Introducció
Aquest estiu et banyaràs a la platja, si es que no ho has fet ja i probablement el teu primer bany serà en alguna platja del mar mediterrani.
El mar mediterrani és un dels mars més vius del món menys de l’1% de la superfície marina de la terra i conté més del 10% de la diversitat marina… té una particularitat evapora més aigua de la que rep per la pluja. Gràcies a l’aigua de l’oceà atlàntic que entra per l’estret de Gibraltar no s’asseca. Si l’EG es tanqués el MM s’assecaria en mil anys. El MM es viu gràcies a que té el llindar obert.
Amb aquet exemple vull il·lustrar part del que direm en aquest matí. Abans de llegir la cita de Mt 11:25-30 hem de saber que…
En aquest moment de l’evangeli (Capitol 11) flota l’inquietut per saber qui és Jesús realment, Joan el Baptista envia deixebles per saber si es el Messies. 1-15
Jesús retreu als religiosos que no van reconèixer al Baptista i tampoc a Ell (16-19) No estan captant el significat de les senyasl i el missatge de Jesús com li pasen a les poblacions de Galilea que Jesús recrimina als vv 20-24.
En aquest punt d’indignació de Jesús per la ceguesa dels seus contemporanis pronunciarà les següents paraules:
Mateu 11:25-30
25 En aquell temps, Jesús digué:
–T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. 26 Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.
27 »El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.
28 »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. 29 Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, 30 perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.
La porta d’entrada, la garantia i el camí per trobar descans en Jesús.
3 llindars per habitar en la gracia de Déu.
El primer llindar, la porta d’entrada per habitar en la gracia, és la humilitat.
Jesús prega al Vs. 25 i beneeix el Pare perquè ha volgut revelar l’evangeli als senzills. Els petits prenen avantatge sobre els savis i entesos. Els privilegiats intel·lectualment estan en desavantatge amb els petits/vulnerables/nadons, no perquè es premia la ignorància i la feblesa, sinó perquè l’orgull intel·lectual allunya, tanca el llindar pel que ha de passar la gràcia del Senyor, en canvi, la humilitat sí que ho fa possible.
Hi ha dues maneres d’arribar a la humilitat:
Els humils per elecció i de qualsevol classe social, gent senzilla, que necessita molt poques coses i les poques coses que tenen les necessiten molt poc…
Els humils per “gravetat” experimenten la força de la gravetat, la inèrcia dels seus actes i es donen la patacada de la vida, llavors es conformen amb poc. El fill pròdig, es va humiliar fins a on va saber i va tornar al pare.
Totes aquestes coses han sigut revelades… els senyals que Jesús va fer, l’arribada del Regne de Déu, el compliment de la llei i l’alliberament de la justificació per obres… la llibertat (captius), la vista (als cecs) la proclamació de l’any de la gracia … Això no t’ho creus, no ho veus si no ets humil. La gent senzilla ho veia, l’elit religiosa el volia matar.
Creixem en humilitat quan apostem per petits gestos fets per molta gent que poden produir canvis significatius, més que buscar personatges mediàtics i poderosos que organitzen vistoses i multitudinàries convocatòries.
Cal humilitat per acceptar que Déu ens ha escrit una carta, la Bíblia i que ens crida a través d’ella. Cal humilitat per tenir actitud d’escolta davant del que Déu ens mostra a traves de la Bíblia de la nostra comunió amb Ell.
Sense humilitat no ens podem reconèixer pecadors i penedir-nos per rebre el perdó de Déu i l’abraçada de la seva gracia.
La humilitat va acompanyada de realitat
El segon llindar per habitar en la gracia és confiar en el Fill de Déu.
Al verset 27 ens ve a dir que al Fill només el coneix el Pare i que el Pare només és conegut pel Fill i a qui el Fill el vulgui revelar, De manera que si en el teu cor pots afirmar sincerament que Jesús és el Fill de Déu, això no és producte de la teva àgil intel·ligència. Això es revelació ferma i segura del cel. La divinitat de Jesucrist és la nostra garantia, no el nostre argumentari.
Mateu 16:16-17 16 Simó Pere li respongué:
–Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.
17 Llavors Jesús li va dir:
–Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel!
La revelació (apocalipto) desvetllar, treure la coberta.
Creiem el que Déu ens diu més que el que ens diem a nosaltres mateixos o escoltem dels altres.
Confiar en Jesús com Fill de Déu i en la nostra fe com un do és el segon llindar que hem de tenir obert per viure permanentment en la gracia a pesar dels nostres dubtes.
La plena Garantia de la ostra fe descansa en la divinitat de Jesús de Natzaret.
Es cert que hem de saber donar raó de la nostra fe: 1 Pere 3:15 Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. Però la raó no es el que ens dona la fe, sinó el rebre la revelació de Jesús.
Per tant parem l’orella
El tercer llindar per habitar en la gracia és respondre a la crida.
En aquesta porció de 3 versets, probablement una de les porcions més consoladores i restauradores que trobem a la Bíblia, trobem una triple crida, que espera la nostra resposta.
Veniu a mi. Jesús crida als cansats i afeixugats i els diu “Veniu..” La inactivitat no assegura el descans. El sentit li treu pes a la càrrega- Anar a Jesús, aquells cansats, fatigats… Jesús els dona una feina més, aixecat, esforçat, desplaçat fins a mi… si tothom t’ha fallat.. torna a confiar una darrera vegada.. veniu a mi… els cansats de:
La religió, la llei.. generava gent fatigada
La vida, les decisions equivocades… gent fatigada
Les víctimes… gent fatigada… com tu i jo que trobem descans en Jesús,
Accepteu el meu jou. El jou es feina dura arrossega una arada, el carretó. Al temps de Jesús l’arada de la terra es feia després de llençar la llavor, amb les herbes i pedres. La Bíiblia fa servir el “jou” per parlar d’allò que ens condiciona (l’esclavitud a Egipte,
«He trencat les barres del teu jou i t’he fet caminar dret» (Lev 26:13). Quan el jou de l’esclavitud es torna sever, se l’anomena «un jou de ferro sobre el teu coll» (Deut 28:48). Un jou d’aflicció s’esmenta a Lamentacions 3:27: «Bueno es para el hombre llevar el yugo en su juventud». Isaías afirma que per a cada home el Messies trencarà «el jou de la seva càrrega, i la vara del seu opressor» (Isa 9:4). «El jou serà destruït del teu coll» (Isa 10:27). De vegades, el terme es fa servir per descriure la càrrega del pecat d’una persona i el seu càstig: «Les meves transgressions van ser lligades amb un jou; per la seva mà van ser subjectades; van ser posades sobre el meu coll» (Lam 1:14).
També es feia servir figuradament en el sentit de servent /servitud (Jer. 27:1-Jer. 27:22-Jer. 28:1-Jer. 28:17) i «la llei de Déu».
(parelles de bous), el jou desigual impedia ajuntar un ase i un bou pel sofriment del més feble. Deuteronomi 22:10.
Jesús “positivitza” l’expressió “carregar el jou” : Jou suau i càrrega lleugera, perque ha començat la el temps de la gracia i ja no estem sota el jou de la llei. Tambe perquè fem la feina però no depèn de nosaltres els resultats, perquè som col·laboradors no artífex de l’obra de Déu.
Feu-vos deixebles
El Talmud de Babilonia parla de l’estudi de la Torà com “abraçar el jou de la Torà” Els jueus qua anaven a estudiar deien l’expressió “agafar el jou”.
Jesús vol que acceptem el seu jo i que aprenguem d’ell: Aprendre de Jesús…. benèvol, manso/humil de cor… trobareu el repòs….
Jesús és Déu, Senyor, Salvador i mestre!! El propòsit de la revelació es portar-nos a Crist i la clau de la vida es seguir-ho, aprendre d’ell i servir-lo.
Aquest tercer llindar que hem de mantenir obert permet que Jesús ens transformi o que quedi com un amulet.
Com la cançó “Echa tu ansiedad sobre el… descansa de tus obres ven a Jesús….”
Jesús ens indica el camí: venir a ell, acceptar el seu jou i aprendre d’ell com a deixebles.
Conclusió
Som especialistes de viure al llindar de les coses, moltes vegades sense mullar-nos o definir-nos. Si no obrim el llindar del nostre cor no pertanyerem a res…
Per viure plenament la gràcia hem d’obrir 3 llindars, respondre a 3 invitacions…
Acceptar amb humilitat que Déu ha enviat a Jesús per començar el regnat de Déu.
Confiar en Jesucrist com el Déu encarnat, com la garantia de la nostra fe ferma i segura com un ancora.
Respondre a la crida de Jesús de d’anar a ell, abraçar la seva causa i seguir-lo aprenent d’ell cada dia, amb les seves forces.
Com li pasa al mar mediterrani, ens va la vida en tenir el llindar obert…
Et convido a viure en la Gracia, traspassar el llindar per agafar-te de la mà de qui et crida i et diu:
Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva, i soparé amb ell i ell amb mi. (Apocalipsi 3, 20.)