(culte d’agraïment pels 70 anys de l’EEB del Redemptor a Sabadell)
Com el Redemptor, acabo de fer 70 anys! Estem vius: el nostre cor batega unes 100.000 vegades al dia, i en 70 anys, 2.500 milions de vegades!
Però el cor no sempre batega rítmicament, com cal, i pot arribar a posar en perill la nostra vida. Sort dels marcapassos! Amb l’església pot passar una cosa semblant, i el nostre marcapassos és la Bíblia, la Paraula de Déu parlant-nos directament al cor, per tal de recuperar el bon ritme de batecs i preservar la nostra vida. Diu la Bíblia: ‘Sobretot vetlla el fons del cor, que d’allí surt la vida. ‘ (Proverbis 4:23, BCI)
Avui estem agraïts perquè Déu ha permès bategar al Redemptor, amb els ritmes necessaris a cada moment, amb la sensibilitat requerida. 70 anys de vides transformades, famílies restaurades, homes i dones aixecats per servir els altres com Jesús ens va ensenyar. Una història que ens porta al present de la nostra església, i del present volem parlar ara.
1. El present és un regal de Déu
‘Encara som vius per l’amor del Senyor, la seva misericòrdia no s’esgota. La renoves cada dia. Oh, quina fidelitat! ‘ (Lamentacions 3:22-23, BCI)
El present és un regal del Senyor: estem celebrant 70 anys de vida del Redemptor no per la nostra intel·ligència, ni la nostra força, sinó per la seva misericòrdia, renovada cada dia! Quina és la nostra primera pregaria del dia? Tenim un cant que així ho expressa (nº 26, cançoner): El gran amor del Senyor mai s’acaba; sa misericòrdia mai més tindrà fi. Cada dia és nova: Tu la fas nova; sempre Tu ets fidel.
El present és on passen les coses. El passat ens porta records (i Déu moltes vegades ens crida a recordar el passat) y el futur és l’àmbit dels somnis, dels desitjos, del que volem que passi. El present el tenim a les mans per decidir què farem avui, amb l’ajut de Déu.
La gran pregunta del present: Què estic fent? Amb la meva vida (salut, professió, família, projectes), amb la meva església (compartir l’evangeli, fer deixebles, servir a la comunitat, formar noves generacions).
2. El present és una oportunitat per a refermar la missió d’aquesta església
‘Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus’ (Mateu 28:19a, BCI)
Estem cridats a viure la fe que compartim (ser autèntics) i a compartir la fe que vivim (no fer de l’evangeli el secret més ben guardat a Sabadell). La missió de l’església del Redemptor no ha canviat.
Acabem de fer un recés d’església amb aquest lema: viure la fe i compartir la fe. Es a dir, a fer una autèntica proclamació de l’evangeli, amb paraules i amb fets. Volem ser cada vegada més com Jesús.
El millor homenatge que podem fer avui als fundadors d’aquesta església és seguir portant a terme la missió amb la mateixa passió, la mateixa dedicació, la mateixa entrega que ells. Per què aquest mandat, aquesta missió, no envelleix, no es jubila, no es dona per tancada encara que hagin passat set dècades.
3. El present és un temps per refermar la unitat i el servei
‘Així, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, revestiu-vos de sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si algú
tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres. Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona. ‘ (Colossencs 3:12-14, BCI)
Una església que ha fet 70 anys és una església madura, però una església madura no pot deixar de treballar per la unitat dels seus membres, l’amor entre ells i el servei humil als altres, perquè tot això importa.
El present és el moment per a: sanar relacions, enfortir vincles, animar els cansats, recolzar els nous creients… i tornar a posar l’amor com a centre de tot, “per damunt de tot”..
El present és la oportunitat de fer als altres el que faria Jesús si entrés per la porta: satisfer les necessitats dels qui ens envolten. Amb el que tenim, sense mirar cap a un altre costat. Deixant-nos molestar, decidits a servir.
4. El present és el moment per a confiar en el Déu que continua treballant
‘Però Jesús els replicà: – El meu Pare continua treballant, i jo també treballo. ‘ (Joan 5:17, BCI)
Déu sempre està treballant el present per a nosaltres. No es desentén del seu poble. El mateix Déu que ha mantingut aquesta església durant 70 anys és el mateix que ens sosté avui i prepara el nostre demà. Hi ha un cant de la coral (“Déu treballa”) que diu que a vegades no sabem com, però Ell treballa.
Com llegíem: la seva misericòrdia es renova cada dia, Déu és fidel. Va dir que seria amb nosaltres “cada dia” (tots els dies, avui també) fins a la fi del món. La seva fidelitat no caduca: és un compromís d’eternitat.
El seu poder no disminueix amb el temps. Potser mirem els desafiaments del present (als canvis al món, les noves generacions, els reptes eclesials) i se’ns encongeix l’estómac: ens costa confiar en Déu. Però Déu ens recorda “la meva misericòrdia no s’esgota; la renovo cada dia”.
El que Déu ha fet abans pot repetir-ho ara, i el que encara no ha fet, pot començar-ho avui!
5. Conclusió
Avui celebrem 70 anys de vida del Redemptor, però sobre tot celebrem que Déu és aquí i ara amb nosaltres. Sense Ell no hauríem arribat aquí.
El present és on es manifesta la seva gràcia, i volem rebre els regals immerescuts del seu amor.
El present és on seguim escrivint la història que Ell va començar, i volem que més i més siguin part d’aquesta història.
Avui volem dir clar i fort: Senyor, gràcies pel passat, però fes-nos viure el present d’acord amb la teva voluntat. Fes-nos més fidels a tu avui. Fes-nos més com Jesús.
Moltes persones han estat part de la història del Redemptor durant aquests 70 anys, donant i rebent, bategant pel Redemptor. Tot el que hem fet ha estat per millorar la vida de les persones d’acord amb l’ensenyament de Jesús. Ho hem fet per tu, Sabadell, barri d’Hostafrancs, estimada església, estimats germans i amics.
70 anys, i seguim comptant amb tu.
R. Simarro, Sabadell 23/11/2025.