Mateu 13:24-30
Abans d’entrar en la paràbola del blat i el jull recordem les darreres reflexions:
28 de juny clausura de l’ED vam recordar que “Lampara és als meurs peus la teva Paraula” La teva paraula fa llum als meus passos, és la claror que m’il·lumina el camí. Salm 119:105
Estimar la Paraula que Déu ens dona, que cal conèixer i cal compromís.
5 de juliol “Llindar obert”. Mateu 11:25-30 “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. 29 Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, 30 perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.
3 llindars a obrir: la humilitat, la deïtat/confiabilitat de Jesús i respondre a la crida: veniu, accepteu el jou, feu-vos deixebles.
12 de juliol. “La sembra” Mateu 13:1-8 La llavor/la Paraula es sembrada i cau en diferents tipus de cors… però tot comença amb el sembrador va sortir a sembrar: Sembrador, sortida i sembra.
En la situació ideal, quan hi ha llavor arrelada en bona terra i va creixent per donar fruit, encara no està tot fet i tampoc estarem exempts de dificultats.
Lectura Mateu 13:24-30
24 Després els proposà aquesta altra paràbola:
–Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; 25 però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar. 26 Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull. 27 Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren:
»–Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull?
28 »Ell els respongué:
»–Això ho ha fet un enemic.
»Els mossos li diuen:
»–¿Vols que anem a arrencar el jull?
29 »Ell els respon:
»–No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. 30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: «Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner.»
Recordant la paràbola del sembrador: I quan la llavor arrela en la bona terra, creix i dona fruit… observem com al seu costat neix el Jull qui relliga les arrels amb el blat.
El mal no prové de Déu. Paciència i tolerància. Les persones no son el mal.
Paciència i oportunitat. Les persones poden canviar. El judici és competència de Déu. No de nosaltres. Dificultat de distingir el bé i el mal.
La paràbola del blat i el Jull (Mateu 13) ensenya que Déu permet que el bé i el mal coexisteixin al món. El seu missatge principal és evitar el judici apresurat: no podem separar les persones sense destruir també els innocents. La justícia definitiva arribarà al final dels temps.
Els millors ensenyaments d’ aquesta paràbola es poden identificar en lliçons molt clares:
- El mal no prové de Déu.Les persones no son el mal.
Jesús aclareix que el camp va ser sembrat amb bona llavor. El mal apareix perquè un enemic aprofita el descans per plantar el Jull (una herba mala que s’assembla molt al blat al principi). Això ens recorda que el patiment i el mal al món tenen el seu origen en l’enemic, no en el Creador.
- Paciència i tolerància.Les persones poden canviar.
Quan els servents veuen el Jull, volen arrencar-la immediatament. El Senyor els diu que no ho facin, per por a arrencar el blat juntament amb ella.
Imagina un jardí amb herbes males que tenen arrels enredades amb les flors bones. Si tires de l’herba malament, destruiràs les flors.
Sovint, en el nostre afany de corregir els altres o netejar l’entorn, podem fer més mal que bé. Déu té una paciència infinita. Ens demana no ser jutges precipitats.
- La paciència és una oportunitat
Per què Déu no destrueix els malvats ara mateix? Perquè deixar créixer junts el blat i el jull li dona temps a les persones per canviar. Si Déu jutgés el món avui, molts que encara estan aprenent a fer el bé es perdrien.
- El judici final li pertany a Déu.Es competència deDéu no de nosaltres.
La separació entre el bé i el mal no és tasca nostra. La paràbola diu que al temps de la sega (la fi del món) els àngels seran els encarregats de recollir el jull per cremar-la i guardar el blat al graner. Això treu el pes de les nostres esquenes: nosaltres no hem de castigar ningú. Ens hem d’enfocar a donar bons fruits.
- La dificultat de distingir el bé i el mal
El jull s’assembla tant al blat reial en les seves primeres etapes que enganya qualsevol. Només quan arriba el moment de donar fruit es nota la diferència. Aquesta és una advertència per no jutjar les aparences. A la vida, de vegades el mal es disfressa de bé, i només el temps i els resultats (els fruits de les nostres accions) mostren la veritable naturalesa de les coses.