El Senyor veu la dificultat del compromís.
Marc 6:48 (45-52)
Introducció
El 2012 la nostra família va descobrir els esports d’aigua. M’agrada molt nedar al mar, (salaó a la boca i el nas, neoprè, ferides, soledat, risc, por) … m’agrada, però no he tornat en anys…
L’evangeli de Mateu inclou en aquest episodi el moment en el qual Pere surt de la barca i amb una fe insuficient s’enfonsa…
La Història dels deixebles navegant pel mar de Galilea… és una història d’obediència, desgast i desconcert, no seria estrany que algú es volgués desapuntar.
En aquesta història trobem 5 moments que descriuen la cadència d’una vida compromesa
- Obediència.
Va fer pujar… i els manà: una sola expressió a l’original (anankázo): “puso bajo necesidad”, va forçar, va fer que … Jesús amb la paraula els imposa necessitat, l’obediència necessària dels deixebles, està a la base de tota acció ministerial. La crida de Jesús mobilitza. No és un impuls o un projecte personal, és l’encàrrec que no et permet ignorar-ho i estar tranquil. 1Cor 9:16 Tanmateix, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli, perquè és una obligació que m’han imposat: ai de mi si no anunciés l’evangeli!
La barca és el projecte de Jesús, és deixada a les mans dels deixebles, Jesús es queda a terra, acomiadant a la gent. Els deixebles obeeixen i la distància amb Jesús no trigarà a ser viscuda com una absència.
L’obediència et marca l’agenda i l’esforç, les energies…
- Treball.
L’encàrrec de Jesús implica una feina. Remar, conduir la vela i el timó de la barca per arribar a Betsaida. El Senyor sap que vindrà després. El relat ens diu que el viatge en barca dura del vespre a la matinada. No ens dirà res de les converses o els pensaments dels deixebles. Són llargues hores de treball durant la nit, com en un llarg viatge en cotxe, les converses fan pausa, la remor se sent i es fan llargues estones de silenci.
El treball a la barca, és la implicació compromesa dels que treballen pel regne, a l’església, al carrer a escoles, hospitals… en nom del Senyor. Entrem en rutines de servei, cadascú fa el que toca, passa el temps i hi ha silencis. El silenci dels deixebles sols al mig del mar contrasta amb la solitud de Jesús, Jesús es retira per tenir comunió amb el pare, prega. Marca el camí. Contemplació, espiritualitat d’ulls oberts. Veu el patiment.
- Patiment. 48 Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells
La barca no és un espai idíl·lic, lliure de desgast, tot i que és un espai al qual arribes en obediència a la crida de Jesús no és un espai absent de patiment. La barca agitada per les onades només compta amb l’ofici dels deixebles, la seva destresa, persistència i voluntat. No seria d’estranyar que apareguessin retrets… Però no ens equivoquem la naturalesa de la missió de la barca/del regne fa que hi hagi vents contraris, onades. Cal que hi hagi implicació, compromís i desgast. Però el centre de la història no som nosaltres. És Jesús. El mateix que ens envia, no desconeix la nostra limitació. Ens veu i ve cap a nosaltres!!
Es torna a produir la dansa del Déu que ens veu: et veig, em commous, em moc cap a tu.
- Por.
La sorpresa és que Jesús no és reconegut, de fet sembla que ho provoqui fent el gest de passar de llarg. Però qui no es posa en alerta si enmig de la tempesta veus a algú caminant per la superfície de l’aigua.
Podem viure millor amb la idea d’un Jesús al costat del tron del pare, fent de mediador, que amb la idea de Jesús acudint al nostre encontre. Quan Jesús s’acomiadava dels deixebles, ens va prometre el seu esperit, el consolador, el defensor, l’ajudador. L’Esperit de Crist està amb nosaltres en l’obediència, en el treball i en el patiment. Quan es fa visible els deixebles no el reconeixen, veuen una aparició, un fantasma, interpreten des de la desesperació (si va malament anirà pitjor) quan el missatge es: si va mal jo estic amb tu. La presència de Jesús ho canvia tot.
- Desconcert
Jesús es fa reconeixible perquè es revela als deixebles, no demana permís i puja a la barca i immediatament la turmenta es transforma en calma. Els deixebles estan desconcertats perquè no va del que tenen, saben o poden, això va d’entendre que amb Jesús no hi ha turmenta, que amb Jesús no hi ha pocs recursos.
Beneit desconcert cada cop que el Senyor ens descol·loca: NO és un temple nou, no és una església nombrosa, no és tenir projectes eficients. Es tracta de Jesús, perquè quan ell hi és present tot canvi i es transforma, l’escassedat, la turmenta i la por es transforma en calma, sentit i satisfacció.
Conclusió.
El Senyor veu la dificultat del compromís… ens manca fe, la seva presència ens desconcerta, però volem aprendre. Cap al que ell vol fer de nosaltres…
El Senyor veu el que serem, ens va cridar amb els nostres límits i prejudicis i vol que seguim creixent cap al cor del Pare.
El Senyor veu el nostre penediment, cal que la nostra manera de pensar canviï per fer-nos tornar a la casa del pare i deixar-nos abraçar per la gràcia i misericòrdia.
Així comprovem que el Senyor veu el que necessitem i sentim la seva pregària demanant obrers per la mies.
Una mies, un ramat, un món que viu en multitud d’afliccions i que no sap que el Senyor els veu i que enmig de la tempesta que travessen hi ha una barca a on remem un grapat de deixebles febles i porucs que la única cosa bona que tenen és Jesús… qui pot transformar la tempesta en calma i el fort vent en pau.
Un cop arriben a terra, tot el que fan és recórrer, ajudar a rebre la molta gent que volia tenir contacte amb Jesús i guarir la seva malaltia. Els deixebles no fan més que “portar” als que els busquen!…. el miracle és poder trobar-se amb Jesús!!!
A on et veus en aquesta Història? Estàs a la barca? Estàs esquivant les onades? Estàs protegint-te del vent? Jo vull estar a la barca de Jesús!!
Prega amb mi: Senyor permet que la meva fe augmenti per veure el teu esperit caminant sobre les aigües revoltes, per discernir la teva presència i deixar-nos envair de la teva Pau. ! Amén