Mc 8:34-38.

A F I R M A  1 

La nova serie AFIRMA  

El discipulat apel·la a la constant formació i practica de la fe del seguidors de Jesús. No és tracta només de conèixer la Bíblia, comprometre el cor, donar testimoni. El deixeble amb la seva manera de pensar, opinar i viure té el repte d’afirmar l’evangeli que creu i predica.  

Per aquesta sèrie continuarem en les preguntes de Jesús a l’evangeli de Marc, preguntes que volen posar-nos en alerta per evitar negar amb els nostres fets el que afirmen els nostres llavis.  

Introducció 

Estem al centre de l’evangeli. Amb la pregunta “vosaltres qui dieu que soc jo?” el reconeixement de Jesús com Messies.  S’inaugura una nova etapa en la relació de Jesús amb els deixebles. Si al principi de l’Evangeli hem vist a Jesús fent coses per la gent, ara i amb el cara a cara amb Jesús (qui soc per tu?) començarà a plantejar situacions que exigiran al deixeble, l’estaran dient que pots fer per mi, que et toca fer a tu. Estàs disposat a connectar amb el meu projecte, la meva missió? 

Per això quan Pere vol preservar a Jesús a marc 8:31-33 doncs els hi diu que li espera: patiment, rebuig, mort i resurrecció, Jesús li diu apartat Satanàs, pq penses com els homes no com Déu… 

En aquest punt incomodo, tens, però de creixement i afirmació es a on situem les preguntes de Jesús a partir d’ara…. Preguntes que volen que afirmem la nostra opció per Jesús. 

Mateu 8:34-38 

34 Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué: 

–Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 35 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà. 36 Què en treu l’home de guanyar tot el món si perd la vida? 37 Què no donaria l’home a canvi de la seva vida? 38 Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules davant aquesta generació adúltera i pecadora, també el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà amb els sants àngels en la glòria del seu Pare. 

Jesús crida a la gent i als deixebles… diferents nivells d’adhesió, diferents capacitats d’escolta, diferents claus d’interpretació davant de la paraula de Jesús, una paraula única i universal per moure’ns al seguiment de Jesús. 

A Marc 8:34-38  trobem els interrogants de Jesús que ens condueixen en la cerca de sentit, mentre anem seguint a Jesús.  

Observem en el text el discipulat com exigència, paradoxa i contrast. 

El discipulat com exigència.  

Posa les condicions del discipulat.  “Si algú vol venir…” 

Negació d’un mateix. Lluny de tot interès personal o egoista, el deixeble afirma el projecte de Jesús. No podem servir al senyor i a nosaltres mateixos. Fil 3:19 “el seu déu es el ventre…” el projecte antagònic a Jesús es el d’aquells que estan abocats a les seves apetències i desitjos. 

Prendre la nostra creu i. La creu no té encara cap connotació positiva (prepasqual) es un instrument de tortura, execució i vergonya publica. La creu es escàndol és com anar en direcció contraria,  és anar a contracorrent.  Perquè ningú entén que “la creu” pugui conduir a cap cosa bona. Es refereix a allò que ens fa patir en fidelitat al seguiment de Jesús. Per anar a contracorrent 

Seguiment. Per venir amb mi se m’ha de seguir,  transitar amb mi els meus camins, itineraris i destins. La manera més descriptiva de ser deixeble. Afirmar el camí de jesús. 

Qui pren les decisions a la meva vida, el meu ego o l’evangeli? Quina es la carrega incomoda, el teu camí a contracorrent? 

El discipulat com a paradoxa.  

Mostra la paradoxa del sentit  la vida.  Qui vol salvar la vida la perd i qui la perd (per mi i per l’evangeli) la salva. El camí de la creu es una paradoxa i el deixeble no està deslliurat d’ella.      Si volem guanyar hem de deixar anar foto/llast(lastre) per pujar. 

Ens vol interrogar sobre el sentit de la vida en la que ens ocupem. Quin sentit té la teva vida? Per això fa preguntes: 

36 Què en treu l’home de guanyar tot el món si perd la vida?  

Que en treu/quin sentit té?     

Guanyar el mon i perdre la vida: Aspiració humana ideal. Guanyar el mon va ser la temptació de Jesús. “tot això et donaré si postrat m’adoressis” 

Perdre la vida present i futura, La vida/l’ànima/l’existència com persones (“psyche”: alè que ens permet ser més que cos. Idea de l’hebreu  Nefesh, Ruah ). 

Si guanyem tot lo material i perdem l’existència, a on hi és el benefici?  A més una segona pregunta per posar en valor la vida humana 

37 Què no donaria l’home a canvi de la seva vida? Donaríem tot a favor de la nostra vida!!! 

Anteposar el valor material a la vida a vegades veiem que suceeix, però es una trampa. Salm 49:17-18, 17 No et preocupis si un home s’enriqueix i acumula una fortuna a casa seva: 18 quan es mori no s’endurà res, no el seguiran les seves riqueses. 

Lluc 12:15 (ric insensat) Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no prové pas dels seus béns. 

Jesús dirà que No es pot servir a Déu i als diners com a ídol (Mammon)  Lluc 16:13. 

Per això Lluc 14:33  ens recorda la petició al deixebles:  renunciar als bens per seguir lliures d’equipatge (deixant anar llast) 

Tot el mon Vs la vida. Quantes possessions necessites per estar satisfet?    Confonem alegries amb satisfacció.  

Observem una llista massa llarga de persones que son infelices amb una molt bona posició, carreres d’èxit mundial que acaben en autodestrucció i fins i tot suïcidi (Avicci, Robi Williams, Kurt kovain, Elvis Presley, Marilyn M…) Algú ha dit: “Què hi ha al cim que dona tanta por?”  

El sentit de la vida pel deixeble es deixar anar al vida com a possessió i connectar amb la vida com a “do”, rebre el do de la vida i fer-la florir ben connectats amb el Déu de la vida i oferir-la també com un do, una ofrena. 

La vida no es el monument que ens fem en honor a nosaltres mateixos: la meva carrera, la meva família, la meva llar, la meva imatge, els meus desitjos…. 

Qui perd la vida la salva: en que gastes el teu temps, diners, energies?  

El que acumulem ens posseeix, el que donem ens allibera.  

El discipulat com a contrast.    

La generació (tb 8:12) son aquells que no acullen el seu missatge i no el reconeixen com a l’enviat de Déu. 

El discipulat es afirmació de Jesús i la seva paraula això contrasta amb la generació que el nega u obvia. Jesús i la seva paraula, el seu “logos”  (missatge, sentit, lògica). L’escandol de la creu (Sant Sopar: la mort del Senyor anunciem fins que ell torni) 

La temptació del deixeble es amagar-se, per la pressió del mon, l’antídot és estar persuadit per la lògica de Déu sense perdre de vista que el present del deixeble existeix en perspectiva del temps de Déu. Ell tornarà i farà justícia. 

La lògica paradoxal de la vida cristiana es reprodueix també en la perseverança: qui no vulgui passar vergonya la passarà i qui passi ara vergonya serà honorat. 

Com a deixebles som societat de contrast afirmant el logos de Jesús, la seva paraula, missatge i lògica o sentit. 

1Cor 1:23-24 23 però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd. 24 Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs. 25 Perquè allò que sembla absurd en l’obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l’obra de Déu és més fort que no pas els homes. 

Com portes la pressió de grup? Les posicions de la cultura actual davant vida cristiana? 

Jesús es camí, vida i veritat. La veritat. Veritat que a vegades fa mal. 

La veritat i la mentida es troben, passejen, es banyen. La mentida es vesteix amb la roba de la veritat i la veritat va nua. La gent conviu bé amb l’aparença de veritat que es mentida i s’escandalitza de la veritat nua. 

Conclusió  

Quin sentit té omplir la vida de coses i no ocupar-nos d’estar en pau amb Déu. De la vida/ànima que s’exten més enllà de la vida terrenal.? 

El Deixeble Afirmar el veritable sentit de la vida : un do, un do compartit, espiritual no material, seduïda per la veritat de Déu, sense vergonya ni demanant permís. 

Exigència: no es fàcil; paradoxa: no es senzill i contrast: no es còmoda… però es el camí , la veritat i la vida que hem d’afirmar i que condueix a la llar del Pare.