A F I R M A  4 

Mc 10:17-23  (17-31) 

Introduccio  

Jesús està prosseguint en el seu camí cap a Jerusalem i només reiniciat, li ve un home (no sabem nom ni edat) que arriba corrent, i amb respecte (s’agenolla) li fa una pregunta: 

Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna? 

L’home veu en Jesús un “rabí” un mestre de les escriptures i de la practica de l’espiritualitat jueva. 

El veu de manera excepcional. A Jesús l’anomenen “mestre”(Rabí)  moltes vegades, també “Rabuni” forma aramea equivalent a “rabí” alguns entenen que fer servir la forma aramea era un exclamatiu per dir “Gran Mestre” Mc 10:51 (Cec de Jericó: “-Rabuni, fes que hi vegi.”) i Joan  20:16  (Maria Magdalena, quan el reconeix ressuscitat “Rabuni”) 

L’home fa una pregunta pertinent, teològicament.  L’AT parla molt poc de la vida eterna. Daniel 12:2   “Molts dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllaran, els uns per a la vida eterna, els altres per a l’oprobi, per a la reprovació eterna.”  es l’únic verset que parla de la vida eterna. A la mentalitat jueva en temps de Jesús, un home pietós té de guardar els manaments i cada instrucció que es troba en el pentateuc (+600). La pregunta es: A quin nivell moral  haig de viure per “heretar” la vida eterna? 

Jesús respon i ens desafia a posar a Déu en el centre de la conversa, a posar de relleu les nostres reserves. I a considerar les millors riqueses de l’evangeli. 

Jesús ens desafia a posar a Déu en el centre de la conversa. 

Probablement l’home ric s’adreça a Jesús com un mestre bo, excepcional entre els mestres. En canvi Jesús a partir d’aquí agafa la pregunta la porta a l’absolut. Només existeix un que es mereix ser anomenat bo, perquè es absolutament bo: Déu  Salm 106:1. Al·leluia! Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor. 

Això no va de mi com a mestre, ni de tu com a fidel creient. Això de la vida eterna va de Déu. La referencia no es la bondat dels homes, les esglésies, les nostre agendes morals i ministerials, la referencia es el cor de Déu, la seva voluntat perfecta que no l’importa que siguis mes gran o més petit, l’importa que estiguis al teu lloc.  Quan dones fruit, en els elogis… gràcies a Déu. També a les nostre manvances… confiem en l’obra de Déu. 

La bondat de Déu fa que les nostres mancances i desencerts formin part del seu pla perfecte.  Una dona aiguadora, cada matí carregava aigua fins a casa seva. Pal a coll i una càntara a cada extrem. Sempre arribava amb 1 càntara i mitja, pq un estava esquerdada. Sempre es lamentava, fins que algú li va fer notar que del costat on queia l’aigua que perdia, les flors eren més boniques. 

Déu és el protagonista, treballa a traves de nosaltres, que no som perfectes, però també vol que creixem i millorem.  

Jesús ens desafia a posar de relleu les nostres reserves. 

L’home ric arriba a Jesús corrent, probablement vol lluir la seva pietat: Et respecto (genolls), t’afalago (mestre bo). Què més haig de fer si ja compleixo els manaments des de la joventut (+12). 

Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué: Només et falta una cosa: 

Jesús el mira cap a baix (està agenollat) el mira i l’estima i li “apunta” una carència, es una frase tendra que prepara un moment de confrontació.  (2 coses que es poden fer en una apendicitis…) 

Vés, ven, dona, segueix-me 

Jesús no vol fer-nos la guitza i fer que visquem amb estretor i pobresa. 

Quan el Senyor ens assenyala una carència, no es per arruïnar-nos, és per mostrar.nos el camí de millora, alliberament. 

Jesús vol que els deixebles, visquin sense carrega excessiva i sense el cor dividit. Qualsevol cosa que impedeixi seguir a Jesús amb completa disponibilitat es una contradicció amb la nostra fe. 

Jesús converteix una pregunta sobre el més enllà en una qüestió que mira de manera compromesa el més aquí. Dona-ho als pobres.  

Jesús no està en contra de les persones que tenen riqueses, tampoc es dolent fer diners a la vida, la qüestió es no donar-li una categoria de Déu, d’ídol. El “déu” Mammon, el déu dels diners es incompatible amb el Déu bo qui et vol a tu i no les teves coses.  No es pot servir a Mammon i a Déu. 

Mateu 6:24 »Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. 

L’home que arriba corrent, marxa trist i probablement caminant a poc a poc, perque té una reserva innegociable! 

Quina es la teva reserva innegociable? Mira-la com una cel.la de ferro per la teva llibertat. 

Perquè el que ve es millor… 

Jesús ens desafia a considerar les millors riqueses de l’evangeli. 

21 Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué: 

–Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. 

Tindràs un tresor al cel!     Allà a on tinguis el tresor tindràs el cor! 

Mateu 6:19 »No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. 20 Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. 21 Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor. 

Fem lligams amb les “coses” tendim a materialisme, a obtenir seguretat en allò que ens podem proveir. La lògica del deixeble es dependre de Déu en tot moment. 

–Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!  Perque han d’aprendre a viure com pobres dependents de Déu! 

A partir del v, 23 ,   Multiplicació per cent  de les renuncies que fem per l’evangeli,  La comunitat i el Déu que va amb nosaltres, proveeix…   … les tribulacions, la barca en la tempesta… la vida eterna. El Déu de la vida 

La pregunta dels deixebles davant l’afirmació de Jesús als v 23-24? Dificultat perquè els rics entrin al RD.    26. Si és així qui pot salvar-se?    

Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.    

Jer 32:17 i »–Ah, Senyor, Déu sobirà! Tu has fet el cel i la terra amb gran força i amb braç poderós: per a tu no hi ha res impossible. 

Gen 18:14 Hi ha res impossible per al Senyor? L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill. 

Aquest text ens situa del costat dels incompetents per procurar-nos la salvació, només el poder i la misericordia de Déu poden obrar la salvació, 

Conclusió. 

Qué haig de fer Senyor? Es una pregunta que apunta a les nostres competències! 

Posar a Déu al centre de la conversa: Confiar en el Déu bo, davant les inseguretats, escassedats, abundàncies,  

Mirar de cara a les nostres reserves i créixer en hospitalitat, generositat, sacrifici (esforç), esperança en el mes enllà i en el més aquí. 

Estimar les millors riqueses de l’evangeli i posar-hi el cor. El Déu bo es el Déu de la vida, amb les lluites, reserves i indecisions … el Déu que ens vol alliberar de la tirania de les possessions dels ídols materialistes que ens apressen i vol que el seguim amb el que som i tenim a on ell vulgui.       

Allà a on tinguis el tresor tindràs el cor!