar a casa seva, ni va fer cap oració espectacular, ni cap acte dramàtic, només li va dir que tornes cap a casa perquè el seu fill vivia.
• En el verset 50 està la “Clau”: Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. (No tenia cap garantia de cap tipus, només la seva fe amb Jesús. UNA FE QUE ES POSA EN MARXA)
• Arribant a casa els servents li van dir que el seu fill era viu, i que ja no tenia febre, just a l’hora que Jesús li havia dit que el seu fill vivia. I van creure ell, i la seva família.

Tenim molts altres exemples:

• Marc 5: 25-30 “Una dona” VA ANAR A BUSCAR A JESÚS” per ser curada del fluxe.

25 Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. 26 Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. 27 Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, 28 perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré. (Tenia FE)» 29 Immediatament va deixar de perdre sang i sentí dintre d’ella que estava guarida del mal que la turmentava. 30 Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent: –Qui m’ha tocat la roba?

• Marc 5: 22-24  “un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire”

22 Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus 23 i, suplicant-lo amb insistència, li diu:

–La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui.

²⁴ Jesús se n’anà amb ell (Segurament en aquells moments calia donar testimoni a molta gent). El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu.

³⁵ Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li:
—La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre?
    ³⁶ Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga:
—No tinguis por; tingues només FE.
    ³⁷ I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume.  ³⁸ Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys, ³⁹ entra a la casa i els diu:
—Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm. 
    ⁴⁰ Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, ⁴¹ l’agafa per la mà  i li diu:
— Talità, cum  —que vol dir: «T’ho mano: noia, aixeca’t.» 
    ⁴² A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar.

Podríem posar molts més exemples com aquets  (leprosos ..etc.) ….. 

Veiem les seves característiques: 

1. Son persones TOTALMENT ANÒNIMES que només apareixen una vegada, i que no se sap res més d’elles ni del que han fet. (a diferencia dels herois que fan una tasca que és famosa).

NO HAN FET CAP MERIT (al menys no ho diu)

1. Son persones que PATEIXEN MOLT. Infermetats (PECATS)(*), penalitats familiars … etc.
2. Son persones que NO SABEM SI SON PECADORS (**) (veure sobre el perdó dels pecadors)
3. Son persones que POSEN LA SEVA ESPERANÇA EN JESÚS.
4. Son persones que VAN A BUSCAR-LO, Y CREUENT EN ELL.

I, com actua el Crist en tots aquets casos? 

• El Senyor es compadeix d’ells
• No els hi pregunta res, (quins son els seus mèrits, LAS SEVES OBRES ….. etc.)
• No els hi demana res a canvi (tret del penediment si cal. No pequis mes)
• Ho fa per GRÀCIA (“Nomes per la teva gràcia”)
• CONCLUSIÓ: (Diapo) (Comentaris dels tres punts considerats)

En Juan 4 troben tres passos transformadors sobre el que significa confiar en Déu quan tot sembla perdut.

1. La necessitat t’acosta a Jesús, però la Paraula et sosté
«L’home va creure a la paraula que Jesús li va dir, i es va anar». La veritable fe no depèn d’emocions ni de manifestacions visibles; la veritable fe es recolza únicament en el que Déu ha dit.

2. La fe camina abans de veure el resultat (actua)
Imaginin el retorn d’aquest home. Caminava de tornada a casa sense cap prova física, sense fotos, sense crides de confirmació. Només portava amb si la promesa de Jesús.

Si dubtes de la paraula que Déu et va donar, et quedes paralitzat esperant un senyal. Però quan creus, et poses en marxa. L’oficial no es va quedar en Caná pressionant a Jesús perquè l’acompanyés; va prendre el camí de retorn confiant que la distància no limita el poder de Déu.

3. La confirmació enforteix a tota la teva casa
L’endemà, mentre baixava, els seus serfs van sortir a rebre-ho amb la notícia: «El teu fill viu». Quan va preguntar a quina hora havia millorat, li van dir: «Ahir a l’hora setena se li va llevar la febre».

Aquesta era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill viu».

El miracle no sols va sanar al noi; va canviar el destí de tota una família. El versicle 53 conclou: «I va creure ell amb tota la seva casa». Quan et mantens ferm en la paraula de Déu i camines en fe, el testimoniatge no es queda en tu: impacta i transforma als qui t’envolten.

Si nosaltres (pobres creients), ANEM A BUSCAR-LO, i posem els nostres problemes (infermetats, problemes familiars, ….etc. )

Ell (PER PURA GRÀCIA, SI TENIM FE) ens ajudarà, potser no a la velocitat que volem, ni de la manera que volem, però tenim la seva promesa:

Lluc 11: 9-13

9 »I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, 10 perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. 11 Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana un peix, en comptes del peix li donarà una serp? 12 I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? 13 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.

BUSQUEM-LO DONCS AMB FE, I POSEM LA NOSTRE ESPERANÇA EN EL CRIST.